Vés al contingut

Giangiacomo Feltrinelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiangiacomo Feltrinelli
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1926 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 1972 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Segrate (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, explosió Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental de Milà Modifica el valor a Wikidata
Director Feltrinelli
1954 – 1972
← cap valor – Inge Feltrinelli → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, editorial, feixisme, comunisme i extremisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeditor, editor, empresari, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1945 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Comunista Italià (1947–1957)
Partit Socialista Italià (1945–1947) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFeltrinelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeInge Feltrinelli (1960–1969), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsCarlo Feltrinelli Modifica el valor a Wikidata
PareCarlo Feltrinelli Modifica el valor a Wikidata
Apple Music: 508911344 Goodreads author: 7224209 Modifica el valor a Wikidata

Giangiacomo Feltrinelli (Milà, 19 de juny de 1926 - Segrate, 14 de març de 1972) va ser un influent editor i activista polític italià que va estar actiu durant el període comprès entre la Segona Guerra Mundial i els anys de plom a Itàlia. Va fundar una gran biblioteca de documents principalment sobre la història dels moviments obrers i socialistes internacionals.[1][2]

Feltrinelli és reconegut internacionalment com un editor influent per la seva decisió de traduir i publicar la novel·la de Borís Pasternak Doctor Givago a Occident després que el manuscrit sortís de contraban fora de la Unió Soviètica a finals dels anys 1950. Va morir violentament en circumstàncies encara no resoltes el 1972.[3]

Biografia

[modifica]

El 1940, la mare de Feltrinelli, vídua des del 1935, es va casar amb Luigi Barzini,[4] editor del diari Corriere della Sera. Durant la Segona Guerra Mundial, la família va abandonar la Villa Feltrinelli[5] a Gargnano, al nord de Salò, per ser ocupada per Benito Mussolini, i es va traslladar a Monte Argentario.[6]

El jove Feltrinelli es va interessar per primera vegada per les condicions de vida de la classe treballadora durant les discussions amb el personal que treballava a la finca de la seva família. Va convèncer-se que sota el capitalisme la majoria de la gent mai no podria satisfer les seves necessitats i es veia obligada a vendre la seva mà d'obra per una misèria als industrials i terratinents.[7] Durant les últimes etapes de la guerra, Feltrinelli es va enrolar al Grup de Combat Legnano[8] i es va unir al Partit Comunista Italià (PCI), lluitant contra la Wehrmacht alemanya i les restes del règim feixista de Mussolini.[6] A la postguerra, el PCI va tenir un gran suport popular i influència política i després de 1948 es va convertir en la principal oposició.[9]

El testament de Carlo Feltrinelli va fer Giangiacomo hereu de les tres quartes parts dels seus béns, que van romandre sota el seu control quan va arribar als 21 anys l'any 1947.[10] A partir de 1949 Feltrinelli va recollir documents per a la Biblioteca Giangiacomo Feltrinelli de Milà, documentant la història de les idees, en particular aquelles relacionades amb el desenvolupament dels moviments obrers i socialistes internacionals.[6] La Biblioteca esdevingué més endavant la Fundació Giangiacomo Feltrinelli, que posseeix uns 200.000 llibres rars i moderns, àmplies col·leccions de diaris i publicacions periòdiques i més d'un milió de materials de fonts primàries.[11]

Com a editor

[modifica]
« Canviar el món amb els llibres, combatre la injustícia amb els llibres. »

Cap a finals de 1954 Feltrinelli va fundar una empresa editorial a Milà, Giangiacomo Feltrinelli Editore. El seu primer llibre publicat va ser l'autobiografia de Jawaharlal Nehru, el primer primer ministre de l'Índia.

A finals de 1956, un periodista italià va mostrar a Feltrinelli el manuscrit del Doctor Givago de l'escriptor rus Borís Pasternak.[4][12][13] La biografia de Feltrinelli del seu fill Carlo[6] registra una correspondència entre ell i Pasternak, ja que van resistir amb èxit els intents maldestres del règim soviètic d'aturar la publicació de la novel·la.[14] Doctor Givago es va convertir immediatament en un best-seller internacional.[15] Feltrinelli va vendre els drets de la pel·lícula a Metro-Goldwyn-Mayer per 450.000 dòlars. Produïda el 1965, l'adaptació resultant es va convertir en una de les pel·lícules més taquilleres i aclamades per la crítica de tots els temps.[16]

Feltrinelli Editore va reeixir un altre cop el 1958 quan va publicar un llibre rebutjat per totes les altres editorials italianes: El Gattopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa.[4] Descrita per alguns com la novel·la més gran del segle xx, El Gattopardo se centra en la noblesa siciliana durant el Risorgimento de mitjans del segle xix, quan la classe mitjana italiana es va aixecar violentament i va formar una Itàlia unida sota Giuseppe Garibaldi i la Casa de Savoia.[17][18][19]

Feltrinelli sempre va tenir ganes de promoure l'avantguarda, incloent-hi les obres de l'influent cercle literari Gruppo '63. També va assumir el risc de publicar i distribuir novel·les prohibides per les lleis d'obscenitat italianes, com Tròpic del Càncer de Henry Miller.[9]

El 1960, Feltrinelli es va casar amb la fotògrafa alemanya Inge Schönthal, que va donar a llum un fill anomenat Carlo. Finalment, Inge es va convertir en la cap de facto de Feltrinelli Editore quan Feltrinelli va dedicar-se a l'activitat política clandestina, que ella desaprovava.[20]

Feltrinelli va passar la dècada de 1960 viatjant pel món i establint vincles amb diversos líders radicals del Tercer Món i moviments guerrillers. A la casa cubana del fotògraf Alberto Korda, Feltrinelli va veure i va rebre l'emblemàtica foto de Korda del Che Guevara.[21] Sis mesos després de l'assassinat del Che, Feltrinelli va vendre més de dos milions de cartells amb la imatge.[22] El 1964, Feltrinelli va conèixer el primer ministre cubà Fidel Castro, i el 1967 va anar a Bolívia i es va reunir amb Régis Debray. Feltrinelli va publicar els escrits de personatges com Castro, el Che i Ho Chi Minh, i una sèrie de pamflets sobre les insurreccions i guerres en desenvolupament al sud-est asiàtic i l'Orient Mitjà.[6] També va ser amic íntim del líder estudiantil Rudi Dutschke i va donar suport financer al Front d'Alliberament de Palestina, entre altres causes.[20]

El 1968, Feltrinelli va viatjar a Sardenya per a prendre contacte amb grups d'esquerra i separatistes de l'illa, amb la intenció de fer de Sardenya una república socialista semblant a Cuba i «alliberar-la del colonialisme».[23] El seu intent d'enfortir les forces rebels de Graziano Mesina va ser finalment anul·lat per la intel·ligència militar italiana.[24][25] Feltrinelli va defensar l'activitat guerrillera a Itàlia en nom de la classe treballadora. El 1970, tement un cop d'estat de dretes, va fundar el Gruppi di Azione Partigiana (GAP).[26] GAP es convertiria en la segona organització militant d'Itàlia que es va formar durant els anys de plom, després de les Brigades Roges. Anticipant els intents d'assassinat de la CIA i del Mossad, Feltrinelli va assumir un nom de guerra «Osvaldo» i va passar a la clandestinitat.[6]

Mort

[modifica]

El 15 de març de 1972, Feltrinelli va ser trobat mort als peus d'una torre elèctrica a Segrate, prop de Milà, aparentment mort per un artefacte explosiu que ell i altres membres de GAP estaven manipulant.[27] Unes 8.000 persones van assistir al funeral de Feltrinelli.[9] La seva mort, com la del seu pare 37 anys abans, va ser vista com a sospitosa per diversos intel·lectuals, inclosa la periodista d'investigació Camilla Cederna, com un assassinat patrocinat per l'Estat italià.[28] El judici va acabar amb onze condemnes, set absolucions, dues prescripcions i nou amnistiats.[29][30]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sabater, Toni. «Els dies en flames de Giangiacomo Feltrinelli» (en castellà), 05-05-2019. [Consulta: 22 octubre 2024].
  2. ↑ «Giangiacomo Feltrinelli: el millonario editor italiano que soñaba con crear en Cerdeña la Cuba del Mediterráneo y murió como guerrillero» (en castellà). BBC News Mundo.
  3. ↑ Bravo, Eduardo. «Feltrinelli, el editor aristócrata que luchó contra la injusticia con libros baratos y bombas» (en castellà), 16-04-2024. [Consulta: 22 octubre 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Montanelli, Indro. L'Italia degli anni di piombo. Milan: Rizzoli, 1991. 
  5. ↑ «Grand Hotel a Villa Feltrinelli». [Consulta: 20 novembre 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Feltrinelli, Carlo; translated by Alastair McEwen. Senior Service: a story of riches, revolution and violent death. London: Granta Books, 2001. ISBN 1862074569. 
  7. ↑ Giangiacomo Feltrinelli, "autobiographical profile" for PCI, Milan, 1950 quoted by Feltrinelli, Carlo; translated by Alastair McEwen. Senior Service: a story of riches, revolution and violent death. London: Granta Books, 2001, p. 53–60. ISBN 1862074569. 
  8. ↑ Cesana, Roberta. Libri necessari : le edizioni letterarie Feltrinelli, 1955–1965. Milano: UNICOPLI, 2010. ISBN 978-8840013961. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Mulholland, Niall. «Review of Carlo Feltrinelli's 'Senior Service'». Socialism Today, 01-10-2002. [Consulta: 1r desembre 2013].
  10. ↑ ^Senato della Repubblica – Commissione parlamentare d'inchiesta sul terrorismo in Italia e sulle cause della mancata individuazione dei responsabili delle stragi, Relazione del gruppo di Alleanza Nazionale, Roma, 31 July 2000
  11. ↑ «Fondazione Giangiacomo Feltrinelli». Arxivat de l'original el 12 August 2013. [Consulta: 12 agost 2013].
  12. ↑ Finn, Peter and Petra Couvée. The Zhivago Affair: The Kremlin, the CIA and the Battle over a Forbidden Book. Pantheon, 2014. ISBN 9781846558856. 
  13. ↑ Couvée, Peter Finn, Petra. The Zhivago affair: the Kremlin, the CIA, and the battle over a forbidden book. London: Harvill Secker, 2014, p. 89. ISBN 9781846558856. 
  14. ↑ The complete Pasternak–Feltrinelli correspondence—mostly intercepted at the time by the KGB—is given in Mancosu, Paolo. Inside the Zhivago Storm: the Editorial Adventures of Pasternak's Masterpiece. Milan: Feltrinelli, 2013. ISBN 978-8858814413. 
  15. ↑ Scammel, Michael New York Review of Books, 10-07-2014.. "Feltrinelli rushed the Italian translation of Doctor Zhivago to market in November 1957, and translations into English, French, German, and other languages followed in the spring of 1958."
  16. ↑ Couvée, Peter Finn, Petra. The Zhivago affair: the Kremlin, the CIA, and the battle over a forbidden book. London: Harvill Secker, 2014, p. 255–6. ISBN 9781846558856. 
  17. ↑ Barzini, Luigi Encounter, 7-1972, pàg. 37.
  18. ↑ «Dagospia.com», 07-07-2012. [Consulta: 17 juliol 2014].
  19. ↑ Biscione, Francesco. «Feltinelli, Giangiacomo». Dizionario Biografico degli Italiani. Istituto della Enciclopedia Italiana, Rome 1996 (Italian). [Consulta: 28 octubre 2015].
  20. ↑ 20,0 20,1 Michaelsen, Sven. «Seize the Right Moment». 032c, 04-03-2013. [Consulta: 1r desembre 2013].
  21. ↑ «La storia della foto del Che». balene.it. Arxivat de l'original el 27 March 2013. [Consulta: 19 juliol 2014].
  22. ↑ Pirro, Deirdre. «Giangiacomo Feltrinelli: the millionaire revolutionary». The Florentine, 06-03-2008. Arxivat de l'original el 30 November 2013. [Consulta: 30 novembre 2013].
  23. ↑ «Sardinia a political laboratory». Gnosis online. Arxivat de l'original el 11 December 2013. [Consulta: 4 desembre 2013].
  24. ↑ «Morto Pugliese, l' ex ufficiale del Sid che "fermò" nel ' 60 il latitante Mesina». , 03-01-2002.
  25. ↑ Cabitza, Giulinao. Sardegna: rivolta contro la colonizzazione. Milan: Feltrinelli Editore, 1968. 
  26. ↑ Alberto Ronchey Foreign Affairs, 57, 4, 1979, pàg. 921–940. DOI: 10.2307/20040207. JSTOR: 20040207.
  27. ↑ Hofmann, Paul. That fine Italian hand. 1st. New York: H. Holt, 1990, p. 180–185. ISBN 0805009779. 
  28. ↑ Luciano Gulli, Il giudizio dei terroristi su Feltrinelli "Un rivoluzionario caduto combattendo", il Giornale nuovo, 1 April 1979.
  29. ↑ Già presentato l'appello per Lazagna e altri sette, il Giornale nuovo, 3 April 1979
  30. ↑ Trentaquattro anni di carcere per Curcio e altri 8 brigatisti, il Giornale nuovo, 10 April 1981
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giangiacomo_Feltrinelli&oldid=34138589»