Vés al contingut

Gianmaria Testa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGianmaria Testa
Imatge
En viu el 2013 a Rudolstadt
Biografia
Naixement17 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata
Cavallermaggiore (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 2016 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Alba (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsGianmarìa Testa
ResidènciaCastion Falèt
Nacionalitatpiemontesa
Ciutadaniaitaliana
Activitat
Lloc de treball Cuneo Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótreballador ferroviari (–2007), cantautor, guitarrista, arranjador musical, productor discogràfic Modifica el valor a Wikidata
Activitatvint-i-cinc temporades (de 1990 a 2015)
Gènerecançó italiana
Influències
Influències en
VeuBaix Modifica el valor a Wikidata

InstrumentGuitarra, tiorba i Fender Telecaster Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficLe Chant du Monde
Warner Bros. Records
Tôt ou tard
Harmonia Mundi Modifica el valor a Wikidata
Company professionalEnrico Rava, Enzo Pietropaoli, Erri de Luca, Gabriele Mirabassi, Paolo Fresu, Piero Ponzo, Riccardo Tessi, Rita Marcotulli, Stefano Bollani[1]
  • 1995: Montgolfières
  • 1996: Extra-muros
  • 1999: Lampo
  • 2000: Valzer di un giorno
  • 2003: Altre latitudini
  • 2006: Da questa parte del mare
  • 2011: Vitamia
Família
CònjugePaola Farinetti Modifica el valor a Wikidata
Premis
Primer Premi del Festival de la Cançó de Recanati (1993 i 1994)
Lloc webgianmariatesta.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: gianmariatestaofficial X: gianmariatesta Musicbrainz: fc16f39c-207f-4e2d-bcf7-5f78919b47e1 Songkick: 83881 Discogs: 791143 Allmusic: mn0000653616 Modifica el valor a Wikidata

Gianmaria Testa (1958-2016) era un cantautor piemontés en italià, assai popular a França, Itàlia, Alemanya o l'Amèrica del Nord.[2]

« Pens en piemontés, molt més que abans. Sols sé comptar en piemontés. A part d'una cançó dels inicis, «La ca sla colin-a» (la casa sobre el turó), he deixat d'usar-lo perque per una llarga temporada los dialectes del nord eren esdevinguts una altra cosa. »
— Gianmaria Testa[3]

Trajectòria

[modifica]

Naixut en una família de campanyols en la qual només se parlava piemontés,[4] Gianmaria Testa començà la sua carrera artística quan encara era el cap de l'estació de ferrocarril de Cuneo, un empleo que va mantendre fins a 2007,[3] i programava los concerts quan los sous companys no feien vacances.[5] Després de formar part de qualqui grups de rock, Testa obtengué lo primer premi del Festival de Cançó de Recanati de 1993, on un any pus tard coneixeriva la productora francesa Nicole Courtois, la qual produiriva lo sou primer disc, Montgolfières (1995).[6] Lego d'un concert a l'Olympia (París), el diari Le Monde li dedicà mig full ple d'elogis.[7]

Xu Gianmaria Testa actuà per primera vegada a Catalunya en 1999 en lo Festival de Teatre de Sitges, acompanyat per Paco Ibáñez; en 2004 actuà en L'Espai i en 2006 i 2010 en Luz de Gas, dins la programació del festival Barnasants:[8] en aqueixa ocasió feu lo repertori de Solo dal vivo amb «Biancaluna», «Gli amanti di Roma» (los amants de Roma) o «Come al cielo gli aeroplani» (com al cel los avions) a més d'«Hotel Supramonte» de Fabrizio De André i «Miniera».[9] El 2011 feu lo darrer concert a Espanya en la catedral de Cartagena, dins del festival Mar de Músicas, retransmés per la Radio 3:[10] acompanyat de Piero Ponzo i Nicola Negrini, com a bis feu «Tus ojos me recuerdan» d'Antonio Machado, musicada per xu Ibáñez.[11]

Més avant, també es dedicà al teatre, amb un homenatge a Fred Buscaglione o en col·laboració amb l'escriptor Erri De Luca.[12]

En març de 2015, Testa tingué de cancel·lar la sua gira per Itàlia i França, mes tenia previst tornar a Espanya pel juliol i treballava en un nou disc sobre la Terra, del qual tenia la darrera cançó.[13] Aqueix maig anuncià que havia estat diagnosticat d'un tumor.[14]

L'anada següent, lego d'uns dies ingressat al Centre de Rehabilitació Ferrero d'Alba, Gianmaria Testa morí en presència de la sua muller i del sou cunyat, Oscar Farinetti:[15]

« Gianmaria se n'és anat sense fer soroll. Resten les sues cançons, les sues paraules. Resta l'ésser estat un home recte, pare, fill, marit, germà, amic.[16] »

Lo ministre de cultura italià, Dario Franceschini, se llastimà de la mort de Testa: «Amb gran dolor he coneixut la mort prematura de Gianmaria Testa. Lo país i lo món de la música perden un extraordinari cantautor que, a través de les sues cançons, va relatar amb extrema delicadesa i poesia la sua terra i l'univers dels immigrants.»[17] L'anada 2017, l'editora Einaudi li publicà lo llibre pòstum Da questa parte del mare —una «multibiografia», segons el prefaci d'Erri de Luca— posat en escena pel director Giorgio Gallione amb l'actor Giuseppe Cederna no només com a homenatge a Testa, sinó com a denúncia de la crisi dels refugiats a Europa.[18]

  • Testa i la sua guitarra
    Testa i la sua guitarra
  • Amb Gabriele Mirabassi
    Amb Gabriele Mirabassi

Lo 2019 se publicà lo sou darrer disc pòstum, Prezioso, amb onze gravacions casolanes seleccionades per xa Farinetti de l'arxiu personal del cantant, entre les quals les cançons inèdites Alichino, Anche senza parlare (amb Mirabassi), Merica Merica (amb l'actor Giussepe Battiston), Povero tempo nostro i Una carezza d'amor; una revisitació de La tua voce amb la col·laboració de Bïa Krieger i Erik West-Millette; i una versió de Le plat pays de Jacques Brel traduïda a l'italià com a Questa pianura, amb Ponzo i Negrini.[19]

Discografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Lutto nel mondo della musica: è morto il cantautore Gianmaria Testa. Aveva 57 anni» (en italià). Unione Sarda, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017]. Arxivat 7 de setembre 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-09-07. [Consulta: 4 abril 2016].
  2. ↑ «Gianmaria Testa». Mercat de Música Viva de Vic. [Consulta: 29 març 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 Michele Serra «Gianmaria Testa: "Ho un tumore ma non mi fa paura, ora penso a guarire poi torno sul palco"» (en italià). La Repubblica, 11-05-2015 [Consulta: 29 març 2017].
  4. ↑ Gabriele Ferraris «È morto Gianmaria Testa, il cantautore degli ultimi ha perso la battaglia contro il tumore» (en italià). La Stampa, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  5. ↑ Marisa Brown. «Gianmaria Testa» (en anglés). All Music. [Consulta: 29 març 2017].
  6. ↑ Stefano Landi «Morto Gianmaria Testa, lo chansonnier piemontese» (en italià). Corriere della Sera, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  7. ↑ Mario Luzzatto Fegiz «A Gianmaria Testa, bastavano voce e chitarra per trasmettere emozioni» (en italià). Corriere della Sera, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  8. ↑ Jordi Bianciotto «Gianmaria Testa exhibe su interiorismo en Luz de Gas» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 29-01-2010 [Consulta: 29 març 2017].
  9. ↑ Jordi Bianciotto «Gianmaria Testa, la Itàlia dissident a Luz de Gas». El Periodico de Catalunya, 31-01-2010 [Consulta: 29 març 2017].
  10. ↑ Europa Press «Gianmaria Testa y Enzo Avitabile & Bottari ofrecen este lunes en La Mar de Músicas sus únicos conciertos en España» (en castellà). EP Murcia. Europa Press, 11-07-2011 [Consulta: 30 març 2017].
  11. ↑ Jam Albarracín «Testa rossa (crítica Gianmaria Testa)» (en castellà). Murcia Rock, 13-07-2011 [Consulta: 29 març 2017].
  12. ↑ «Cinque canzoni di Gianmaria Testa» (en italià). Internazionale, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  13. ↑ Borja Coquillat. «Gianmaria Testa: “Siempre he cantado sobre el presente y su verdad”» (en castellà). Town Feeling. [Consulta: 11 novembre 2017].
  14. ↑ Stéphane Deschamps «Décès du chanteur italien Gianmaria Testa» (en francés). Les Inrockuptibles, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017]. Arxivat 9 de març 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-03-09. [Consulta: 1r abril 2016].
  15. ↑ «Morre aos 57 anos cantor e compositor Gianmaria Testa» (en portugués). ANSA Brasil, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017]. Arxivat 12 de novembre 2017 a Wayback Machine.
  16. ↑ «Gianmaria se n'è andato senza fare rumore. Restano le sue canzoni, le sue parole. Resta il suo essere stato uomo dritto, padre, figlio, marito, fratello, amico.» (en italià). Facebook, 30 arç 2016. [Consulta: 29 març 2017].
  17. ↑ Efe «Muere el cantautor italiano Gianmaria Testa a los 57 años» (en castellà). Última Hora. Efe, 30-03-2016 [Consulta: 29 març 2017].
  18. ↑ Osvaldo Guerrieri «“Da questa parte del mare”, la poesia di Gianmaria Testa messa in scena da Cederna» (en italià). La Stampa, 01-11-2017 [Consulta: 10 novembre 2017].
  19. ↑ Borja Coquillat. «Gianmaria Testa / Prezioso» (en castellà). Atonal. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2019. [Consulta: 18 desembre 2019].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gianmaria Testa
  • Cancioneros Gianmaria Testa, grande entre los grandes per Xavier Pintanel (castellà)
  • RTVE.esGianmaria Testa desde la Catedral
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gianmaria_Testa&oldid=33354550»