Gianni Borgna
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1947 Roma |
| Mort | 20 febrer 2014 (66/67 anys) Roma |
| Sepultura | cementiri protestant de Roma |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | assagista, crític musical, polític, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Roma II |
| Partit | Partit Comunista Italià |
| Premis | |
Gianni Borgna (Roma, 1947 - Roma, 20 de febrer de 2014) fou professor universitari d'història i sociologia de la música a Roma. Va ser assessor de la Biennal de Venècia, conseller de cultura de l'Ajuntament de Roma a les juntes Rutelli i Veltroni, i president del nou Auditori de Roma. És autor d'assajos fonamentals sobre la història de la música popular a Itàlia (Storia della canzone italiana, Il tempo della musica, L'Italia di Sanremo), Roma i la seva vida cultural contemporània (Dal piacere alla dolce vita, amb Antonio Debenedetti) i la qüestió juvenil (Il mito della giovinezza). Sobre Pier Paolo Pasolini ha escrit, amb Carlo Lucarelli, Così morì Pasolini i, amb Adalberto Baldoni, Una lunga incomprensione. Pasolini tra destra e sinistra. Consultor musical del programa de televisió de Rai Tre La Grande Storia in prima serata, és autor del documental Città aperta (sobre la vida cultural a Roma entre el 1944 i el 1967) i de l'argument i el guió de la pel·lícula Profezia. L'Africa di Pasolini.[1]
Referències
[modifica]- ↑ «Gianni Borgna». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].