Vés al contingut

Gianni Vattimo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGianni Vattimo

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Gianteresio Vattimo Modifica el valor a Wikidata
4 gener 1936 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 setembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu

14 juliol 2009 – 30 juny 2014

Circumscripció electoral: Itàlia

Diputat al Parlament Europeu

20 juliol 1999 – 19 juliol 2004

Circumscripció electoral: Itàlia

Dades personals
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia i política Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Torí
Estrasburg
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, polític, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
PartitItàlia dels Valors
Partit Comunista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsLuigi Pareyson i Hans-Georg Gadamer Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDario Buzzolan, Edoardo Camurri i Franca D'Agostini Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
Lloc webgiannivattimo.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata

Gianni Vattimo (Torí, 4 de gener de 1936 - Torí, 19 de setembre de 2023) va ser un important filòsof i polític italià.[1][2] Va ser clau en la divulgació de la filosofia al país transalpí presentant programes de televisió per a la Rai i treballant com a columnista per als diaris La Stampa i La Repubblica i per al setmanari L'Espresso.[3]

Biografia

[modifica]

Va ser professor de Filosofia de la Universitat de Torí, diputat al Parlament Europeu i un dels filòsofs italians més reconeguts del tombant de segle XX. Va ser professor invitat en diverses universitats estatunidenques i va rebre diversos doctorats honoris causa.

Sempre vinculat estretament amb la vida pública, va iniciar la seva trajectòria política l'any 1999 com a diputat del Parlament d'Estrasburg. Va ser un dels principals autors del postmodernisme i va ser considerat el pare del pensiero debole («pensament feble»), que concebia com un tipus de pensament que rebutja les categories fortes i les legitimacions omnicomprensives.[4] La seva proposta teòrica busca una interpretació del món tardomodern en les formes de la secularització, l'evolució dels règims democràtics, el pluralisme i la tolerància.[5] Va ser vicepresident de l'Acadèmia de la Llatinitat.[6]

El juny del 2016 va fer cessió del seu arxiu personal a la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.[7][8] Aquest arxiu recull documents, molts d'ells inèdits, de la seva activitat acadèmica, docent i investigadora, així com relatius a la seva activitat política i personal.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Gianni Vattimo». Wikisofia. [Consulta: 29 setembre 2023].
  2. ↑ Aragay, Ignasi. «La debilitat de Gianni Vattimo». Ara Andorra, 21-03-2012. [Consulta: 29 setembre 2023].
  3. ↑ Pacho, Lorena. «Muere a los 87 años años Gianni Vattimo, el filósofo del pensamiento débil» (en castellà). El País, 19-09-2023. [Consulta: 29 setembre 2023].
  4. ↑ Homero, José. «Gianni Vattimo (1936-2023) y la deriva hermenéutica» (en espanyol de Mèxic), 26-09-2023. [Consulta: 29 setembre 2023].
  5. ↑ Gamper, Daniel. «Entrevista amb Gianni Vattimo: La democràcia no és possible amb veritats absolutes sobre la convivència», 13-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-13. [Consulta: 29 setembre 2023].
  6. ↑ «Gianni Vattimo». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  7. ↑ «Presentació - Centre d’Estudis i Arxiu Gianni Vattimo de la UPF (UPF)». [Consulta: 16 abril 2021].
  8. ↑ Rubio, Guillem. «Gianni Vattimo. Un pensament dèbil, una conversa mai acabada». Núvol, 17-06-2016. [Consulta: 29 setembre 2023].
  9. ↑ «De Torí a Barcelona: la UPF obre al públic els arxius de Gianni Vattimo». E-Notícies. Universitat Pompeu Fabra, 17-01-2019. [Consulta: 27 gener 2019].

Bibliografia

[modifica]
  • Wolfgang Sützl, Emancipación o violencia. Pacifismo estético en Gianni Vattimo, (castellà) Barcelona, Icaria, 2007
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gianni Vattimo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gianni_Vattimo&oldid=32866870»