Vés al contingut

Ermessenda de Bigorra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gilberga de Coserans)
Plantilla:Infotaula personaErmessenda de Bigorra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Gisberge Bernard de Foix et Bigorre Modifica el valor a Wikidata
1015 Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 1049 Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
SepulturaPanteó de reis de Sant Joan de la Penya Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort d'Aragó (1036–1049) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaLlista de comtes de Foix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRamir I d'Aragó (1036 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsTeresa of Aragon, Garcia Ramires de Aragón, Urraca Ramires, Sança d'Aragó, Sanç I d'Aragó i Pamplona Modifica el valor a Wikidata
ParesBernat I de Foix Modifica el valor a Wikidata  i Garsenda de Bigorra Modifica el valor a Wikidata
GermansRoger I de Foix
Heracli de Foix
Bernat II de Bigorra
Pere I de Foix
Estefania de Foix Modifica el valor a Wikidata

Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó. Era filla del comte Bernat I de Foix i la seva segona esposa, la comtessa Garsenda de Bigorra.

El 22 d'agost de 1036 va casar-se amb Ramir I d'Aragó. Al contraure matrimoni va canviar el seu nom per Ermessenda, el qual va agafar en homenatge a la seva tieta, la comtessa Ermessenda de Carcassona, comtessa consort de Barcelona.[1]

Aquestes noces suposaven la creació d'una aliança molt estreta entre el comtat de Bigorra i la monarquia aragonesa, manifestada en la mort de Bernat II, germà d'Ermessenda, combatent contra els musulmans cap el 1077. Els seus successors Cèntul I i Cèntul II es van distingir també com a vassalls i aliats dels reis aragonesos.

Tingueren cinc fills:

Ermessenda morí cap a l'any 1049, i va ser enterrada al Monestir de Sant Joan de la Penya.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Carlos Laliena Corbera, “La formación del Estado feudal. Aragón y Navarra en la época de Pedro I”, a Edad Media. Revista de Historia (Osca), nº2 (1996)
  • Ana Isabel Lapeña Paúl, “Sancho Ramírez. Rey de Aragón (¿1064?-1094) y rey de Navarra (1076-1094)”, Gijon, Ed. Trea, 2004.