Vés al contingut

Gilles Lipovetsky

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGilles Lipovetsky
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Millau (França) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
FormacióUniversitat de Grenoble Alps Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSociòleg
OcupadorUniversitat de Grenoble Alps Modifica el valor a Wikidata
Premis
Goodreads author: 42946


Gilles Lipovetsky (París, 24 de setembre de 1944) és un sociòleg francès, molt conegut per analitzar el postmodernisme i l'hipermodernisme.[1]

És Professor agregat de filosofia a la Universitat de Grenoble i Membre del Consell d'anàlisis de la Societat, a més d'altres càrrecs oficials. En les seves principals obres (en particular, L'era del buit) analitza el que s'ha considerat la societat postmoderna, amb temes recurrents com el consum, l'hiperindividualisme contemporani, la hipermodernitat, la cultura de masses, l'hedonisme, la moda i l'efímer, els mass media, el culte a l'oci, la cultura com a mercaderia, l'ecologisme com a disfressa, entre altres temes.[2][3]

En una de les principals obres (L'ère du vide, 1983), Lipovetsky analitza una societat «postmoderna» marcada, segons ell, per una separació de l'esfera pública, i alhora una pèrdua del sentit de les grans institucions col·lectives (socials i polítiques) i una cultura «oberta» amb base a una regulació cool de les relacions humanes (tolerància, hedonisme, personalització dels processos de socialització, educació permissiva, alliberament sexual, humor).[4] Aquesta visió de la societat planteja un neoindividualisme de tipus narcisista i, més encara, allò que Lipovetsky anomena «la segona revolució individualista».[5]

Lipovetsky ha col·laborat amb el CCCB de Barcelona en l'exposició Pantalla Global, el 2012.[6]

Premis i reconeixements

[modifica]

Obres publicades

[modifica]

La seva primera obra, L'ère du vide, ja va rebre una gran atenció i ubicà a Lipovetski en el mapa dels filòsofs francesos que han marcat el segle xx. És un autor força prolífic i ha estat traduït en divuit països diferents.[7]

  • 1983- L'ère du vide. Essais sur l'individualisme contemporain, Gallimard, París. Traducció al castellà de Joan Vinyoli Sastre.
  • 1987- L'empire de l'ephémère. La mode et son destin dans les sociétés modernes, Gallimard, París.
  • 1992- Le crépuscule du devoir. L'éthique indolore des nouveaux temps démocratiques, Gallimard. París.
  • 1997- La troisième femme. Permanence et révolution du féminin, Gallimard, París.
  • 2002- Métamorphoses de la culture libérale, Ethique, médias, entreprise, Liber, Montreal.
  • 2004- Le luxe éternel. De l'âge du sacré aux temps de marques, en col·laboració amb Elyette Roux, Gallimard, París.
  • 2004- Les temps hypermodernes, Grasset & Frasquelle, París.
  • 2006- Le Bonheur paradoxal: essai sur la société d'hyperconsommation, Gallimard, París.
  • 2006- La Société de déception, Éditions Textuel.
  • 2007- L’Écran global : culture-médias et cinéma à l'âge hypermoderne, éditions du Seuil, París.
  • 2008- La Culture-monde: réponse à une société désorientée, Odile Jacob, París.
  • 2010- L’Occident mondialisé : controverse sur la culture planétaire, Grasset, París.
  • 2013- L’Esthétisation du monde: vivre à l'âge du capitalisme artiste, Gallimard, París.
  • 2015- De la légèreté, Grasset, París.
  • 2017- Plaire et toucher. Essai sur la société de séduction, Gallimard, París.
  • 2021- Le Sacre de l'authenticité, Gallimard, París.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lambies, Josep; Jordi Nopca «Així són les superestrelles del pensament del segle XXI». Diari Ara, 09-01-2011, pàg. 50 [Consulta: 17 febrer 2011].
  2. ↑ Bassas, Antoni. «Gilles Lipovetsky: “Ho tenim guardat tot als 200 grams del mòbil, però la vida no és lleugera”». Ara, 09-04-2022. [Consulta: 8 octubre 2022].
  3. ↑ Corroto, Paula. «Gilles Lipovetsky, el filósofo del vacío: "El ecologismo culpabilizador es un error"» (en castellà). El Confidencial, 28-01-2022. [Consulta: 8 octubre 2022].
  4. ↑ Navarro, Núria. «Gilles Lipovetsky, filósofo: "El sentido de la vida es tener ganas"» (en castellà). El Periódico de España, 17-04-2022. [Consulta: 8 octubre 2022].
  5. ↑ Paredes, Norberto «"El mayor seductor del mundo no es una geisha ni una supermodelo, es el capitalismo"» (en castellà). BBC News Mundo, 30-01-2021.
  6. ↑ Ribas Tur, Antoni «El poder absolut de la 'Pantalla Global'». Diari Ara [Barcelona], 30-01-2012, p.28. ISSN: 2014-010X.
  7. ↑ Elola, Joseba. «Noche de las ideas-Entrevista a Gilles Lipovetsky» (en castellà). Institute Français de Madrid, 24-12-2021. [Consulta: 8 octubre 2022].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilles Lipovetsky
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Gilles Lipovetsky
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gilles_Lipovetsky&oldid=31560482»