Gilles de Rais
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Gilles de Montmorency-Laval  c. 1405 (>1405) Champtocé-sur-Loire (Regne de França) | ||
| Mort | 26 octubre 1440 (34/35 anys) Nantes (Regne de França) | ||
| Causa de mort | pena de mort, penjament | ||
| Sepultura | Notre-Dame-des-Carmes (en)  | ||
| Retz baron (en) | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar, assassí en sèrie, violador | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Regne de França | ||
| Rang militar | mariscal de França mariscal de camp | ||
| Conflicte | Guerra dels Cent Anys setge d'Orleans batalla de Jargeau | ||
| Altres | |||
| Títol | Baró | ||
| Família | Casa de Montmorency | ||
| Cònjuge | Catherine de Thouars, Dame de Pouzauges, de Tiffauges, de Chabanais | ||
| Fills | Marie de Laval, Dame de Retz | ||
| Pares | Guy II de Laval-Rais i Marie de Craon | ||
| Condemnat per | assassinat bruixeria | ||
Signatura  | |||
 | |||
_-_MV_962.jpg)
Gilles de Montmorency-Laval, baró de Rais, anomenat Gilles de Rais o Gilles de Retz, (circa 1405? - 26 d'octubre de 1440) va ser un noble i assassí en sèrie francès del segle xv que va lluitar a la Guerra dels Cent Anys al costat de Joana d'Arc, a la qual va seguir i en la qual va creure sempre.[1]
Biografia
[modifica]Va aconseguir convertir-se en mariscal després de la seva participació en la Guerra dels Cent Anys i va amassar una gran fortuna. Però, la seva bona fama entre els francesos es va veure truncada quan es va descobrir les atrocitats que havia comès amb centenars de nens i nenes en una cort formada per bruixots, alquimistes, vidents i adoradors del diable. Es diu que podria haver tingut esquizofrènia.[2]
Juntament amb Erzsébet Báthory, l'aristòcrata hongaresa coneguda com la «Comtessa Sagnant», és considerat com un d'aquells aristòcrates que va utilitzar la seva gran fortuna per donar curs a les seves bogeries. Aquest home impulsiu, els crims del qual contradeien la seva exacerbada fe i creença cristiana, i que va tenir un anhelat desig del perdó de Déu, va inspirar a Charles Perrault a l'hora d'explicar la història de Barbablava.
Infància i joventut
[modifica]Va ser el primer fill d'un dels grans llinatges de França, Guy II de Laval i Marie de Craon, i va néixer a la torre negra del castell de Champtocé, banyat pel riu Loira a la regió de la Bretanya. Durant la seva infància va estar molt unit al seu germà petit, René de Susset (1407 - ?), amb qui va ser encomanat a diversos tutors eclesiàstics i nodrisses, els quals van abandonar el seu lloc a causa de la ment sàdica i cruel de Gilles.
Un fet que va marcar a Gilles va ser la mort del seu pare durant una batuda de caça. Guy II de Laval, després de ferir a un verro, va ser envestit per aquest i li va incrustar les banyes a l'estómac. Gilles, que tenia 9 anys, va presenciar l'escena i va veure agonitzar al seu pare i com les seves vísceres s'escampaven pel seu llit. Més endavant, Gilles va reconstruir aquesta escena amb les seves víctimes i es quedava abstret amb l'espectacle de sang i entranyes que tenia davant seu.
La vídua, Marie de Craon, va morir poc després i Gilles i el seu germà van quedar sota la tutela del seu avi matern: Jean de Craon, un home que va ensenyar als seus nets el narcisisme, la supèrbia, el poder, i l'orgull amb què Gilles va anar desenvolupant la seva personalitat. Gilles, que veia com el seu avi estava més pel seu germà petit, es va refugiar a la biblioteca. Allà va trobar un llibre molt especial per a ell: Les vides dels dotze Cèsars de Suetoni. En aquest llibre va llegir com els cèsars, homes molt poderosos, feien el que volien sense donar explicacions posteriors a ningú. Els seus emperadors favorits van ser els desequilibrats Neró, Tiberi i Cal·lígula, i segons va dir en els seus judicis, De Rais, mentre va viure amb el seu avi, va fer sempre el que va voler movent-se per impulsos violents la majoria de vegades.
Amb 14 anys el seu avi li va regalar una armadura milanesa i va ser proclamat cavaller. Aviat es va avorrir de practicar i aprendre a lluitar amb l'espasa amb ninots construïts per entrenar-se i va començar a aflorar la seva agressivitat amb tot ésser vivent que hi hagués a prop d'ell. Primer van ser animals, però després van ser persones.
El seu primer assassinat va esdevenir quan amb només 15 anys va matar a un amic seu clavant-li un matxet al coll en un duel. En comptes d'ajudar-lo, Gilles va observar com el seu amic es dessagnava. Gràcies a la seva condició de noble i als contactes del seu avi, De Rais va quedar sense condemna i la família del seu amic va acceptar la indemnització que se'ls va oferir.
Referències
[modifica]
- ↑ MATA, Jordi. «El mariscal Barbablava». Sàpiens [Barcelona], núm. 136 (octubre 2013), p. 62-65. ISSN 1695-2014
- ↑ Cabeen, David Clark; Alden, Douglas William; Brooks, Richard A. A Critical Bibliography of French Literature (en anglès). Syracuse University Press, 1980, p.1903. ISBN 0815622074.