Ginesta
|
Aquest article tracta sobre la ginesta vera o argelagó. Vegeu-ne altres significats a «Ginesta (desambiguació)». |
Spartium junceum  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Font de | fibra de ginesta |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Genisteae |
| Gènere | Spartium |
| Espècie | Spartium junceum L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Genista hispanica
|
| Espècies | |
| Spartium junceum L. | |
.svg){kind=icon}
La ginesta, ginesta vera, herba de ballester[1] (Spartium junceum), és una planta amb flor de la família de les Fabaceae. És l'única espécie del gènere Spartium, de la tribu Genisteae de la família de les fabàcies.[2] La paraula deriva del llatí genista amb la mateixa significació.[3]
Descripció
[modifica]
És un arbust alt i recte, amb les tiges verdes i molt poques fulles (subafil·le). Té un port d'1 a 3 metres d'alçada amb les tiges cilíndriques i verdes perquè tenen funció clorofíl·lica. Les fulles, petites i escasses, es marceixen molt aviat. Són linears d'1,5 a 2 cm de llargada.
La ginesta floreix de maig a juliol però en certs llocs es troben plantes florides ja al gener i el desembre, escampant una olor molt característica. Les flors són grogues, papilionades, grosses (de 2 a 2,5 cm), molt oloroses i disposades en raïms. Es reprodueix per llavors.
Localització
[modifica]Es localitza a prats secs, brolles i màquies poc desenvolupades, en clima mediterrani. Apareix com a espontània al mediterrani occidental, des del nord d'Àfrica, la península Ibèrica, parts del sud de França, Itàlia fins a Sicília i Dalmàcia. A les Balears és adventícia i subespontània a Mallorca i Menorca.[4] Sovint és plantada com a ornamental en altres llocs, però ha esdevingut invasiva fora de la seva àrea original, en zones de clima mediterrani com ara Califòrnia, Xile central o Sud-àfrica.[5]
Característiques
[modifica]Té flors entomògames hermafrodites que floreixen en forma de raïms simples a la primavera i estiu. Produeix grans en forma de llegum de 6-8 cm × 0,6-0,8 cm comprimit glabre i negrós quan està madur, dehiscent amb vuit a deu llavors. És una espècie molt heliòfila.
És una planta molt tòxica, per l'alt contingut en citisina en totes les parts superiors però sobretot en les llavors, a més conté anagirina i a les flors esparteïna.[6] Antigament s'utilitzava una infusió de les fulles o llavors com a vomitiu o laxatiu.[7]
Simbologia
[modifica]Hom considera que la ginesta és la flor nacional de Catalunya atès el seu lligam amb el Corpus de Sang, el primer aixecament del poble català contra l'opressió de la monarquia espanyola.[8]
Altres plantes amb el mateix nom
[modifica]Les plantes Ephedra distachya, Retama sphaerocarpa, Osyris alba, Cytisus fontanesii, i moltes altres dels gèneres Chamaecytisus, Cytisus i Genista també es coneixen amb el nom de ginesta.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Spartium junceum L.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears, s.d. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 97. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ Seva i Llinares, Antoni. «genista». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 576. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- ↑ Zouhar, Kris. «Spartium junceum» (en anglès). Fire Effects Information System. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory, 2005. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ Roth, Lutz; Daunderer, Max; Kormann, Kurt. Giftpflanzen - Pflanzengifte : Vorkommen, Wirkung, Therapie, allergische und phototoxische Reaktionen (en alemany). 4a eixamplada. Hamburg: Nikol, 1994 (2000), p. 675. ISBN 3933203317.
- ↑ Schütt, Peter; et alii. Lexikon der Baum- und Straucharten : das Standardwerk der Forstbotanik. Morphologie, Pathologie, Ökologie und Systematik wichtiger Baum- und Straucharten (en alemany). Hamburg: Nikol Verlagsgesellschaft, 2002 (1992), p. 491. ISBN 3933203538.
- ↑ Felipó, Ramon. «La Ginesta, flor nacional de Catalunya» (pdf). festes.org. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ «Cytisus fontanesii Spach subsp. fontanesii». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 11 novembre 2018].
Enllaços externs
[modifica]
- Temps de ginesta
- La ginesta Arxivat 2010-07-01 a Wayback Machine.
- La ginesta, origen del nom Plantagenêt Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.