Ginesta de Montpeller
Genista monspessulana  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Genisteae |
| Gènere | Genista |
| Espècie | Genista monspessulana (L.) O.Bolòs i Vigo |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Cytisus monspessulanus |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
La ginesta de Montpeller és un nanofaneròfit perennifoli, pertanyent a les lleguminoses, natiu del Mediterrani. És considerada una espècie invasora a alguns dels llocs on va ser introduïda.[1]
Descripció
[modifica]És un arbust densament foliós de fins a 3 m d'alçada.[2] Les branques són alternes i estriades. Les fulles són també alternes i trifoliolades, verdes a l'anvers i més clares i pubescents al revers. Les flors es disposen en inflorescències corimbiformes, les quals se situen en branquillons laterals. El calze és bilabiat, amb el llavi superior bipartit i l'inferior tridentat. La corol·la és papilionàcia i groga. El fruit és un llegum pilós de fins a 3 cm de llarg, ferm i dur. Pot ser transportat fàcilment per l'aigua o pels animals. S'obren violentament per tal de poder dispersar les llavors el més lluny possible, diversos metres. Una volta que la planta arriba als 4 dm pot viure entre 10-20 anys. Una planta madura pot arribar a produir unes 10.000 llavors per estació, cosa que li permet rebrotar després d'una tala o un incendi, ajudant-li a conquerir nous hàbitats una volta és introduïda.[3] [4]
Distribució
[modifica]Originalment està distribuïda per l'Europa mediterrània i el nord-oest d'Àfrica, les Açores i les Illes Canàries.[4] Degut a la seua baixa tolerància a les gelades respecte a altres espècies del mateix gènere, és més comuna a les regions més calentes, i a baixa altura. Es troba a la línia costanera i a les illes solelloses, millor a zones amb una bona precipitació anual i sòls arenosos.
Als Països Catalans es pot trobar aquesta espècie a Barcelona, Girona, les Illes Balears i Tarragona.
Invasivitat
[modifica]En ser introduïda en una nova àrea pot arribar a convertir-se en una espècie invasora. El seu vigor i preferència pel clima mediterrani la converteix en una espècie amb molt d'èxit a Califòrnia i al nord-oest del Pacífic, on és considerada una autèntica mala herba, cobrint més de 40.000 hectàrees.[5] També està molt dispersa a Austràlia, on ja ha conquerit 60.000 ha i és considerada una planta invasora.[6]
La planta competeix amb la vegetació nativa i normalment guanya. Forma denses pastures on les altres espècies no poden créixer per l'elevada competència. Les seues grosses tiges són aprofitades com a farratge per a animals domèstics i/o salvatges. Altres efectes nocius inclou la seua habilitat per a estendre les seues llavors fins a àrees reforestades o pertorbades. A més, del seu caràcter piròfit i la seua toxicitat (fulles i llavors), en contindre alcaloides tòxics per a molts grans animals domèstics.[4]
-
Ginesta de Montpeller trobada al Cerro de Guadalupe a Bogotà.
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ Integrated Taxonomic Information System. Genista monspessulana, webpage for taxonomic serial number 502738 19 mayo de 2007.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 95. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ Bossard, Carla (2000). "Genista Monspessulana," en Invasive Plants of California's Wildlands, editado por Carla C. Bossard, John M. Randall, yMarc C. Hoshovsky (Universitat de Califòrnia, Berkeley). ISBN 978-0-520-22546-6 .
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hoshovsky, Marc (1986). "Element Stewardship Abstract for Cytisus scoparius and Genista monspessulanus Arxivat 2006-11-26 a Wayback Machine. (The Nature Conservancy, Arlington). 19 maig de 2007.
- ↑ "Genista monspessulana" Arxivat 2007-08-02 a Wayback Machine., website of the California Invasive Plant Council. 17 maig de 2007.
- ↑ Australian Weeds Committee (2007). "Noxious Weed List for Australian States and Territories Arxivat 2007-08-30 a Wayback Machine.," website of Cooperative Research Center for Australian Weed Management Arxivat 2004-10-28 a Wayback Machine., 19 de maig de 2007.
