Giovanni Battista Belzoni
|
Aquest article tracta sobre l'egiptòleg. Vegeu-ne altres significats a «Belzoni (Mississipi)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 novembre 1778  Pàdua (Itàlia) | ||
| Mort | 3 desembre 1823 (45 anys) Ughoton (Nigèria) (en)  | ||
| Causa de mort | disenteria | ||
| Altres noms | El Gran Belzoni, el Samsó de la Patagònia (nom artístic)[1] | ||
| Nacionalitat | Venecià, potser nacionalitzat britànic[2] | ||
| Es coneix per | L'exploració i la documentació de jaciments de l'antic Egipte i per la col·lecció d'antiguitats que va aconseguir | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Artista de circ, enginyer hidràulic i explorador[1] | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Sarah Banne (després Sarah Belzoni) | ||
Giovanni Battista Belzoni (Pàdua, 1778-1823) va ser un egiptòleg del segle xix. De caràcter aventurer, és un il·lustre i singular personatge de la incipient egiptologia del segle xix. Molt discutit i criticat pels seus mètodes rudimentaris i fins-i-tot brutals, va ser el responsable d'aconseguir per al Museu Britànic algunes de les peces egípcies més destacades i d'alguns descobriments de renom, com la tomba del faraó Seti I.[3]
Biografia
[modifica]En 1803 va viatjar a Anglaterra, on es va casar amb Sarah Banne (o Bane), d'origen anglès o irlandès.[4] Per a subsistir, realitza exhibicions de força i agilitat com home forçut, actuant en els carrers de Londres, petites fires i circs –amidava uns dos metres d'altura i era de forta complexió.
En 1812 va deixar Anglaterra i, després de viatjar a l'Estat Espanyol i Portugal, va arribar a Egipte en 1815. Havia estudiat rudiments d'enginyeria i va idear una roda hidràulica que, segons els seus càlculs, era quatre vegades més eficient que les contemporànies. Va exposar el seu invent a Egipte, instal·lant-lo en el palau de Mehmet Ali. La demostració va ser un fracàs total.
En Egipte va conèixer al cònsol general britànic, Henry Salt, i s'aventurà a transportar un gran bust de pedra de Ramsès II, des del Ramesseum a Alexandria, per al seu embarcament amb destinació a Londres; àdhuc s'exhibeix al Museu Britànic. Observant el lucratiu negoci que suposava l'obtenció d'antiguitats decideix dedicar-se a això. Era una activitat sense escrúpols, imperant en l'època la llei del més fort.
Belzoni va visitar i va explorar els temples de Edfú, Elefantina i File, va buidar de sorra l¡entrada al temple gran d'Abu Simbel en 1817,[5] va descobrir i va espoliar nombroses tombes en la Vall dels Reis, com les d'Ay, Ramsès I i Seti I (KV17).
Va aconseguir entrar en la piràmide de Kefren, però solament va trobar uns ossos de vaca, restes de menjar dels saquejadors, i una inscripció en àrab: "El mestre Mohammed Ahmed, lapicida, ho va obrir; i el mestre Othman va estar present en l'obertura i el rei Alij Mohammed va estar present des del principi i quan es va tornar a tancar". Belzoni va deixar escrit, amb grans lletres: "Scoperta da G. Belzoni 2 mar. 1818".
Belzoni va tornar a Anglaterra en 1819, publicant a l'any següent un llibre de viatges relatant les seves aventures a Egipte, titulat Narrative of the Operations and Recent Discoveries within the Pyramids, Temples, Tombs and Excavations in Egypt and Nubia, &c. Belzoni també va exhibir durant 1820-1821 còpies de la tomba de Seti I. L'exposició es va celebrar en el Saló d'Egipte "Egyptian Hall", en Piccadilly, Londres. En 1822 les va mostrar a París.
En 1823 Belzoni es va establir a Àfrica occidental, i va morir de disenteria en el llogaret de Gwato, a Nigèria, el 3 de desembre de 1823. En 1825 la seva vídua va exhibir a París i Londres els seus dibuixos i maquetes de les tombes reals de Tebes. Quatre anys més tard, en 1829, va publicar els seus dibuixos.
En la cultura popular
[modifica]L'actor i presentador anglès Matthew Kelly va fer el paper de Belzoni al docudrama de la BBC Egipte, sèrie de sis capítols agrupats per parelles, cada parella dedicada a un explorador Jean-François Champollion (desxiframent dels jeroglífics), Howard Carter (tomba de Tuthankamon) i Belzoni (capítols 3 i 4, "El faraó i el showman" i "El temple sota la sorra"). La sèrie va ser emesa per primera vegada el 2005.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Giovanni Belzoni Circus Giant and Collector of Egyptian Antiquities. (anglès)
- ↑ Mayes, The Great Belzoni, pàg. 115
- ↑ Fagan, Archaeologists: Explorers of the Human Past, pàgs. 29-32. (anglès)
- ↑ Sarah Belzoni. William H. Peck. Brown University. (anglès)
- ↑ Stiebing, William H. Uncovering the Past: A History of Archaeology (en anglès). Oxford University Press, 1994, p. 64. ISBN 9780195089219.
- ↑ Egipte Arxivat 2013-12-16 a Wayback Machine.. Fitxa de la sèrie a TV3.
Bibliografia
[modifica]- Mayes, Stanley, The Great Belzoni: The Circus Strongman Who Discovered Egypt's Treasures. Tauris Parke Paperbacks (2003). ISBN 978-1-84511-333-9
- Noël Hume, Ivor, Belzoni: The Giant Archaeologists Love to Hate. University of Virginia Press (2011). ISBN 978-0-8139-3140-1
- Brian Fagan, Archaeologists: Explorers of the Human Past, Col. Oxford Profiles, Oxford University Press, 2003. ISBN 978-0195119466
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Fitxa de Belzoni al Museu Britànic. (anglès)
- Biografia de Belzoni. (anglès)
- The Archaeologist as Titan. The New York Times. Article sobre el llibre de Noël Hume (vegeu: "Bibliografia").
| Tombes | KV1 · KV2 · KV3 · KV4 · KV5 · KV6 · KV7 · KV8 · KV9 · KV10 · KV11 · KV12 · KV13 · KV14 · KV15 · KV16 · KV17 · KV18 · KV19 · KV20 · KV21 · KV22 · KV23 · KV24 · KV25 · KV26 · KV27 · KV28 · KV29 · KV30 · KV31 · KV32 · KV33 · KV34 · KV35 · KV36 · KV37 · KV38 · KV39 · KV40 · KV41 · KV42 · KV43 · KV44 · KV45 · KV46 · KV47 · KV48 · KV49 · KV50 · KV51 · KV52 · KV53 · KV54 · KV55 · KV56 · KV57 · KV58 · KV59 · KV60 · KV61 · KV62 · KV63 · KV64 · KV65 |  |
|---|---|---|
| Exploradors | ||
| Altres | ||
