Giovanni Berardi di Tagliacozzo

Giovanni Berardi di Tagliacozzo
Biografia
Naixement	1380 ; Corcumello (Itàlia)
Mort	21 gener 1449 (68/69 anys); Roma
Degà del Col·legi Cardenalici
	1445 (Gregorià) – 1449 (Gregorià) ; ← Antonio Correr – Giorgio Fieschi →
Cardenal bisbe bisbat suburbicari de Palestrina
	1444 (Gregorià) – 1449 (Gregorià) ; ← Hugues Lancelot de Lusignan – Giorgio Fieschi →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
	1443 (Gregorià) – ; ← Niccolò d’Acciapaccio – Alberto Alberti →
Arquebisbe catòlic
	20 octubre 1421 – ; ← Rinaldo Brancaccio ; Diòcesi: arquebisbat de Tàrent
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Bolonya
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic
Participà en
4 març 1447	conclave de 1447

Giovanni Berardi di Tagliacozzo (Corcumello, 1380 - Roma, 21 de gener de 1449) va ser un cardenal italià, degà del Sagrat Col·legi Cardenalici.

Biografia

De la noble família dels comtes de Marsi di Tagliacozzo,^[1] era fill de Alessandro de Pontibus. També és conegut com a Giovanni de' Ponti i De Pontibus, i Joannes Tagliacotio. Va ser anomenat el Cardenal de Tarent.^[2] Va estudiar sagrades escriptures i filosofia i va estudiar lògica en la Universitat de Bolonya, entre 1411 i 1413.

Vida religiosa

Triat arquebisbe de Tàrent el 20 d'octubre de 1421, es va mantenir el front de la Seu fins a la seva promoció al cardenalat. Va ser enviat pel Papa Eugeni IV al Concili de Basilea, Ferrara i Florència, però no va ser acceptat.^[1] Nomenat Nunci apostòlic a Alemanya després de l'elecció de l'antipapa Félix V a finals de 1439.^[2]

Fet cardenal-presbíter en el consistori de 18 de desembre de 1439,^[3] va rebre el Capel i el títol de Sant Nereu i Aquileu el 8 de gener de 1440. Va tornar d'Alemanya a Florència, on s'estava el papa, el 26 de març de 1440.^[1] En el consistori celebrat el 20 de maig de 1440, va ser nomenat nunci a latere davant els reis de Sicília i Aragó, Renat I i Alfons el Magnànim per a restablir la pau entre ells, deixant Florència el 7 de desembre següent i va retornar el 23 de desembre de 1441. El 7 de març de 1444 passa a l'orde dels cardenals-bisbes i assumeix la Diòcesi suburbicària de Palestrina,^[3] mantenint el seu títol presbiteral in commendam. Nomenat Penitenciari major a finals de 1444 i Degà del Col·legi Cardenalici el 1445. Malgrat que Pierre de Foix, bisbe d'Albano, fos el més vell dels cardenals-bisbes, el càrrec de degà va ser atribuït a Berardi, ja que Foix era resident fora de la Cúria Romana. Inscrit a la Germandat de l'Esperit Sant el 10 d'abril de 1446. El 17 de juny de 1447, va ser nomenat entre els cardenals encarregats de la causa de canonització de Bernadí de Siena. Va ser Protector de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí.^[2]

Va morir el 21 de gener de 1449, a Roma, sent enterrat a la Capella de S. Nicola di Tolentino de l'Església de Sant Agustí.^[2]

Conclaves

Conclave de 1447 – va participar com a degà de l'elecció del Papa Nicolau V.^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «BERARDI, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 18 juny 2020].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «The Cardinals of the Holy Roman Church».
↑ ^3,0 ^3,1 «Giovanni Cardinal Berardi [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 18 juny 2020].

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «BERARDI, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 18 juny 2020].

[fiu-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «The Cardinals of the Holy Roman Church».

[:1-3] 3,0 ^3,1 «Giovanni Cardinal Berardi [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 18 juny 2020].

[1]

[2]

[3]