Vés al contingut

Giovanni Meli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiovanni Meli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1740 Modifica el valor a Wikidata
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1815 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, catedràtic, dramaturg, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Palerm Modifica el valor a Wikidata


IMSLP: Category:Meli,_Giovanni Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Meli (Palerm, Regne de Sicília, 1740 - Idem, 1815) fou un poeta, metge i professor de química sicilià.

Biografia

[modifica]

Després d'estudiar Filosofia i Medicina, va treballar com métge a Cinisi, a la província de Palerm. Molt aviat va descobrir als poetes bucòlics i a la poesia en la seva llengua siciliana nativa (sicilià, que va emprar més tard en la seva obra literària.

Va publicar la seva primera obra, La Bucolica, entre 1766 i 1772, inspirat per la Arcadia de Jacopo Sannazaro. L'obra fou escrita mentre encara feia de metge a Cinisi.

Quan va tornar a Palerm ja era conegut com a poeta i científic. Va dedicar la resta de la seva vida a col·leccionar obres de poesia siciliana, però sobretot, a escriure i publicar la seva pròpia obra. Els Poesi siciliani en cinc llibres fou publicada l'any 1787 i una edició amb sis parts el 1814.

A més a més de La bucolica, aquestes col·leccions contenen exemples dels seus versos satírics, com La fata galanti (1762); Don Chisciotti e Sanciu Panza (una paròdia inspirada en l'obra de Cervantes, 1785-1787); Favuli murali (Faules morals, 1810-1814; Origini dû munnu (Els orígens del món, 1768); Elegii ('Elegies) i Canzunetti (Cançonetes).

Exemple

[modifica]

Don Chisciotti e Sanciu Panza (Cantu quintu)

[modifica]

(~1790)

Sicilià Català
Stracanciatu di notti soli jiri; Disfressat de nit nomes vaga;
S'ammuccia ntra purtuni e cantuneri; S'amaga en portes i nínxols;
cu vacabunni ci mustra piaciri; amb rodamóns es troba a gust;
poi lu so sbiu sunnu li sumeri, però l'ase és el seu màxim plaer,
li pruteggi e li pigghia a ben vuliri, els protegeix i els cuida a ben voler,
li tratta pri parenti e amici veri; els tracta com parents i verdaders amics;
siccomu ancora è n'amicu viraci ja que encara és bon amic
di li bizzarri, capricciusi e audaci. de tots els que son estranys, capritxosos i audaços.