Vés al contingut

Giovanni Merliano da Nola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiovanni Merliano da Nola
Biografia
Naixement1488 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Nola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1558 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Nàpols (1511 (Gregorià)–1549 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Giovanni da Nola (Nola, 1488 - Nàpols, 1558), conegut a l'època com Giovanni Merliano, fou un escultor italià que treballà al segle xvi principalment a Nàpols.

Sepulcre de Ramon Folc a Bellpuig

Biografia

[modifica]

Al costat d'altres artistes espanyols actius al començament del Cinquecento, com Diego de Siloé i Bartolomé Ordóñez, que van contribuir a crear una veritable escola renaixenstista, Giovanni Merliano da Nola va saber fondre els elements de l'art del mil tres-cents i del mil quatre-cents amb els influxos de Miquel Àngel que venien de Roma.

Fill de Giuseppe i Eleonora Cortese, de jove va anar a Nàpols, on aprengué l'art de Pietro Belverte, artista de Bèrgam que treballava com a mestre entallador. Al costat d'aquest treballà en la decoració del portal de la Basílica de la Santíssima Anunciata.

Morí l'any 1558 (segons alguns autors el 1560) i fou enterrat a l'església de Sant Llorenç el Major de Nàpols.

Obra

[modifica]

Les obres d'aquest autor són innumerables. A Nàpols hi destaca el Sant Mateu de l'església de Sant Pere Màrtir, del 1519.

És l'autor de l'obra renaixentista més notable dels Països Catalans: el mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, que es troba a l'església de Sant Nicolau de Bellpuig (Urgell).[1] L'obra, esculpida a Itàlia, es va desmuntar i es va transportar peça per peça a Catalunya.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Sepulcre de Ramon Folch de Cardona[Enllaç no actiu], Catalunya és cultura, Agència Catalana de Turisme, Consulta 3 de març de 2012