Giovanni Sbriglia
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 juny 1832  Nàpols (Itàlia) | ||
| Mort | 20 febrer 1916 (83 anys) París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Professors | Emanuele de Roxas | ||
| Alumnes | Ada Adini-Milliet, Jean de Reszke, Josephine de Reszke, Eduard de Reszke, Lillian Nordica, Pol Plançon, Mena Cleary, Sibyl Sanderson, Vladimir Rosing i Mario Chamlee | ||
| Veu | Tenor | ||
| Instrument | Veu | ||
Giovanni Sbriglia (Nàpols, 23 de juny de 1832 - París, 20 de febrer de 1916) fou un tenor italià i destacat professor de cant.
Sbriglia va assistir al conservatori de música de la ciutat sota Emanuele De Roxas abans de debutar, amb 21 anys, al Teatre San Carlo. A continuació, realitza una gira arreu d'Itàlia abans de ser contractat per Max Maretzek per a l'Academy of Music de la ciutat de Nova York. Sbriglia també va cantar a l'Havana, Cuba i a Mèxic, així com als Estats Units, fins al 1875, quan es va establir a París per dedicar-se a l'ensenyança.
Durant aquest període, va transformar sobretot a Jean de Reszke en el baríton més important a tenor líric-dramàtic del món. També va treballar amb els germans de la soprano Josephine de Reszke, Jean i Édouard, un famós baix. Entre els altres alumnes de renom de Sbriglia, hi havia la soprano dramàtica Lillian Nordica i la polonesa Adela Wilgocka,[1] el baix Pol Henri Plançon, la soprano Mena Cleary, la soprano lírica Sibyl Sanderson i els tenors Vilhelm Herold, Vladímir Rózing, Annie Lippincott, filla de Grace Greenwood també va estudiar amb Sbriglia.
Sbriglia va ser membre de la Reial Acadèmia de Florència el 1890; fou també membre de l'Acadèmia francesa.
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Teatru Polskiego - Adela Wilgocka (Comte)
- Songogno, Edoardo (May 1891). "Mementi Artistici". Il Teatro illustrato e la musica popolare. 11 (125): 80. Retrieved 14 July 2016.
- "Mena Cleary" Gallery of Players 2(1894): 36.
- Smith, Dexter; Deland, Lorin Fuller; Hale, Philip; Tapper, Thomas (1882). Musical Record and Review. 210–239 (Public domain ed.). O.Ditson & Company. p. 445.