Giraffokeryx
Període | |
---|---|
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Giraffidae |
Subfamília | Giraffokerycinae |
Gènere | Giraffokeryx (Pilgrim, 1910) |
Giraffokeryx és un gènere extint de giràfid de mida mitjana, que visqué durant el Miocè en el subcontinent indi i Euràsia. Fou descrit per Pilgrim el 1910.[2]
Es distingeix de la resta de giràfids per que tenien 4 ossicons al cap; un parell a l'altura dels ulls, en l'os frontal i un altre parell per darrere, en l'os parietal, sobre les fosses temporals. Tenia una dentició amb braquiodòncia, d'arrels baixes, com la resta de giràfids i unes potes i peülles de llargada mitja.[3] Se n'han trobat restes fòssils al Nepal, el Pakistan i Rússia.
Giraffokeryx és considerat monotípic per la majoria d'autors, principalment per l'espècie G. punjabiensis, però altres espècies s'han assignat a aquest gènere:
- G. chinjensis fou assignat inicialment a aquest gènere, però re-classificat posteriorment dins l'espècie extinta Giraffa priscilla. La distribució d'aquesta última i G. punjabiensis indica que l'Himàlaia encara no exercia com a barrera natural per a la dispersió de la fauna durant el Miocè mitjà.[4]
- G. anatoliensis, el registre del qual consta d'un crani parcial amb un post-orbital i una dent aïllada trobats a Turquia, tingué uns ossicons més curts i menys inclinats que G. punjabiensis.[5]
Giraffokeryx tingué un aspecte similar a un ocapi o a una girafa petita, essent un possible avantpassat de les dues espècies.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «paleobiodb.org». [Consulta: 26 gener 2018].
- ↑ «paleobiodb.org» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2018].
- ↑ Bhatti et al. 2012, p. 1625
- ↑ Bhatti et al. 2012, pàg. 1628–9
- ↑ Geraads & Aslan 2003
- ↑ «On the origin, evolution and phylogeny of giraffes Giraffa camelopardalis». Transactions of the Royal Society of South Africa, 58, 1, 2003, pàg. 51–73. DOI: 10.1080/00359190309519935.