Vés al contingut

Girard de Rosselhon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula documentGirard de Rosselhon
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalfrancès antic Modifica el valor a Wikidata
Gènere artísticcançó de gesta i èpica Modifica el valor a Wikidata
TemaGirard del Rosselló Modifica el valor a Wikidata
Creació1180 (1115 versió original no conservada)
Autorvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Casament de Girard i Berta. Miniatura de l'obra Girard de Rosselhon

Girard de Rosselhon és una cançó de gesta del cicle dels vassalls rebels, composta vers el 1180; se'n conserven diverses versions que presenten una varietat lingüística (textos en occità i francès antics) i formal.

Hi hagué una primera cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115. La versió coneguda, fou redactada en francoprovençal a mitjan s XII. Els autors d’ambdues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multiplicaren els topònims i antropònims catalans i esmentaren el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya, llavors poc difosos fronteres enllà.

La versió més antiga en decasíl·labs es conserva en quatre manuscrits, que es troben a la British Library, a Nancy, a Oxford i a la Biblioteca Nacional de França; consta de 10.000 versos. N'hi ha també una versió en alexandrins, conservada en sis manuscrits, i dues en prosa del segle xv, per Jean Wauquelin.[1] Així mateix, hi ha redaccions de la vida llegendària de Girard en llatí.[2] És considerada una obra magistral de l'epopeia medieval amb gran riquesa dramàtica, poètica i èpica.

El tema és borgonyès, basat en una llegenda escrita en llatí abans del segle ix per un monjo de l'abadia de Pothières. Explica com Carles Martell i Girard de Rosselló salvaren Roma de la invasió àrab i obtingueren en matrimoni les filles de l'emperador, Elissent i Berta, però ambdós es disputen l'amor d'Elissent i la cosa acaba en guerra oberta, amb batalles salvatges i grandioses. Girard és vençut i ha de fugir amb Berta, pietosa i que li dona savis consells, a les Ardenes i l'Alvèrnia, on treballen respectivament de cosidora i de carboner. Després de diverses peripècies, reben el perdó del rei i Girard recobra el seu feu, però el seu fill mor. Els fets històrics fan referència a Carles el Calb i a Guiu, comte i marquès de Viena i Guifré el Pelós. El castell del Rosselló podria ser Castell Rosselló.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Fitxa de l'autor a ARLIMA
  2. Fitxa a l'obra a ARLIMA D'aquesta obra llatina, n'hi ha encara una traducció en prosa al francès Fitxa a ARLIMA

Bibliografia

[modifica]
  • Robèrt Lafont i Christian Anatole (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona.
  • Real, Elena, Épica medieval francesa. Madrid: Síntesis, 2002 ISBN 8477389926 p. 228-230
  • Martí de Riquer, Los cantares de gesta franceses, Barcelona, Ariel, 2009 [traducció a partir de la versió ampliada francesa], ISBN 9788424936150, p. 287-295
  • Mary Hackett, Geneviève Brunel-Lobrichon, "Girart de Roussillon" a Dictionnaire des lettres françaises: le Moyen Âge, éd. Geneviève Hasenohr i Michel Zink, Paris, Fayard (La Pochothèque), 1994 p. 546-547
  • La Llegenda de Girard de Rosselló i Catalunya. Miquel Coll i Alentorn 1966.
  • La Chanson de Girart de Rousssillon: peème double, thème inversé, causes échangées. Robert Lafont. 1995.

Enllaços externs

[modifica]