La 33a edició del Giro d'Itàlia femení (Giro Rosa en italià) es disputà entre el 30 de juny i el 10 de juliol de 2022. La seva sortida fou a Càller i l'arribada a Pàdua, inici i fi, respectivament, d'un recorregut de 1.002,6 km dividit en 10 etapes. La cursa va formar part del calendari UCI Women's World Tour en la seva màxima categoria (2. WWT).
Kristen Faulkner va guanyar la contrarellotge inaugural i Elisa Balsamo la segona etapa, imposant-se a Marianne Vos a l'sprint. L'endemà, la neerlandesa es proclama vencedora. A la quarta etapa, Annemiek van Vleuten, Marta Cavalli i Mavi Garcia s'escapen a uns cinquanta quilòmetres de l'arribada i aconsegueixen quasi cinc minuts d'avantatge sobre el pilot. van Vleuten s'imposa a l'etapa i aconsegueix la maglia rosa, que ja no abandonarà fins a la fi de la cursa. Elisa Balsamo guanya la cinquena etapa en un sprint i Marianne Vos aconsegueix la seva trenta-dosena etapa del Giro l'endemà.[1]Juliette Labous s'imposa a la primera etapa de muntanya, la vigília que Annemiek van Vleuten es torni a imposar i incrementi el seu lideratge. La novena etapa és per a Kristen Faulkner, qui aconsegueix imposar-se en solitari i, la darrera, per a Chiara Consonni.
Annemiek van Vleuten guanya la classificació general i la classificació per punts. Marta Cavalli i Mavi Garcia acompanyen la neerlandesa al podi; Faulkner és la millor escaladora, Niamh Fisher-Black la millor jove; Marta Cavalli la millor italiana i FDJ-Nouvelle Aquitaine-Futuroscope el millor equip.[2]
La cursa començava a Sardenya amb una contrarellotge de 4,7 km a la qual la seguien dues etapes relativament planes. La quarta etapa presentava un perfil més muntanyós que hauria d'afavorir les aventureres i la cinquena era plana. L'endemà, la cursa es desenvolupava en un circuit que incloïa l'ascens al San Pantaleone, de desnivell mitjà del 5,6 % en 1,6 km. Les tres etapes següents es preveien decisives: la setena acabava al cim del Passo Maniva; a la vuitena calia superar el difícil Passo Bordala després la pujada al llac Cei abans de baixar cap a la meta i a la novena calia pujar el Fai della Paganella, el Passo Duron i el Passo Doane. L'etapa final era plana.[3]