Vés al contingut

Gismondina-Ca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGismondina-Ca

Cristalls de gismondina-Ca de Campo de Calatrava, Ciudad Real, Espanya
Fórmula químicaCaAl₂Si₂O₈·4H₂O
EpònimCarlo Giuseppe Gismondi (en) Tradueix, gismondine (en) Tradueix i calci Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed.9.GC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.GC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.13 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10.24Å, b = 10.61Å, c = 9.84Å, β = 92.8°
Colorblanc, gris, vermellós
Exfoliació{101} imperfecta
Fracturaconcoidal
Duresa (Mohs)4 a 5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcid
Densitat2,26
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1997 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolGis-Ca Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La gismondina-Ca és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1817 a Capo di Bove, a la regió de Lacio (Itàlia), rebent el seu nom del mineralogista italià Carlo Giuseppe Gismondi (1762-1824).

Característiques

[modifica]

La gismondina-Ca és una zeolita amb calci que cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4 i 5. L'Associació Mineralògica Internacional vol agrupar sota el terme gismondina les espècies gismondina-Ba, rica en bari, i gismondina-Ca, rica en calci.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gismondina-Ca pertany a «09.GC: Tectosilicats amb H₂O zeolítica, cadenes de connexions dobles de 4-enllaços» juntament amb els següents minerals: amicita, garronita, gobbinsita, harmotoma, phil·lipsita-Ca, phil·lipsita-K, phil·lipsita-Na, flörkeita, merlinoita, mazzita-Mg, mazzita-Na, perlialita, boggsita, paulingita-Ca i paulingita-K.

Formació i jaciments

[modifica]

Freqüentment associada amb la phil·lipsita-Ca, es forma com a producte secundari de l'alteració de les plagiòclasis. Sol trobar-se omplint cavitats en basalts amb nefelina i olivina, així com en tefrita amb leucita.

Referències

[modifica]
  1. «Gismondine-Ca» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2015].

Enllaços externs

[modifica]