Vés al contingut

Giulia Sissa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiulia Sissa
Biografia
Naixement16 juny 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole des hautes études en sciences sociales - doctorat (–1983)
Universitat de Pavia - estudis clàssics (–1977) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAntropologia social, història de la biologia, modern Greek philosophy (en) Tradueix, mitologia, history of sex (en) Tradueix, estudis clàssics, sexualitat humana, història del feminisme i Utopian studies (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Los Angeles (2002–)
Baltimore (1992–2001) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessora d'universitat, politòloga, erudita clàssica, antropòleg social, hel·lenista, acadèmica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Los Angeles (2002–)
Universitat Johns Hopkins (1992–2001)
Centre Nacional de Recerca Científica (1990–) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnthony Pagden Modifica el valor a Wikidata

Giulia Sissa (Màntua, 1954) és una filòsofa i historiadora del món antic. Sissa és professora de ciències polítiques i estudis clàssics de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA). Doctora en estudis clàssics per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París, ha centrat la seva recerca a estudiar aspectes de l'antiguitat clàssica que tenen una estreta vinculació amb debats cabdals de la contemporaneïtat, com ara el feminisme, la sexualitat i el cos, les emocions polítiques, les addiccions o el pensament utòpic.

Obra

[modifica]

Ha publicat assaigs com Eros tiranno. Sessualità e sensualità nel mondo antico (Laterza, 2003), on ressegueix l'evolució del concepte de desig sexual a les obres literàries i filosòfiques des d'Homer fins a sant Agustí, i demostra fins a quin punt la societat occidental encara beu de la visió de la sexualitat construïda a l'antiguitat.

En el marc dels estudis de gènere, també ha escrit obres com Le corps virginal. La virginité féminine en Grèce ancienne (Vrin, 1987), o bé L'âme est un corps de femme (Odile Jacob, 2000). El seu darrer llibre és La jalousie : une passion inavouable (Odile Jacob, 2015).[1]

L’any 1993 va ser una de les ponents del congrés d’arquitectura i pensament Anyway, celebrat a Barcelona organitzat per la Anyone Corporation i el CCCB.

Algunes altres obres destacades:

  • Le corps virginal. La virginité féminine en Grèce ancienne. Vrin, Paris 1987 (Études de psychologie et de philosophie, 22), ISBN 2-7116-0934-0; traducció italiana: La verginità in Grecia, Bari, Laterza, 1992.
  • Le Plaisir et le Mal. Odile Jacob, Paris 1997.
  • (amb Marcel Detienne): The Daily Life of the Greek Gods. Stanford University Press, Stanford, 2000 ISBN 978-0-8047-3614-5; traducció italiana: La vita quotidiana degli dei greci, Bari, Laterza, 2005.
  • Sex and Sensuality in the Ancient World. Yale University Press, London 2008 ISBN 978-0-300-10880-4; traducció italiana; Eros tiranno. Sessualità e sensualità nel mondo antico, Bari, Laterza, 2003.
  • Eros tiranno. Sessualità i sensualità nel mondo antico, Bari, 2004. Traducció francesa: La Sensualité des Anciens, Paris, Odile Jacob, 2008.

Referències

[modifica]
  1. «Giulia Sissa | CCCB». CCCB. [Consulta: 12 setembre 2016].