Giulio Alary
_(cropped).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 març 1814 Màntua (Itàlia) |
| Mort | 17 abril 1891 (77 anys) París |
| Formació | Conservatori de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, flautista |
| Gènere | Òpera |
| Alumnes | Mario da Candia |
| Premis | |
| |
  
| |
Jules Eugene Abraham Alary, també conegut com a Giulio Eugenio Abramo Alari,[1] (Màntua, 16 de març de 1814 - Passy-lès-Paris, barri de París, 17 d'abril de 1890) fou un compositor italià de pares francesos.[2]
Desenvolupà càrrecs professionals de molta importància. Se li deuen diverses composicions dramàtiques, algunes de les quals foren molt celebrades, entre elles Rosmonda (òpera). Redemptio (misteri en cinc parts), Le tre nozze (París, 1851), Sardanapalo, Lorgue de Barbarie (opereta), La beauté du diable (opereta), La Voix humaine (òpera), La locanda gratis (òpera) i nombroses composicions de música de cambra.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 4, pàg. 41 (ISBN 84-239-4504-9)
Referències
[modifica]- ↑ André, Naomi Adele. Voicing Gender: Castrati, Travesti, and the Second Woman in Early-nineteenth-century Italian Opera. Indiana University Press, 2006, p. 203. ISBN 0-253-34644-4.
- ↑ Meyerbeer, Giacomo. The Diaries of Giacomo Meyerbeer: 1791-1839. Fairleigh Dickinson Univ Press, 1999, p. 87. ISBN 978-0-8386-3789-0.