Giuseppe Cambini

Giuseppe Cambini

Biografia
Naixement	13 febrer 1746 Liorna (Itàlia)
Mort	29 desembre 1825 (79 anys) Le Kremlin-Bicêtre (França)
Activitat
Ocupació	compositor, director d'orquestra, violinista
Gènere	Òpera, quartet de corda i simfonia concertant
Instrument	Violoncel i violí

Giuseppe Maria Cambini (Liorna, 1746 – Bicêtre, prop de París, 1825) va ser un compositor i instrumentista italià. Dominava tant el violí i la viola com la flauta travessera.

Vida

Poc es coneix de la seva vida de jove. Possiblement va estudiar violí amb Francesco Manfredini. Altres fonts citen que Cambini va estudiar amb Giovanni Battista Martini, també conegut com a Pare Martini, entre els anys 1763 i 1766. Aquest últim any va produir una òpera a Nàpols, però sense èxit. Després de ser segrestat juntament amb la que havia de ser la seva esposa quan el seu vaixell va ser pres per uns corsaris, un ric mercader de Venècia els va comprar com a esclaus, però va atorgar la llibertat a Cambini. S'estableix a París l'any 1768, on toca com a violí solista al Concert spirituel. És llavors quan coneix François-Joseph Gossec, el qual interpreta algunes de les simfonies del compositor italià. Cambini, a més, dona classes i publica mètodes de cant, violí i flauta.

Destaca per ser un compositor molt prolífic. En total, li són atribuïdes més de 600 publicacions d'obres instrumentals. Escriu més de 80 simfonies concertants i 174 quartets de corda – sovint anomenats com quatuors brillantes, o quartets brillants –, que van ser publicats entre 1773 i 1809. També compta amb gairebé 100 quintets de corda i 150 quartets de corda, a més de molta altra música de cambra. De fet, Cambini va ser el violista d'un quartet – en el sentit concertístic modern de la paraula – de l'època format per toscans. Quan Pietro Nardini, provinent directament de l'escola de Tartini, retorna a Itàlia l'any 1766 des de Stuttgart, forma a Milà un quartet de corda amb ell mateix i Filippo Manfredi als violins, Cambini a la viola i Luigi Boccherini al violoncel. El quartet va estar en actiu fins al 1770, any en què es va dissoldre quan els seus membres es traslladen a altres llocs d'Europa, excepte Cambini, que es queda a París. El quartet va esdevenir referència per a la Itàlia instrumental compresa entre Llombardia i Toscana. Tota aquesta informació sobre el quartet va ser documentada gràcies a un article de Cambini a l'Allgemeine musikalische Zeitung el 1804. També va escriure motets i oratoris, com El sacrifici d'Isaac (1774) o Joad (1775) i obres vocals profanes com els himnes à la Victoire, à l'Égalité i à l'Être suprême durant la Revolució Francesa. Des de 1776 Cambini va compondre obres per a l'escena per a l'Académie Royale, el Théâtre Beaujolais (1788-1791) i el Théâtre du Louvois (1791-1794); en aquests dos últims, també va treballar com a violinista i com a director. A més a més, sembla que, tal vegada sense voler, Cambini va inventar el quintet de vent tal com nosaltres el coneixem cap a finals del segle xviii. Atorga protagonisme per igual a cadascun dels cinc intèrprets, sobretot en el tercer quintet en Fa. Algunes de les seves obres van ser publicades per l'editorial Pleyel.

El 1786, la Société Olympique comptava amb 364 membres, 24 dels quals eren "associats lliures". Cambini constava com un d'ells en qualitat de compositor. Entre 1810 o 1811 va ser editor de la publicació de música Tablettes de Polymnie.

Els últims deu anys de la seva vida va passar-los a l'hospital de Bicêtre on va morir l'any 1825.

Obres

Primera Suite de Simfonies concertants per a varis instruments	Inclou simfonies concertants per a duo de flautes i per a flauta, violí i viola	1778
3 Quintets de corda. Tercer llibre	Trois Quintetti pour deux violons, alto, violoncelle et basse	1781
Segona Suite de Simfonies concertants per a varis instruments	Inclou simfonies concertants per a duo de flautes, duo de violins i duo d'oboè i fagot	1782 (excepte els dos últims, 1787)

Òperes

Any	Títol	Actes	Estrena	Llibret
1776	Rose et Carloman	3 actes	24 abril 1776, París, Comédie-Italienne	Alphonse Ducongé Dubreuil, «Rose d'amour»
1784	La Statue	2 actes	2 agost 1784, París, Hôtel de Montalembert	Marc-René de Montalembert
1785-1786	La Bergère de qualité	3 actes	24 gener 1786, París, Hôtel de Montalembert	Marc-René de Montalembert
1788	Le Tuteur avare	3 actes	1 març 1788 París, Théâtre des Beaujolais	Jean-Louis Gabiot de Salins
1788	La Croisée	2 actes	26 abril 1788 París, Théâtre des Beaujolais
1788	Colas et Colette	1 acte	20 juny 1788, París, Théâtre des Beaujolais
1788	Le Bon Père	1 acte	18 octubre 1788, París, Théâtre des Beaujolais	J.-F. Le Pitre
1789	La Prêtresse du soleil; ook bekend als Cora ou La Prêtresse du soleil	3 actes	26 març1789, París, Théâtre des Beaujolais	Jean-Louis Gabiot de Salins
1790	La Revanche ou Les Deux Frères	3 actes	12 juliol 1790, París, Théâtre des Beaujolais	Paul Ulric Dubuisson
1790	Adèle et Edwin	3 actes; versió revisada: 1 acte	1790, París, Théâtre des Beaujolais; versió revisada: 19 agost 1791, París, Théâtre Louvois
1791	Nantilde et Dagobert[1]	3 actes	1 octubre 1791, París, Théâtre Louvois	Pierre-Antoine-Augustine de Piis
1793	Les Trois Gascons	1 acte	1 juliol 1793, París, Théâtre des Amis de la Patrie = Théâtre Louvois	dedicada a Nicolas Boindin
1798	Encore un tuteur dupé	1 acte	22 febrer 1798, París, Théâtre Montansier	Pierre-J.-A. Roussel

Ballets

Any	Títol	Actes	Estrena	Llibret	Coreografia
1776	Les Romans	3 actes	2 agost 1776, París, Académie Royale de Musique	Louis-Charles-Michel de Bonneval

Música de cambra

• Quartets de corda, op. 1. 1773
• 12 Quartets de corda. Douze nouveaux quatour concertants pour deux violons, alto et violoncelle. 1782

• Six quatuors concertants per a dos violins, viola i violoncel, op. 3. 1776
• Six duos per a dues flautes, op. 11
• # D major
• # G major
• # A major
• # G major
• # C major
• # D major
• Six duos d'airs choisis dialogués et variés per a dos violins
• Six duos pour deux violins
• Six Sonatas per a flauta i violoncel (o fagot)

• Six Nouveaux Quatuors per a cordes

1. en re bémol majeur (Db major)
2. en fa majeur (F major)
3. en si bémol mineur (Bb menor)
4. en ré majeur (D major)
5. en sol majeur (G major)
6. en do majeur (C major)

• Trois Quintetti concertants. 1802

Quintetto per fiati - (Quintet de vent) No. 1 B major per a flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa, op. 4 no. 1

1. Allegro maestoso
2. Larghetto cantabile
3. Rondo - Allegretto grazioso

Quintetto per fiati - (Quintet de vent) No. 2 D menor per a flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa, op. 4 no. 2

1. Allegro espressivo
2. Larghetto sostenuto ma con moto
3. Presto ma non tanto

Quintetto per fiati - (Quintet de vent) No. 3 F major per a flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa, op. 4 No. 3

1. Allegro maestoso
2. Larghetto sostenuto
3. Rondo - Allegro con brio

• Trois Quintette à vent - (Tres quintets de vent) per a flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa, op. 8
• # Sol maggiore (G major)
• # Do maggiore (C major)
• # Si bemolle maggiore (Bb major)
• Trois Quintette à vent - flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa, op. 9
• # Es major
• # F major
• # A major
• 2 Quintets en Re major per a dos violins, viola i dos violoncels
• 3 Quintets en F major per a dos violins, viola i dos violoncels (1781)
• 4 Quintets in C menor per a dos violins, viola i dos violoncels
• 5 Quintets in G major per a dos violins, viola i dos violoncels
• 7 Quintets in Bb major per a dos violins, viola i dos violoncels
• 15 Quintets in C menor per a dos violins, viola i dos violoncels
• 23 Quintets in G major per a dos violins, viola i dos violoncels
• 35 Quintets in B major per a dos violins, viola i dos violoncels
• 50 Quintets in E major per a dos violins, viola i dos violoncels
• Sei Quintetti per flauto, oboe, violino, viola e violoncello
• Sei Trii concertanti - per a flauta, violí i viola, op. 26 no. 1 - no. 6
• # D major
• # C major
• # Es major
• # G major
• # C major
• # D major
• Sei Trii per a flauta, oboè i fagot, op. 45 no. 1 - no. 6
• Trio per a dues flautes i violoncel, op.3-6
• Trios per a dos violins i violoncel, op. 15

Obres per a orgue

• 1796 Préludes et points d'orgue dans tous les tons

Mètodes

• Mètode per a la flauta travessera. Méthode pour la flûte traversiere. Inclou 20 àries per a dues flautes i 6 duets. 1795
• Nou mètode teòric i pràctic per a violí. Nouvelle méthode théorique et practique pour le violon. ca.1795

Referències

1. CHOUQUET, Gustave. Histoire de la musique dramatique en France depuis ses origines jusqu'a nos jours, Paris: Librairie Firmin Didot Freres, Fils et Gie, 1873
2. FÉTIS, François-Joseph. Biographie Universelle des Musiciens et bibliographie générale de la musique, Paris: Firmin-Didot et Cie., 1881-89, 8 vols. Supplement et complement. 2 vols.
3. O'LOUGHLIN, Niall. Classical Wind Quintets. The Musical Times, Vol. 113. 1972. Musical Times Publications Ldt.
4. PESTELLI, Giorgio. Historia de la música, 7: la época de Mozart y Beethoven. 1977. Turner Musica: Madrid
5. QUOY-BODIN, Jean-Luc. L'orchestre de la Société Olympique en 1786. Revue de Musicologie. 1984. Société Française de Musicologie
6. RANEL, Don Michael. The Harvard Biographical Dictionary of Music. 1996. Cambridge: Harvard University Press
7. TRIMPERT, Dieter Lutz. Die quatuors concertants von Giuseppe Cambini. 1967. H. Schneider Verlag, Tutzing.
8. TYRREL, J., STANLEY, S. The New Grove Dictionary of Music and Musicians. 2nd edition. 2001. Oxford: Oxford University Press