Vés al contingut

Giuseppe Morello

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiuseppe Morello

Imatge policial de Morello el 1902
Biografia
Naixement2 de maig de 1867
Corleone, Sicília, Regne d'Itàlia Regne d'Itàlia
Mort15 d'agost de 1930 (als 63 anys)
Nova York, NY, Estats Units d'Amèrica Estats Units
Causa de mortAssassinat per arma de foc
SepulturaCalvary Cemetery, Queens, Nova York 
Altres nomsJoseph Morello, Peter Morello, The Clutch Hand, The Old Fox
NacionalitatItalià Itàlia
Es coneix perFundador de la primera organització mafiosa a Nova York
Activitat
OcupacióCriminal
Activitat1900-1930
Altres
CònjugeMaria Rosa Marvelesi (1889)
Nicolina Lena Salemi (1903) Modifica el valor a Wikidata
FillsCalogero Morello (1892-1893)
Calogero Morello (1895-1912)
Mary Morello
Millie Morello
Charlie Morello
Geraldine Morello Modifica el valor a Wikidata
ParesCalogero "Carlo" Morello
Angelina Piazza Terranova
GermansMaria Morello Modifica el valor a Wikidata
Condemnat per1894, condemnat a 6 anys i 45 de presó
1910, condemnat a 25 anys de presó i multa de 1000 dòlars
Find a Grave: 19627 Modifica el valor a Wikidata


Giuseppe Morello, més conegut com a Peter Morello (Corleone, Sicília, 2 de maig de 1867 - Nova York, Nova York, 15 d'agost de 1930) fou un criminal d'origen sicilià que va emigrar als Estats Units d'Amèrica el 1892 tot fugint de la justícia italiana.[1]

Característic per patir una malformació a la mà dreta, Morello fundà la primera organització criminal italoamericana de Nova York, coneguda com a família criminal Morello. Aquesta organització evolucionà fins a convertir-se en el que, avui dia, es coneix com a família criminal Genovese, la més antiga de les cinc famílies criminals italoamericanes de Nova York. Principalment, va dedicar-se a l'extorsió i a la falsificació de moneda i fou capaç de teixir una xarxa criminal amb altres criminals italians establerts en ciutats com Kansas City o Nova Orleans. El 1920 i després de passar deu anys a la presó, Morello s'associà amb Giuseppe Masseria, convertint-se en la seva mà dreta.

Morello fou assassinat a trets el 15 d'agost de 1930 a la seva oficina d'East Harlem durant el conflicte conegut com a Guerra de Castellammare.[2]

Joventut

[modifica]

Nascut el 2 de maig de 1867 a Corleone, Sicília, fou el primer fill del matrimoni entre Calogero Morello i Angelina Piazza. Dos anys després neixaria Maria Lima Morello, segona i última filla del matrimoni. La mare de Morello, Angelina Piazza, va casar-se en segones núpcies el 1873 amb Bernardo Terranova. D'aquest matrimoni en van sortir tres fills, germanastres de Morello; Ciro, Nicolo i Vincenzo Terranova.[3]

Tot i l'escasa informació sobre els primers anys de vida de Morello, se sap que va anar a l'escola fins als 12 anys i que el seu pare, Calogero Morello, morí el 1872. Després de la seva etapa escolar, Morello passà a treballar a la granja de la família. Giuseppe Battaglia, tiet de Morello, era un dels líders d'un grup criminal de Corleone i es creu que, gràcies a la seva influència i contactes, Morello va veure facilitada la seva entrada a l'organització.[4]

El 29 de desembre de 1889, Giovanni Vella, un líder polític i cap de la guàrdia de Corleone fou assassinat a trets prop de casa seva. Es creu que Vella havia descobert el lligam de la família Morello amb el grup criminal de Corleone i estava a punt de posar fi a una xarxa organitzada de robatori de bestiar. Anna DiPuma, veïna i testimoni de l'atac a Vella declarà que va veure Morello i un altre home en el lloc dels fets, però, després de comentar a amics i familiars que ho denunciaria a la policia, fou trobada sense vida.[5][6]

Giuseppe Morello es casa amb Maria Rosa Marvelesi el 1889 i tres anys després, el 1892, tenen un fill anomenat Calogero. Es creu que després del naixement del seu fill, el matrimoni Morello fuig de Sicília cap als Estats Units. Poc abans, Morello havia declarat que Francesco Ortovela, rival polític de Giovanni Vella, fou qui va ordenar el seu assassinat. El 14 de setembre de 1894 Morello és jutjat in absentia i condemnat a 6 anys i 45 dies de presó més una multa econòmica per contraban. Tot i la condemna imposada, Morello no la compliria, ja que mesos abans havia marxat del país.[6]

Arribada als Estats Units

[modifica]

Giuseppe Morello arribà als Estats Units el 9 de maig de 1892 a bord del vaixell S.S. Bourgnone mentre la família de la mare, els Terranova i la dona i fill de Morello arribaren a Ellis Island, Nova York, el 8 de març de 1893 a bord del vaixell Alsatia.[1][7] Poc després de l'arribada de la família Terranova a Nova York, mor Calogero Morello, únic fill del matrimoni Morello.[8][7]

Ambdós Morello i Terranova van instal·lar-se en algun dels primers barris d'immigrants italians que van formar-se a la ciutat de Nova York, ja a finals del segle xix. Tot i que es desconeix si van anar a parar a Little Italy o a East Harlem, les precàries condicions de vida dels immigrants italians de tots dos barris de Nova York eren molt similars. El fet de no conèixer l'anglès, no tenir contactes a la ciutat i el període de Gran Depressió que vivia el país, van provocar que Morello es desplacés a Louisiana a la recerca de feina. Un cop allà va treballar en una plantació de sucre fins a aconseguir prou diners per pagar el trasllat cap a Louisiana de la seva dona i de la família Terranova. Tot i ser una feina que per als estàndards de l'època no estava del tot mal pagada, la jornada laboral en època de molta era de divuit hores per un sou diari d'1 dòlar i 50 centaus. És durant l'estada de la família Morello a Louisiana que neix el segon fill del matrimoni, a qui se li posa el mateix nom que el germà difunt.[9]

El gener de 1895 ambdues famílies es traslladen a Bryan, Texas, per treballar com a pagesos i agricultors de cotó.[10] Finalment i després de dos anys a Texas, ambdues famílies aprofiten la fi de la Gran Depressió per tornar a Nova York i s'instal·len al barri de Little Italy.[8] Després del retorn a la ciutat de Nova York, Giuseppe Morello s'involucra en diversos negocis legals. El 1897 gestiona un magatzem de carbó a Little Italy, el 1898 un parell de saloons, un ubicat a 13th Street que fou venut i un altre a Stanton Street, que va haver de tancar al cap de només sis mesos per falta de permisos.[11] Aquell mateix any, mor Maria Marvelesi, dona de Morello, a vint-i-nou anys.[12]

Etapa criminal

[modifica]

En algun punt de 1898 i 1899 i després del seu fracàs empresarial, Morello s'involucra en negocis de falsificació de moneda. Es creu que amb l'ajuda d'altres immigrants d'origen sicilià establerts a Nova York, Morello aconsegueix establir contacte i relacions amb criminals sicilians de Kansas City i Nova Orleans. Morello instal·la el seu nou negoci al primer pis d'un edifici d'East Harlem ubicat al 329 East 106th Street, un petit apartament on col·locà una impressora de l'època capaç de fer reproduccions força versemblants del bitllet de cinc dòlars.[13] Com que no eren reproduccions exactes, el negoci de Morello quedava limitat a passar moneda falsa en locals amb poc control com bars, cases d'apostes, entre altres.[13] El negoci consistia a vendre la moneda falsificada a diferents comerços al preu de 2 dòlars de curs legal per cada bitllet de 5 falsificat. En aquest punt, l'organització de Morello comptava amb prop d'una dotzena de membres d'origen italià i irlandès.[13]

El 31 de maig de 1900 alguns dels socis de Morello són detinguts per la policia i després de ser interrogats pels Serveis Secrets, confessen l'existència de l'organització de Morello, la localització d'aquesta i la identitat del seu cap, que acaba sent detingut aquell mateix dia.[14] Per sort de Morello, no només els 26 dòlars i 39 centaus que duia a sobre eren de curs legal sinó que els agents no van trobar la infraestructura de l'organització per falsificar dòlars. Tot i la confessió d'un dels socis de Morello, el judici conclou que és innocent i només dos dels seus socis són trobats culpables i condemnats a penes de presó de tres i sis anys.[15]

Família criminal Morello

[modifica]

Entre 1900 i 1903 Morello forma i lidera un grup de criminals italians, considerada la primera organització mafiosa de Nova York. L'organització es caracteritzava per estar formada únicament per sicilians i tots els seus comandaments eren persones de la confiança de Morello, bé nadius de Corleone o familiars seus, qui li juraven fidelitat i lleialtat.[15] Durant aquests primers anys, l'organització es seguia dedicant a la falsificació de moneda, però comprenia altres activitats com l'extorsió i, fins i tot, els segrestos.[16]

Ignazio Lupo, soci i mà dreta de Morello, morí l'any 1947, poc després de complir una llarga condemna de presó.

L'organització mantenia forts lligams amb figures criminals de Sicília i, en especial, de Corleone. Això representava que tots aquells individus de confiança a Sicília eren benvinguts a Nova York, així com aquells criminals que volien fugir de la justícia italiana i continuar les seves activitats criminals als Estats Units.[16] Un d'aquests individus fou Vito Cascio Ferro, un important cap criminal de Palerm que el 1902 va refugiar-se a l'organització de Morello a Nova York, tot escapant de la pressió policial a Itàlia.[17] Cascio Ferro fou qui instaurà el negoci de l'extorsió a gran escala dins l'organització de Morello.[18] Un altre d'aquests sicilians que va unir-se a l'organització fou Ignazio Lupo, un immigrant sicilià que va arribar als Estats Units el 1898 tot escapant de la justícia italiana i que esdevindria un estret col·laborador de Morello. Lupo provenia d'una família adinerada de Palerm amb diversos negocis legals centrats al comerç de productes italians. Un cop arribat als Estats Units i integrat dins l'organització, Lupo va aprofitar-se dels contactes i la seguretat que aquesta li proporcionava per establir una xarxa d'importació de productes italians mentre que Morello obtenia una part dels beneficis.[19] La relació d'ambdós va consolidar-se quan Lupo es casà amb Salvatrica Terranova, filla del primer matrimoni de Bernardo Terranova i germanastra de Morello.[20]

Durant la primera dècada del segle XX i gràcies als negocis d'Ignazio Lupo, l'organització de Morello va seguir creixent i s'expandí per Brooklyn i Manhattan.[21] L'extorsió de comerciants era la principal font d'ingressos de la banda i, quan algú es negava a pagar, es recorria a la violència. Un dels primers mètodes fou el d'enverinar els cavalls de repartiment fins a arribar a col·locar explosius en botigues i habitatges d'aquells que no volien pagar. Gaetano Costa, un carnisser de Brooklyn que va negar-se a les demandes econòmiques de Morello, fou assassinat a trets dins la seva botiga.[22]

El negoci de la falsificació de moneda va veure's afectat per les creixents investigacions dels Serveis Secrets nord-americans i Morello va decidir traslladar-lo a Sicília i, un cop impresos, utilitzar les diverses xarxes comercials de Lupo per introduir-los als Estats Units. Ja el 1902, Morello introduïa desenes de milers de dòlars falsificats, amagats dins de llaunes d'oli d'oliva.[22] Tot i que alguns membres de la banda foren detinguts, mai van confessar l'existència de l'organització ni tampoc la identitat de Morello i els seus socis. La mera sospita que algun dels membres havia trencat la rígida disciplina de l'organització era suficient per encarregar-ne la mort. Aquesta política de tolerància zero va accentuar-se a raó dels diferents problemes que l'organització tingué amb la justícia i, al voltant de 1905, els membres de la banda que foren assassinats a ordres de Morello es comptaven per desenes.

Es coneix que la família criminal Morello tenia un seguit de regles que tots els membres havien d'obeir en el moment d'entrar a la banda. El llibre negre amb les nou regles fou trobat per la policia d'entre les pertinences d'un membre de la banda que havia estat detingut. Insultar un company de l'organització o marxar de Nova York sense el permís de Morello estava castigat amb una multa de vint dòlars mentre mentir o amenaçar amb una arma era motiu d'expulsió de l'organització. Pel que fa a les finances, la normativa obligava cada individu a aportar un 80% del que guanyava a la caixa comuna de la banda. Altres normes feien referència als poders de Morello com a cap, sent l'unic que podia convocar una reunió i deixant clar que l'assistència a aquesta era obligatòria. En cas de no presentar's-hi, l'individu en qüestió qudava exclòs del repartiment de beneficis.[23]

Al voltant de 1906 Morello era considerat el cap criminal més important, no només de Nova York, sinó de tots els Estats Units.[24] Els contactes i negocis de la seva organització s'escampaven per tot el país a més del Canadà i Sicília. A través del testimoni de criminals de l'època com Nicola Gentile, a tot l'entramat criminal no se'l coneixia com a Cosa Nostra, terminologia que guanyaria pes anys després, sinó amb el nom de onorata società o societat honorable.[25] Tot i que l'agrupació de diferents caps criminals coneguda com La Comissió, no va aparèixer fins als anys trenta del segle XX, Morello va instaurar una espècie de consell de caps criminals que servia com a espai on s'informava els diferents caps del país de l'estratègia criminal a seguir a més d'actuar com un lloc on es solucionaven disputes i s'escollien nous caps. El consell era presidit per Morello i ningú tenia ni veu ni vot.[26]

El creixent nombre de petits negocis que van començar a aparèixer a Manhattan amb l'arribada d'immigrants italians van portar l'organització de Morello a instaurar un autèntic règim de terror, on tots ells eren amenaçats i obligats a pagar una determinada quantitat de diners a canvi de protecció. Per fer-ho creïble, la mateixa organització amenaçava els comerciants de forma anònima o fent-se passar per membres de la Mà Negra i, quan aquests decidien pagar, les amenaces s'aturaven. Tot i que en algunes ocasions els diners que la banda reclamava als comerciants podien semblar baixos, la suma de tots ells acabava representant una autèntica fortuna per a Morello i els seus socis.[27] Més enllà de les activitats il·legals, Morello va adquirir diversos locals on va instal·lar negocis legals com restaurants i barberies o edificis de pisos sencers que eren llogats per 130 dòlars l'any.[28] Les inversions immobiliàries d'individus com Morello o Lupo van veure's greument perjudicades a raó de la depressió de 1907.[29] L'empobriment de la població va comportar una important davallada de les vendes de productes cars importats per Lupo des d'Itàlia. Els impagaments de Lupo als diferents proveïdors foren de tal magnitud que els bancs van liquidar l'empresa, afectant greument la principal font d'ingressos de la banda i provocant que Ignazio Lupo abandonés la ciutat amb els diners que li quedaven.[30] Davant aquesta situació, l'organització de Morello va tornar a centrar-se en el negoci de la falsificació de moneda, concretament, de bitllets de dòlar nord-americà i canadenc.[31]

Detenció i empresonament

[modifica]

El 15 de novembre de 1909, Giuseppe Morello, Ignazio Lupo i diversos membres de l'organització són detinguts pels Serveis Secrets després d'una llarga investigació que tenia, com a peça central, l'entramat de falsificació de divises de la banda.[32] El judici va celebrar-se al tribunal federal de Nova York i s'inicià el 26 de gener de 1910 i incloïa un total de 548 càrrecs en total.[33] La Fiscalia de Nova York disposava de proves contundents, ja que en les detencions, a part de la troballa de milers de dòlars falsos guardats sota el llit del mateix Morello, es van poder localitzar i requisar les impresores utilitzades per imprimir els bitllets. A més, es disposava del testimoni de membres importants de l'organització que van atrevir-se a declarar contra Morello.

El judici contra la banda va durar fins al 19 de febrer, quan el tribunal del jurat va considerar Morello i Lupo culpables de tots els càrrecs i els condemnà a vint-i-cinc anys de presó i mil dòlars de multa, per a Morello, i trenta anys i mil dòlars per a Lupo.[34] Ambdós foren traslladats a la presó federal d'Atlanta i Fortunato Lo Monte assumí el lideratge d'una organització criminal força fragmentada. L'organització de Morello va patir una escissió després que ambdós Morello i Lupo fossin empresonats. Salvatore D'Aquila fou el successor d'un grup de criminals dirigits per Ignazio Lupo mentre que Fortunato Lo Monte va ser designat com a cap per Morello. Tot plegat va significar que durant la seva estada a presó, Morello i la seva organització perdessin força i influència.[35] Any més tard, el 1914, Lo Monte seria abatut a trets a ordres de D'Aquila i Salvatore Loiacano nomenat nou cap de la banda.

Poc després d'entrar a presó, la direcció del centre va separar a Morello i Lupo i els assignà vigilància addicional després que descobrissin l'existència d'un pla per escapar-se.[36]

Alliberament

[modifica]

El 18 de març de 1920, deu anys després d'entrar a presó, Giuseppe Morello abandona el centre penitenciari federal d'Atlanta en situació de llibertat condicional.[37] El 1920, tres famílies criminals dominaven el món de la delinqüència organitzada a Nova York; la més nombrosa era liderada per Salvatore D'Aquila, present a Harlem, Brooklyn i Manhattan, Nicolo "Cola" Schiro era el cap criminal d'una organització establerta a Brooklyn mentre Morello liderava la seva organització a Manhattan i Harlem.[38][39]

El 10 de desembre de 1920, sis mesos després de sortir de presó, Morello ordenà l'assassinat de Loiacano a conseqüència de diverses desavinènces sobre com aquest últim havia gestionat l'organització mentre Morello era a presó. Amb l'alliberament de Morello, D'Aquila va veure perillar la seva posició de cap i en va encarregar l'assassinat. L'octubre de 1921 i abans d'executar-se, Morello va ser alertat i tan ell com Ignazio Lupo es van veure obligats a fugir del país en destinació Sicília. Pocs dies abans de la fugida d'ambdos caps, D'Aquila ordena l'assassinat de Giuseppe Viserti, soci dels germans Terranova i aliat de Morello. L'enfrontament va provocar que Nicolo Schiro fes de mediador entre Morello i D'Aquila. Aquest darrer va demanar, a canvi de perdonar-los la vida, que el reconeguessin com a cap principal de la delinqüència organitzada a Nova York i abandonessin tota intenció de convertir-se, de nou, en caps de la seva pròpia família criminal. La primavera de 1922 i després de vuit mesos, Morello i Lupo tornen als Estats Units després d'acceptar les demandes de D'Aquila.[40]

Família criminal Masseria

[modifica]
Giuseppe "Joe" Masseria va absorbir l'organització de Morello i el va convertir en la seva mà dreta.

Els primers anys de la Prohibició van comportar l'ascens de tot un seguit de criminals que, fins llavors, eren uns desconeguts dins el món de la delinqüència organitzada. Un d'aquest fou Giuseppe Masseria o Joe The Boss, qui va saber entrar en el negoci del licor clandestí des d'un primer moment. En qüestió de dos anys, els que van de 1919 a 1921, Masseria forma aliances amb criminals italians de Brooklyn i Manhattan i fa créixer la seva organització de Little Italy fins a convertir-la en la segona més nombrosa, just per darrere de la de Salvatore D'Aquila.[41]

Com Masseria i Morello van conèixer-se és una incògnita, però el cert és que, en algun moment de 1921, part de l'organització de Morello passa a formar part de la banda de Masseria i Morello esdevé la mà dreta del nou cap.[41] Aquesta associació beneficiava a ambdós perquè, d'una banda, Morello es convertia en un home important dins l'organització de Masseria, cosa que li donava una protecció extra contra possibles represàlies de D'Aquila. D'altra banda, Masseria expandia el seu control tot aprofitant els extensos contactes de Morello.[42] Gràcies a l'aliança, l'organització de Masseria creix més enllà de Manhattan i arriba fins a Harlem.[43]

Salvatore D'Aquila va veure l'associació de Masseria i Morello com una amenaça i el 8 de maig de 1922, Vincenzo Terranova, germanastre de Morello, és assassinat a trets al Lower East Side de Manhattan. La resposta de Morello va arribar l'11 d'agost de 1922 quan, Umberto Valenti, mà dreta de D'Aquila i un dels atacants que havia posat fi a la vida de Terranova, és abatut a trets mentre entrava en un restaurant de la Segona Avinguda de Manhattan.[43]

Durant els següents sis anys, ambdues organitzacions van prioritzar el negoci del licor clandestí i les hostilitats van baixar d'intensitat. Tot i l'aparent pau entre ambdós caps, Salvatore D'Aquila fou abatut a trets el 10 d'octubre de 1928 quan sortia d'un edifici a l'Avinguda A de Manhattan. Es creu que fou Masseria qui n'ordenà l'assassinat, però que l'executor fou Manfredi Mineo, aliat de l'organització liderada per D'Aquila i que dos anys més tard i sota el nom de família criminal Mineo, esdevindria aliada de Masseria durant la Guerra de Castellammare.[44] L'assassinat de D'Aquila va consolidar Masseria com a cap indiscutible de la delinqüència organitzada a Nova York.

Guerra de Castellammare (1930-1931)

[modifica]

La Guerra de Castellammare fou un enfrontament armat entre la família criminal Masseria d'East Harlem i el clan de Castellammare de Brooklyn. Salvatore Maranzano, un criminal originari de Castellammare del Golfo va emigrar als Estats Units en algun moment de la primera meitat dels anys vint i passà a formar part del clan de Castellammare de Brooklyn.[45] A causa del seu passat com a cap criminal a Itàlia, Maranzano va moure's ràpidament i amb certa facilitat dins la jerarquia criminal del clan fins a assolir la posició de sotscap.

Les tensions provocades pel control del negoci del licor clandestí, el desig de poder absolut de Masseria i la negativa del clan de Castellammare de sotmetre's a les seves demandes van desembocar amb l'assassinat, el febrer de 1930, de Gaspar Milazzo, cap criminal de Detroit i membre del clan de Castellammare. L'assassinat de Milazzo fou el detonant de les hostilitats entre ambdós grups, però el líder del clan de Castellammare, Nicolo "Cola" Schiro, va accedir a les demandes de Masseria, qui li demanà un pagament de deu mil dòlars i que abandonés el lideratge de l'organització. Schiro va acabar abandonant els Estats Units per tornar a la seva Sicília natal. Fou llavors quan Salvatore Maranzano va prendre el control de l'organització.[46] És després del seu ascens com a cap que s'inicien les hostilitats entre ambdós bàndols.

El 15 de juliol de 1930 Vito Bonventre, tiet de Joseph Bonanno i un dels finançadors més destacats del clan de Castellammare és assassinat a la porta de casa seva.[47]

Gaetano "Tom" Reina, cap de la família criminal Reina del Bronx, es posicionà a favor del clan de Castellammare, dirigit per Maranzano. Poc temps després, el 26 de febrer de 1930 i a la sortida d'un restaurant del Bronx, Vito Genovese posa fi a la vida de Reina. Després de l'assassinat de Tom Reina, Masseria instal·la a Joseph Pinzolo com a cap de la família criminal Reina. Pinzolo, tot i haver estat un individu de confiança de Reina, fou proper a Masseria fins al 5 de setembre de 1930 quan és assassinat a trets a la seva oficina de Broadway, Manhattan.[48][49]

Per a Morello, l'enfrontament amb el clan de Castellammare va acabar-se el 15 d'agost de 1930, quan dos individus el van assassinar mentre es trobava a la seva oficina d'East Harlem.[2]

Vida personal

[modifica]

Giuseppe Morello es casa amb Maria Rosa Marvelesi el 1889, ambdós a l'edat de 22 anys.[50] D'aquest primer matrimoni en van sortir dos fills anomenats Calogero. El primer, nascut a Itàlia a principis de 1893, morí poc després d'arribar als Estats Units mentre el segon, nascut el 1985, morí el 1912 a l'edat de disset anys, assassinat a trets com a venjança per l'assassinat, el 1903, de Benedetto Madonia.[7][51][52] Maria Marvelesi mor el 1998 a 29 anys i Morello es torna a casar el 1903 amb Nicolina "Lina" Salemi.[53] Se sap que després de la mort de la seva primera dona, Morello va tenir una filla amb una dona amb qui no era casat i de qui es desconeix la identitat. És després d'aquest fet i de la desaprovació de la mare de Morello que aquest darrer decideix casar-se, no amb la mare de la seva nova filla, sinó amb Lina Salemi, una dona siciliana que la família porta des d'Itàlia fins als Estats Units.[54] El matrimoni de Giuseppe Morello i Lina Salemi va tenir quatre fills, tres noies i un noi. La primera fou Mary Morello, nascuda a finals de 1908 o principis de 1909, Millie Morello nascuda el 1910 i poc abans que el pare entrés a presó. El tercer i únic fill, Charlie Morello, va néixer el 1922 i després de la communtació de la pena de presó de Morello. Finalment, el 1925 neix Geraldine Morello.[55]

Durant la seva vida a Nova York, Morello va viure en diferents ubicacions de Little Italy i East Harlem, on també va instal·lar la base d'operacions de la seva família criminal.[56]

Mort

[modifica]

El 15 d'agost de 1930 i durant l'enfrontament conegut com a Guerra de Castellammare, entre les organitzacions de Salvatore Maranzano i Giuseppe Masseria, Morello fou abatut a trets juntament amb el seu soci Joseph Perriano mentre un altre dels seus socis, Gaspare Pollaro, va resultar ferit.[2]

L'autoria de l'atemptat contra la vida de Morello és objecte de debat, ja que, d'una banda, el penedit Joseph Valaci va declarar que l'atacant fou Sebastiano Domingo, un assassí a sou de Chicago contractat per Maranzano i del que se'n sap poca cosa, mentre que Charles Luciano, confessà que va ser ell qui donà l'ordre d'acabar amb Morello. Segons el relat de Luciano, Albert Anastasia i Frank Scalise van ser els dos pistolers que assaltaren l'oficina de Morello a 352 East 116th Street, East Harlem.[57][2]

Giuseppe Morello va ser enterrat al cementiri de Calvary, Queens, Nova York.[58]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 68. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Critchley, David. The origin of organized crime in America: the New York City mafia, 1891 - 1931 (en anglès). New York, NY: Routledge, 2009, p. 181. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  3. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 55-56. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  4. ↑ Critchley, David. The origin of organized crime in America: the New York city Mafia, 1891-1931 (en anglès). Nova York: Routledge, 2009, p. 37. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  5. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 169. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Critchley, David. The origin of organized crime in America: the New York city Mafia, 1891-1931 (en anglès). Nova York: Routledge, 2009, p. 38. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Critchley, David. The origin of organized crime in America: the New York city Mafia, 1891-1931 (en anglès). New York, NY: Routledge, 2009, p. 52. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 83. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  9. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 77-79. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  10. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 81. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  11. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 114. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  12. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 130. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 115. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  14. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 119. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 122-123. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 125. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  17. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 126. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  18. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 187. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  19. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 127-129. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  20. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 129-130. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  21. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 133. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  22. ↑ 22,0 22,1 Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 133-134. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  23. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 179-180. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  24. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 181. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  25. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 49, 181. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  26. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 185-186. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  27. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 186. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  28. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 197. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  29. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 201-202. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  30. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 201-204. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  31. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 204. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  32. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 275. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  33. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 287. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  34. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 287-293. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  35. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 319-322. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  36. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 296. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  37. ↑ Critchley, David. The origin of organized crime in America: the New York city Mafia, 1891-1931 (en anglès). Nova York: Routledge, 2009, p. 50. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  38. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 344-345. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  39. ↑ Critchley, David. The origin of organized crime in America: the New York city Mafia, 1891-1931 (en anglès). New York, NY: Routledge, 2009, p. 154. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  40. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 345-348. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  41. ↑ 41,0 41,1 Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 354-355. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  42. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 355-356. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  43. ↑ 43,0 43,1 Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 356-357. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  44. ↑ Critchley, David. The origin of organized crime in America: the New York city Mafia, 1891-1931 (en anglès). Nova York: Routledge, 2009, p. 157. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  45. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). New York, NY: Routledge, 2009, p. 93. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  46. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 102. ISBN 1-56849-722-9. 
  47. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 102-103. ISBN 1-56849-722-9. 
  48. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 117-118. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  49. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 106. ISBN 1-56849-722-9. 
  50. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 69-70. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  51. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 308-310. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  52. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 134. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  53. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 82. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  54. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 131-132. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  55. ↑ «Lena Morello in the 1940 United States Federal Census» (en anglès). Ancestry. [Consulta: 16 juny 2023].
  56. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 73. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  57. ↑ Hammer, Richard; A. Gosch, Martin. The Last Testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 128-129. ISBN 978-1936274574. 
  58. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Random House Publishing Group, 23-07-2009, p. 408. ISBN 978-1-58836-863-8. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giuseppe_Morello&oldid=33298690»