Giustina Renier Michiel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 octubre 1755 Venècia (Itàlia) |
| Mort | 7 abril 1832 (76 anys) Venècia (Itàlia) |
| Sepultura | Cementiri de San Michele |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, salonnière, traductora |
 | |
Giustina Renier Michiel (1755–1832) fou una literata, traductora i aristòcrata italiana que va dirigir un saló a Venècia.[1]
Va combinar les seves passions intel·lectuals i la gestió d'un saló literari amb el càrrec de dogaressa, després que el seu oncle fos elegit doge. Va ser primera dama en totes les cerimònies oficials entre el 1779 i el 1789.[2] El seu saló era freqüentat per figures literàries com Ippolito Pindemonte, Marina Querini Benzon, Ugo Foscolo, Giustiniana Wynne (la comtessa Rosenberg), Madame de Staël i Lord Byron.[2]
Quan Napoleó va envair Venècia, va tancar el seu saló i va centrar-se a estudiar botànica i a publicar les seves traduccions de Shakespeare.[2] Va traduir de l'anglès a l'italià Otel·lo i Macbeth el 1798 i Coriolà el 1800.[3] Durant aquesta època també va començar la seva obra monumental publicada en sis volums, titulada Le origine delle feste veneziane, on investigava i aprofundia en els festivals, mites i rituals públics de Venècia.[4] Més endavant, va reobrir el seu saló i el va mantenir fins a la seva mort.
Referències
[modifica]- ↑ Panizza, Letizia. A History of Women's Writing in Italy. Cambridge University Press, 2000, p. 325. ISBN 0521578132.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Dalton, Susan. Engendering the Republic of Letters: Reconnecting Public and Private Spheres in Eighteenth-Century Europe. McGill-Queen's Press - MQUP, 2004. ISBN 0773571523.
- ↑ Pellegrini, Giuliano «The Roman Plays of Shakespeare in Italy». Italica, 34, 4, 12-1957, pàg. 230. JSTOR: 477668.
- ↑ Muir, Edward. Civic Ritual in Renaissance Venice. Princeton University Press, 1986, p. 61.