Siachen
| |||||
| Tipus | glacera territori disputat  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Índia | ||||
| |||||
| Serralada | Karakoram | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 70 ( ) km | ||||
Les glaceres de Siachen (en Hindi: सियाचेन ; en Urdú: سیاچین) estan situades a l'est de la serralada Karakoram, a les muntanyes de l'Himàlaia, en unes coordenades de 35° 30′ N, 77° 00′ E / 35.5°N,77.0°E, just a l'est de la línia de control entre l'Índia i Pakistan. L'Índia controla tota la glacera Siachen, incloent les glaceres afluents, des de 1984,[1] mentre el Pakistan controla la regió situada a l'oest de les muntanyes Saltoro.[2][3][4]
La glacera Siachen fa 70 km de llarg i és la més llarga del Karakoram i la segona del món entre les que no es troben en zones polars. La glacera Fedtxenko del Tadjikistan fa 77 km de llarg.
L'acumulació de neu a l'hivern és de mitjana de 10,5 metres i la temperatura mínima absoluta pot arribar a -50 °C. Incloent totes les glaceres afluents, cobreix una superfície d'uns 700 km².
Geografia
[modifica]Sia en llengua Balti és el nom d'una planta rosàcia que es troba abundantment en la regió. Siachen vol dir un lloc ple d'aquestes plantes sia. El nom de la mateixa glacera s'atribueix a Tom Longstaff.
Fosa
[modifica]
L'aigua de la fosa de la glacera va a parar al riu Indus a través dels seus afluents Nubra (o Ladakh) i riu Shyok. L'escalfament global ha tingut gran impacte en l'Himàlaia i les glaceres es fonen a taxes sense precedents i les pluges del monsó actualment apareixen al nord de les muntanyes. El volum de la glacera s'ha reduït molt en les darreres dècades. L'activitat militar a la zona també degrada el medi ambient.[5]
Conflicte fronterer
[modifica]
La regió d'aquest glacera ha estat un camp de batalla intermitent des de 1984 entre Índia i Pakistan, i els dos estats hi tenen forces militars permanents fins als 6.000 m d'altitud en una zona exemple de guerra de muntanya.
Notes
[modifica]- ↑ «The Siachen Story,then and Now».
- ↑ «Why India cannot afford to give up Siachen».
- ↑ «Life & death in world's highest combat zone». Arxivat de l'original el 2018-11-04. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «Siachen deaths harden resolve to hold glacier: Army chief».
- ↑ Zee News - Siachen glacier melting fast due to military activity: study
Referències
[modifica]- Kunal Verma / Rajiv Williams, "The Long Road to Siachen: The Question Why", Rupa & Co., New Delhi, 2010.
- V. R. Raghavan, Siachen: Conflict Without End, Viking, New Delhi, 2002.
- Analysis: Peace may return to Siachen - The Washington Times.
- TIME Asia's cover story on Siachen Glacier (July 11, 2005) Arxivat de juliol 7, 2005, a Wayback Machine..
- "Heights of Madness: One Woman's Journey in Pursuit of a Secret War" by Myra MacDonald, published by Rupa. The first full account of the Siachen war to be told from the Indian and Pakistani sides.
Enllaços externs
[modifica]