Vés al contingut

Gladys Parentelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGladys Parentelli
Biografia
Naixement21 març 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Carmelo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotògrafa, teòloga, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Gladys Ethel Parentelli Manzino (Carmelo, Colonia, Uruguai, 21 de març de 1935) és una fotògrafa i teòloga feminista uruguaiana que resideix a Veneçuela des de 1969. Representant de l'ecofeminisme llatinoamericà, va ser una de les tres dones llatinoamericanes nomenades pel papa Pau VI com a observadores al Concili del Vaticà II.

Primers anys

[modifica]

Gladys Parentelli va néixer a la casa de la seva àvia a Carmelo. El seu pare era un afeccionat a la fotografia que sabia de mecànica d'automòbils i de torns i els seus primers contactes amb l'església van ser amb la seva mare, María Manzino.[1] El 1969 se n'anà a viure a Veneçuela, en una missió religiosa enviada pel Moviment Internacional de Joventuts Agràries Catòliques, MIJARC.[2]

Formació i compromís

[modifica]

Parentelli va estudiar educació, ciències de la informació, dinàmica de grups, teologia feminista i fotografia. Com a fotògrafa es dedica al retrat. Els seus estudis l'han inclinat cap a l'ecofeminisme.

Ha treballat com a documentalista en diverses institucions nacionals i internacionals. És coordinadora de Documentació i Publicacions de la Red Universitaria Venezolana de Estudios de las Mujeres (REUVEM). És fundadora i presidenta del Movimiento de la Juventud Agraria Católica Femenina. És membre de diverses associacions de teòlogues i pastores a l'Amèrica Llatina. És la fundadora de la Red Latinoamericana de Teología y Espiritualidad Ecofeminista a Veneçuela. És membre dels grups veneçolans Manuelita Sáenz, La Mala Vida, Gaia, de la Coordinadora d'ONG de Dones. És la directora del Foro Permanente por la Equidad de Género y CISFEM. És la responsable a Veneçuela del grup Católicas por el Derecho a Decidir, organització que instrueix i orienta les dones més humils en la planificació familiar. Exerceix la docència en aquest camp i ha escrit diversos assajos i articles en revistes especialitzades i en mitjans periodístics.[3][4]

Ha participat en les diverses trobades feministes llatinoamericanes i del Carib, a Sao Paulo, Taxco i San Bernardo, a l'Argentina (1990); Río de Janeiro, (1993) i Bogotá (1999); també a Santiago de Xile (2002 i 2005).[5]

Ecofeminisme

[modifica]

Gladys Parentelli és una representant de l'ecofeminisme llatinoamericà. La idea central de l'ecofeminisme és la convicció que l'opressió de la dona i la destrucció del planeta deriven del mateix sistema patriarcal.[6]

Quan el feminisme va començar a reivindicar les hipotètiques cultures matriarcals i la saviesa femenina en la seva relació amb la terra i els recursos naturals, va aparèixer l'ecofeminisme, que sosté que la dominació de la naturalesa i de la dona han estat paral·leles. La idea de la dominació de la naturalesa per l'home seria simètrica a la dominació de la dona i a l'allunyament de la mare naturalesa.

Les seves característiques principals són l'adopció del feminisme, les preocupacions ecològiques i la crítica al sistema religiós patriarcal que exclou les dones.[7][8] Les teòlogues feministes van evolucionar cap a l'ecofeminisme prenent en consideració el factor ecològic en la relació amb Deu. Els seus temes d'estudis són les injustícies i violències que sofreixen els exclosos, o sigui, dones, nens, minories ètniques i sexuals, empobrits, etc. S'interessen per la mort de la biodiversitat i la deterioració del medi ambient del qual depèn tota la vida a la Terra. En aquesta relació Dona-Naturalesa, assenyalen que les àrees relacionades amb el manteniment de la vida han estat injustament devaluades per l'estatus inferior atorgat a la naturalesa, per exemple pel que fa a les tasques domèstiques.

A l'Amèrica Llatina l'ecofeminisme s'ha connectat amb les versions feministes de la filosofia i la teologia de l'alliberament.

Concili del Vaticà II

[modifica]

Gladys Parentelli, com a representant de l'ecofeminisme llatinoamericà, va ser una de les tres llatinoamericanes nomenades pel Papa Pau VI com a observadores en el Concili del Vaticà II (1965).[9][10][11][12][13]

En aquest moment, com a presidenta de la branca femenina del Movimiento Internacional de la Juventud Agrícola y Rural Católica (MIJARC) a l'Amèrica Llatina, va opinar:

« Teníem l'esperança que, del Concili, en sortís una església democràtica, oberta, horitzontal, comunitària, que seguís els ensenyaments de Crist.[14] »

Com a Auditora al Concili Ecumènic del Vaticà II, donava suport a la Teologia de l'alliberament, que va sorgir coincidint amb el Concili. Entre les dones catòliques militants la teologia de l'alliberament es va transformar i va esdevenir en una teologia des de la perspectiva de la dona, una teologia feminista i, posteriorment, la Teologia Ecofeminista.[15]

Obra

[modifica]

Alguns dels llibres i articles són:

  • Mujer, Iglesia, Liberación, 1990, ISBN 9789800702130.[16]
  • Una relectura del Dios Patriarcal desde una perspectiva feminista cristiana, Con la mirada de la Teología Feminista y del Ecofeminismo, Diario de los Andes, 2010.[17]
  • Teología ecofeminista, Venezuela, Universidad del Zulia, 1997, oclc 819773607
  • Reseña de "El divino Bolívar. Ensayo sobre una religión republicana", de Elías Pino Iturrieta, Universidad Nacional Experimental Rafael María Baralt - UNERMB 2006, OCLC 181395505
  • ¿Quién le compró la Tierra a Dios? Ética y cultura para una civilización sostenible, Universitat de Barcelona 1999, OCLC 723213828.[18]
  • Teólogas feministas, Teólogos de la Liberación y hasta las simples mujeres marginales exigen una Iglesia verdaderamente cristiana., Universitat de Barcelona 1992, OCLC 723215468.[19]
  • Las mujeres cristianas acabarán con el autoritarismo papal, Universitat de Barcelona, 1996, OCLC 723217367.[20]
  • El que tenga pecado lance la primera piedra. Reflexiones acerca de la Encíclica Evangelium Vitae, Universitat de Barcelona, 1996, OCLC 723215282.[21]
  • Teología Feminista y Teología Ecofeminista, Fempress 1995.[22]
  • Teología ecofeminista - ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano, Lolapress, 1997.[23]
  • Luisa Muraro: ‘Lo sé porque soy’ (Lo so perché lo sono), publicado en Via Dogana, N° 94, Set. 2010, p. 4.Traducción publicada en: Mujer Pública, La Paz, Bolivia, Feb. 2011, Núm. 4, p. 115.[24]
  • Ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano, en el libro Las raíces de la memoria: América Latina, ayer y hoy.[25]
  • Del Dios patriarcal a la sabiduría que sostiene, WebIslam.[26]
  • Palabra de mujer: Algunas vivencias y reflexiones.[27]
  • Testimonios que las pioneras nos legaron, revista Mujer Pública Núm. 5.[28]

Referències

[modifica]
  1. González Durand, Jorge. «Santa Gladys de los nuevos tiempos». Kaos en la red, 06-06-2015. [Consulta: gener 2020].
  2. «Atrapadas por Parentelli». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 juliol 2016].
  3. «La araña feminista, mucho más que una revista». Arxivat de l'original el 2013-08-21. [Consulta: 18 juliol 2016].
  4. Brazil: Transgender Inclusion at the Feminist Encuentro
  5. «Gladys Parentelli: Es una feminista activa y reconocida en Venezuela.». Evangelizadoras de los apóstoles, 15-03-2012. [Consulta: gener 2020].
  6. Reflexiones sobre el ecofeminismo en América Latina, Silvia Marcos, Religión y Género, Madrid, ed.
  7. «Ecofeminismo». Arxivat de l'original el 2016-11-29. [Consulta: 18 juliol 2016].
  8. Ecofeminismo: la perspectiva de género en la consciencia ecologista Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., Alicia H. Puleo.
  9. La condición femenina, Luis Pérez Aguirre, Montevideo, Uruguay, Ediciones Trilce, 1995, Arxivat 2022-04-08 a Wayback Machine. ISBN 9789974321137
  10. Teología feminista Latinoamericana, María Pilar Aquino, Quito, Ecuador, Ediciones ABYA-YALA, 1998, Arxivat 2022-04-08 a Wayback Machine. ISBN 9789978043905
  11. Poder local, poder global en América Latina, Gabriela Dalla Corte, Universitat de Barcelona, 2008, ISBN 9788447532988
  12. Teología feminista, teología de la liberación: la praxis como método de la teología latinoamericana de la liberación y de la teología feminista, Elina Vuola y Janeth Solá de Guerrero, Madrid, IEPALA, 2000, Arxivat 2022-04-08 a Wayback Machine. ISBN 9788489743144
  13. «Gladys Parentelli: una feminista católica habla sobre las declaraciones del Papa Benedicto XVI». Arxivat de l'original el 2012-04-03. [Consulta: 18 juliol 2016].
  14. Santa Gladys de los nuevos tiempos
  15. Evangelizadoras de los apóstoles: testimonio de Gladys Parentelli como auditora del Concilio Ecuménico Vaticano II
  16. «Mujer, Iglesia, Liberación». Arxivat de l'original el 2022-04-07. [Consulta: 8 juliol 2020].
  17. Una relectura del Dios Patriarcal desde una perspectiva feminista cristiana
  18. ¿Quién le compró la Tierra a Dios? Ética y cultura para una civilización sostenible
  19. Teólogas feministas, Teólogos de la Liberación y hasta las simples mujeres marginales exigen una Iglesia verdaderamente cristiana. O las mujeres cristianas acabaran con el autoritarismo papal
  20. Las mujeres cristianas acabarán con el autoritarismo papal
  21. “El que tenga pecado lance la primera piedra” (Juan 8,7). Reflexiones acerca de la Encíclica Evangelium Vitae
  22. Teología Feminista y Teología Ecofeminista
  23. «Teología ecofeminista - ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano». Arxivat de l'original el 2009-02-21. [Consulta: 18 juliol 2016].
  24. Luisa Muraro: ‘Lo sé porque soy’ (Lo so perché lo sono)
  25. «Ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano». Arxivat de l'original el 2022-04-07. [Consulta: 8 juliol 2020].
  26. «Del Dios patriarcal a la sabiduría que sostiene». Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 18 juliol 2016].
  27. «Palabra de mujer: Algunas vivencias y reflexiones». Arxivat de l'original el 2013-07-16. [Consulta: 18 juliol 2016].
  28. «Presentación de revista Mujer Pública Nº 5 en La Paz». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 juliol 2016].