Vés al contingut

Glen Matlock

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGlen Matlock
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
FormacióSaint Martin's School of Art
Central Saint Martins
St Clement Danes School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,7 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbaixista, guitarrista, cantautor, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Faces (en) Tradueix (2010–2012)
Rich Kids (en) Tradueix (1977–1979)
Sex Pistols (1976–1977)
The Flying Padovanis (en) Tradueix
Vicious White Kids Modifica el valor a Wikidata
GènerePunk rock i new wave Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBaix i baix elèctric Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVirgin Records Modifica el valor a Wikidata
Lloc webglenmatlock.grapewire.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0559149 TMDB.org: 79652
Facebook: GlenMatlockOfficial X: glenmatlock Instagram: glenmatlock1 Musicbrainz: 804088ed-13ef-45c5-994f-a811371b3f4a Songkick: 409615 Discogs: 349817 Allmusic: mn0000664686 Goodreads author: 420574 Modifica el valor a Wikidata

Glen Matlock (nascut el 27 d'agost de 1956) és un músic anglès d'anomenada per ser el baixista en la formació original del grup de punk-rock Sex Pistols. Té atribuïda la coautoria oficial de 10 de les 12 cançons de Never Mind the Bollocks, Here's the Sex Pistols, tot i que havia deixat la banda en el moment en què el disc va ser llançat i el baix va ser interpretat per Steve Jones. També segueix fent els seus propis registres i gires amb diverses bandes, inclosos els Sex Pistols.

Biografia

[modifica]

Matlock hi assistí a Saint Martins' School of Art fins 1974. Fou el baixista original de The Sex Pistols, en ser-li presentats el guitarrista Steve Jones i el bateria Paul Cook mentre treballava a SEX, la botiga de roba de Malcolm McLaren ubicada a Londres.[1] Ha estat acreditat com a coautor en 10 de les 12 cançons que apareixen a l'àlbum Never Mind the Bollocks here the Sex Pistols. Tanmateix, la seva contribució global a aquestes cançons ha estat discutida: Jones va dir en una entrevista de 2011 que estava "cansat de les afirmacions de Matlock que havia coescrit algunes de les cançons més grans de la icona punk", afirmant que ell mateix havia escrit tantes cançons com Matlock", mentre que el mateix Matlock assenyala en el seu llibre que la banda només va escriure dues cançons després de la seva partida. Segons una entrevista del 2014, va jugar un gran paper a l'hora d'escriure les cançons que van aparèixer a l'àlbum.[2] Segons una entrevista del 2014, va jugar un gran paper a l'hora d'escriure les cançons que van aparèixer a l'àlbum i en Cook ha declarat que Matlock va escriure la majoria de les cançons que apareixen en l'àlbum.[3][4]

Matlock Va deixar la banda a finals de febrer de 1977. En informacions contemporànies (proporcionades pel mànager Malcolm McLaren) hom declarava que fou despatxat del grup perquè "li agradaven els Beatles ".[5] Encara que Matlock ha dit que una de les seves majors influències és The Faces; l'anècdota dels Beatles és fictícia.[6]

En la seva autobiografia, I Was a Teenage Sex Pistol, Matlock va declarar que va deixar la banda per la seva voluntat, ja que estava "malalt de tota la porqueria".[7] En el documental de 2000 The Filth and the Fury, els membres de la banda generalment accepten que hi havia tensions entre Matlock i Rotten, que suggereix que Matlock va ser agreujat pels intents de Malcolm McLaren de ficar als dos homes un contra l'altre. Matlock va ser reemplaçat per Sid Vicious i va formar Rich Kids, una banda de 'new wave power pop', amb el baixista i guitarrista Midge Ure (guitarrista, cantant i teclista), Steve New (guitarrista i cantant) i Rusty Egan (bateria).[8] Després dels Rich Kids va formar els Spectres amb el guitarrista de Tom Robinson Band Danny Kustow, i subsegüentment Mick Hanson, i més tard va formar Hot Club el 1982 amb el guitarrista James Stevenson i cantant Steve Allen.[9][10][11]

Matlock tocant amb el Sexe Pistols el 1977

En la seva autobiografia, Rotten: No Irish, No Blacks, No Dogs, John Lydon va afirmar que Matlock treballava en els material més tardà de Sex Pistols (incloent-hi el seu àlbum Never Mind the Bollocks...) com a músic de sessió pagat (Jones va tocar el baix en les dues cançons gravades després de la sortida de Matlock, amb Vicious a més contribuint a la cançó "Bodies"); No obstant això, Matlock va negar el fet en el seu propi llibre, afirmant que totes dues cançons que apareixen a l'àlbum ja havien estat gravades com a senzills o cares-b abans de la seva sortida[12][13] L'any 2004, l'historiador de música David Howard va declarar que Matlock no va actuar en cap de les sessions de gravació de Never Mind the Bollocks.[14] Matlock més tard va tocar el baix amb Vicious en la banda de curta durada Vicious White Kids.[15] Matlock també va tocar el baix en el l'àlbum Soldier d'Iggy Pop [16] i en l'àlbum Not of This Earth de The Damned.[17] En el documental de 'Classic Albums' sobre Never Mind the Bollocks, Here's the Sex Pistols, Jones afirma que creu que el grup hauria fet més àlbums si Matlock s'hagués quedat a la banda i no haveren fet l'entrevista de televisió de Bill Grundy.[18]

Matlock rejuntà els membres originals de The Sex Pistols per gires de retrobament el 1996, 2002, 2003, 2007 i 2008.[19] Va tocar el baix i va cantar per un temps en les bandes The Philistines i The Flying Padovanis. Va fer una gira amb un col·lectiu d'estrelles punk i post-punk, Dead Men Walking, que incloïa Mike Peters de The Alarm, Kirk Brandon del Theatre of Hate i Spear of Destiny, i Pete Wylie de Wah! Actualment és membre de Slinky Vagabond amb Earl Slick, Clem Burke i Keanan Duffty. Slinky Vagabond va debutar al Joey Ramone Birthday Bash el maig de 2007.[20] Un dels periòdics, que comparava els estils de vida actuals dels Sex Pistols, va escriure: "Només el baixista original Glen Matlock segueix girant amb la seva pròpia banda, una ironia el fet que va ser acomiadat per ser massa conservador".[21]

El gener 2010, Glen Matlock va reformar els Rich Kids per un concert benèfic extraordinari per ajudar Steve New. Van ser a l'escenari els membres originals Rusty Egan i Midge Ure, així com Mick Jones de The Clash i Gary Kemp d'Spandau Ballet.[22] New morí de càncer el 24 de maig de 2010.[23]

Matlock va unir-se a la retrobada de The Faces, tocant a la Vintage Stakes de Goodwood, festival prop de Chichester l'agost de 2010.[24] Dins abril 2011, va estar amb Mani tocant el baix per Primal Scream en un concert de conscienciació sobre el tsunami del Japó a la Brixton Academy de Londres.[25]

A finals de 2011, Matlock va unir Clem Burke, James Stevenson i Gary Twinn com a membres d'un grup conegut com The Internacional Swingers. La banda, va establir base a Los Angeles, va anar de viatge a Austràlia i també a la costa de l'oest dels EUA en ocasions nombroses.[26][27] Glen també va tocar el baix en el seu àlbum titulat amb el seu nom i finançat per una campanya de Pledge Music.[28]

En 2012, Matlock va fer el seu debut com a actor en la pel·lícula dramàtica britànica The Paddy Lincoln Gang, interpretant una escena de docudrama a un concert en viu de The Faces.[29][30]

Al febrer de 2016, els Rich Kids van anunciar que reformarien per a una actuació conjunta amb The Professionals en el London O2 Shepherds Bush Empire per a maig de 2016.[31]

Matlock s'ha pronunciat públicament contra el Brexit.[32]

Discografia

[modifica]

Sex Pistols

[modifica]

Rich Kids

[modifica]
  • 1978 – Ghosts of Princes in Towers
Recopilacions de Rich Kids
  • 1998 – Burning Sounds
  • 2003 – Best of the Rich Kids

Vicious Rich Kids

[modifica]
  • 1978 – The Vicious White Kids featuring Sid Viciós (no editat fins a l'any 1991.)

Iggy Pop

[modifica]
  • 1980 – Soldier

The London Cowboys

[modifica]
  • 1984 – Tall in the Saddle (12", mini àlbum)

The Damned

[modifica]
  • 1995 – Not of This Earth

Glen Matlock & The Philistines

[modifica]
  • 1995 – Hard Work (edició limitada.)
  • 1996 – Who's He Think He Is When He's at Home? (Àlbum en solitari.)
  • 2000 – Open Mind
  • 2004 – On Something
  • 2010 – Born Running
  • 2013 – Rattle Your Cage: The Best of Glen Matlock & The Philistines

The International Swingers

[modifica]
  • 2015 – The International Swingers

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rob Sharp (2008). Central Saint Martins: The art and soul of Britain. The Independent, Saturday 19 April 2008. Accessed July 2013.
  2. ↑ "Sex Pistols' Steve Jones: 'Glen Matlock was a middle-class mommy's boy'", NME, 28 November 2011
  3. ↑ Mervis, Scott «Never mind the Sex Pistols: A Q&A with Glen Matlock». post-gazette, 20-03-2014 [Consulta: 30 octubre 2014]. Arxivat 30 October 2014[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-30. [Consulta: 17 maig 2018].
  4. ↑ Woodbury, Jason «Weekend: Keith Sweat, Adam Warrock, Hugh Cornwell & Glen Matlock, Treasure Fingers, Arizona Legends». Phoenix New Times, 24-02-2012 [Consulta: 30 octubre 2014]. Arxivat 31 October 2014[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-31. [Consulta: 17 maig 2018].
  5. ↑ Tobler, John. NME Rock 'N' Roll Years. 1st. Londres: Reed International Books Ltd, 1992, p. 297. CN 5585. 
  6. ↑ «Interview: Glen Matlock bring I Was a Teenage Sex Pistol show to 2014 Edinburgh Festival Fringe». Edinburgh Festival, 30-07-2014.
  7. ↑ Matlock, Glen, I Was a Teenage Sex Pistol, pp. 113–119, 162, 167–171. Quote: p. 115.
  8. ↑ Gimarc, George. «Punk Diary: The Ultimate Trainspotter's Guide to Underground Rock, 1970–1982 (pp. 66, 98)». Backbeat Books, 2005. [Consulta: 11 març 2015].
  9. ↑ «Glen Matlock – Biography». Billboard. Arxivat de l'original el 2015-07-03. [Consulta: 11 març 2015].
  10. ↑ «The Spectres». Discogs. [Consulta: 11 març 2015].
  11. ↑ «Interview: James Stevenson and Glen Matlock». [Consulta: 21 febrer 2015].
  12. ↑ Lydon, John, Rotten, p. 142. See also p. 200.
  13. ↑ Matlock, Glen, I Was a Teenage Pistol, pp. 170–171.
  14. ↑ Howard, David, Sonic Alchemy, p. 245.
  15. ↑ (11 agost 1996). "Never mind the legacy: Here's the Sex Pistols", Pittsburgh Post-Gazette, p. G1.
  16. ↑ Fricke, David «Soldier review». Rolling Stone, 07-02-1980. Arxivat de l'original el 28 de febrer 2018 [Consulta: 20 desembre 2014].
  17. ↑ «The Damned – Not of This Earth album». Discogs. [Consulta: 11 març 2015].
  18. ↑ «SEX PISTOLS DOCUMENTARY - CLASSIC ALBUMS - NEVER MIND THE BOLLOCKS».
  19. ↑ «Sex Pistols Reunion Is Expanded». BBC, 26-09-2007 [Consulta: 11 març 2015].
  20. ↑ «Joey Ramone Birthday Bash 2007». The Village Voice, 2007.
  21. ↑ «Sex Pistols sell out». theage.com.au [Melbourne], 10-03-2006 [Consulta: 6 setembre 2006].
  22. ↑ «Rich Kids reunion this Thursday with Mick Jones, Tony James and many more». The Clash Blog, 03-01-2010. Arxivat de l'original el 11 de juliol 2015. [Consulta: 17 maig 2018].
  23. ↑ «2010 ➤ Rich Kid Steve New (aka Stella Nova) dies at 50». Shapersofthe80s.com, 24-05-2010. [Consulta: 17 juny 2013].
  24. ↑ Todd, Ben «The Faces ready to rock again after 35 years... but with Mick Hucknall in Rod Stewart's place». Daily Mail, 25-05-2010 [Consulta: 25 maig 2010].
  25. ↑ Hazel Sheffield. «Japan Disaster Benefit, Brixton O2 Academy, review». The Telegraph, 04-04-2011. [Consulta: 11 març 2015].
  26. ↑ The International Swingers, Vive le Rock, p. 26, September 2013
  27. ↑ Benjamin Leatherman. «The International Swingers: "The First Punk Bands ... Were Just Bands"». Phoenix New Times, 22-05-2013. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 21 febrer 2015].
  28. ↑ Brian Blueskye. «Supergroup at The Hood: The International Swingers Bring Songs by Blondie and the Sex Pistols, Plus Originals, to Palm Desert». CVIndependent.com, 03-08-2015. [Consulta: 5 febrer 2016].
  29. ↑ «Stealth, Solus team on ‘Paddy Lincoln Gang’». Variety, November 2, 2011.
  30. ↑ «Alistair Audsley Interview». Rock 'n' Reel Reviews, July 24, 2014.
  31. ↑ «Rich Kids and The Professionals – Joint Headline Show Announced For The First Time Ever».
  32. ↑ Pingitore, Silvia. «Interview with The Sex Pistols' bass guitarist Glen Matlock» (en anglès britànic), 02-02-2020. [Consulta: 4 març 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Glen_Matlock&oldid=32500515»