Vés al contingut

Glenn Osser

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGlenn Osser
Biografia
Naixement28 agost 1914 Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 2014 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Harrison (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Michigan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, saxofonista, líder de banda, pianista, compositor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSaxòfon, clarinet i piano Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0652240 Allmovie: p358993
Musicbrainz: ec632827-6a47-4e71-8edf-982876d891b0 Discogs: 272944 Modifica el valor a Wikidata

Abraham Arthur "Glenn" Osser (Munising, Michigan, U.S. 28 d'agost, 1914 - Harrison, New York, U.S. 29 d'abril, 2014), va ser un músic, arranjador musical, líder d'orquestra i compositor nord-americà.[1] El seu nom de naixement era Abraham (Abe), però gran part de la seva obra estava sota el nom de Glenn; es pot trobar amb referències sota els dos noms. També va treballar amb altres noms:[2] Arthur Meisel, Bob Marvel, Maurice Pierre i altres.

Biografia

[modifica]

Abraham "Glenn" Osser era fill d'immigrants russos-jueus.[1] Va estudiar piano, violí, saxo i clarinet a l'escola secundària i va estudiar música a la Universitat de Michigan, començant en l'educació musical i passant a la teoria musical. Després de graduar-se el 1935, va treballar amb una banda de dansa universitària i, per consell del líder de la banda, es va traslladar a la ciutat de Nova York, on va conèixer l'editor musical Charles Warren, que es va convertir en el mentor d'Osser. Amb les presentacions de Warren, Osser va començar a fer arranjaments per a Bob Crosby, Vincent Lopez, Al Donahue, Charlie Barnet, Bunny Berigan i Ben Bernie.[1] També va començar alguns treballs de ràdio, contractat per NBC per ser arranjador de personal amb un jove director, Al Roth. També va tocar el saxo i el clarinet en algunes orquestres, com ara "Les Brown's Band of Renown",[1] on es va convertir en un amic íntim de Brown. També va treballar amb Benny Goodman en el seu programa de ràdio i (encara que no estava acreditat oficialment) va escriure l'arranjament de l'enregistrament de Martha Tilton de "And the Angels Sing" amb l'orquestra Goodman. Osser va escriure la melodia de l'èxit número u de Ruth Lowe, "I'll Never Smile Again", gravat per Tommy Dorsey i la seva orquestra amb els "Piped Pipers" i Frank Sinatra.

Durant la Segona Guerra Mundial, Osser va servir al Servei Marítim dels Estats Units, estacionat a l'illa Hoffman al port de Nova York. Després del seu acomiadament el 1944, va començar a fer els arranjaments per a l'orquestra Paul Whiteman.[1] (Segons una font,[3] va ser Whiteman qui, no li agradava el nom "Abe Osser", va suggerir el nom "Glenn". Una altra font[2] atribueix el canvi de nom a Bud Barry, director de programació d'ABC.) Osser va assajar i va dirigir l'orquestra de Whiteman a la NBC "Blue Network", que es va convertir en l'"ABC Network", i quan Whiteman va entrar a la televisió ABC, Osser es va unir a ell. Whiteman es va convertir en director musical a ABC i va incorporar a Osser com a personal, on va servir des de 1947 fins a 1969, quan les orquestres de personal van ser eliminades. Durant el seu temps a ABC, Osser va ser el director d'orquestra de "Theatre-Five" (1964-5), l'intent d'ABC de reviure la ràdio teatral. El 1962, l'expansió dels "New York Mets" va entrar a la "National League" i van ser rebuts al camp per una gravació de "Meet the Mets", arranjada i gravada per la "Glenn Osser Orchestra". La cançó encara es reprodueix als jocs dels Mets i a les emissions fins avui.

Osser es va convertir en arranjador/director, primer per a Mercury Records, on va donar suport a vocalistes com Patti Page, Vic Damone i Georgia Gibbs, i més tard per a Columbia Records, on va donar suport a Doris Day, Jerry Vale, Johnny Mathis i Jill Corey, entre altres.[1] A la televisió va ser director musical de la sèrie Blind Date de 1949 (també titulada Your Big Moment), director de la sèrie de 1953 "The Vaudeville Show" i orquestador i director de la producció de 1957 de Pinocchio. El 1959 va ser el líder de l'orquestra de la sèrie Music for a Summer Night, que es va repetir l'any següent com a Music for a Spring Night. Osser va ser el director i va proporcionar els arranjaments per a l'àlbum de 1963 de Sergio Franchi "RCA Victor Red Seal", "Broadway"", "Love You!."

Osser va ser director musical i director musical durant molt de temps del "Miss America Pageant".[1] Va co-escriure els números inicials i la música incidental amb la seva dona Edna proporcionant lletres.[1]

Osser va morir als 99 anys el 29 d'abril de 2014.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Colin Larkin, ed. (2002). The Virgin Encyclopedia of Fifties Music (Third ed.). Virgin Books. pp. 312/3. ISBN 1-85227-937-0.
  2. 2,0 2,1 Price, Erwin L. (June 2001). "Allegro Interviews Abe Osser". Allegro. CI (6). Local 802. Archived from the original on 2019-11-08. Retrieved 2020-02-24.
  3. Pfeffer, Murray L. "[ Glenn Osser Orch. ], 1940s". Big Bands Database Plus. Archived from the original on 11 May 2009. Retrieved October 26, 2019.
  4. "Abe Osser Obituary". The Journal News. 2 May 2014. Archived from the original on 4 February 2016. Retrieved 4 June 2014.