Vés al contingut

Gliese 581 c

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGliese 581 c
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perHARPS Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment4 abril 2007 i juliol 2007[1] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareGliese 581 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBalança Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,07359 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,12[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P12,91 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i47 °[3] Modifica el valor a Wikidata
Distància angular θ0,01175 ″ Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa0,02143 M_J[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi158,7492 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−97,129 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−1.221,467 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 19m 26.8271s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-8° 16' 39.809''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Gliese 581 c o Gl 581 c és un planeta extrasolar[5][6] que gira al voltant de la nana roja Gliese 581.[7] Amb una massa de com a mínim 5,36 vegades la de la Terra, es classifica com una superterra, una categoria que inclou planetes amb una massa de menys de deu vegades la de la Terra.[8] Si la massa del planeta és pròxima al límit més baix determinat per mesures de velocitat radial (es desconeix la massa real), era el planeta extrasolar més petit conegut, però el 21 d'abril del 2009 es va descobrir un altre planeta que orbitava Gliese 581, Gliese 581 e, amb una massa d'aproximadament 1,9 masses terrestres.[9]

Inicialment, Gliese 581 c va generar interès perquè es va informar que era el primer planeta semblant a la Terra que estava a la zona habitable de la seva estrella, amb una temperatura adequada per aigua líquida a la superfície, i que, per tant, podia tenir formes de vida extremòfiles semblants a les de la Terra.[7][10] Tanmateix, recerques posteriors sobre atmosferes van posar en dubte l'habitabilitat de Gliese 581 c i van indicar que el quart planeta del sistema, Gliese 581 d, té més possibilitats d'habitabilitat.[11][12][13] En termes astronòmics, el sistema de Gliese 581 és relativament proper a la Terra, a 20,3 anys llum (192 bilions de km).[14][15] Aquesta distància, juntament amb la declinació i l'ascensió recta, dona la posició exacta a la nostra galàxia. S'identifica com a Gliese 581 pel seu número al Catàleg Gliese d'Estrelles Properes; és el 87è sistema estel·lar conegut més proper al Sol.[16]

Descobriment

[modifica]

El descobriment del planeta per l'equip de Stéphane Udry, de l'observatori de la universitat de Ginebra a Suïssa va ser anunciat el 24 d'abril del 2007.[7] L'equip va utilitzar l'instrument HARPS (un espectrògraf d'Echelle) de l'Observatori Europeu Austral de 3,6 m a La Silla a l'estat de Xile, i va utilitzar la tècnica de velocitat radial per identificar la influència del planeta a l'estrella. El telescopi espacial canadenc MOST es va emprar per fer un seguiment del planeta durant les sis setmanes següents. No es va detectar cap trànsit durant aquest temps, per tant, no es va poder mesurar directament; tanmateix, la magnitud aparent de l'estrella va canviar una mica, cosa que significa que dona una font d'energia estable a Gliese 581 c.[17]

L'equip va publicar un article sobre els seus descobriments el 27 d'abril del 2007, a la revista Astronomy and Astrophysics.[18] A l'article també van anunciar el descobriment d'un altre planeta del sistema, Gliese 581 d, amb una massa mínima de 7,7 masses terrestres i un semieix major de 0,25 unitats astronòmiques.

Habitabilitat i clima

[modifica]

L'estudi de Gliese 581 c per l'equip de von Bloh ha conclòs que «la superterra Gl 581 c està clarament fora de la zona habitable, perquè està massa a prop de l'estrella.»[13] L'estudi de Selsis et al. també diu que «un planeta a la zona habitable no és necessàriament habitable».[12] Les especulacions de temperatura dels científics es basen en la temperatura (i l'escalfor) de l'estrella Gliese 581 i s'han calculat sense tenir en compte el gran marge d'error (96 °C/K) de la temperatura de l'estrella de 3 432 K a 3 528 K.[19]

Temperatures efectives

[modifica]

Utilitzant la lluminositat estel·lar de Gliese 581 de 0,013 vegades la del nostre Sol, és possible calcular la temperatura efectiva de Gliese 581 c, també coneguda com a temperatura de cos negre (probablement aquesta temperatura és diferent de la de la superfície). D'acord amb l'equip d'Udry, la temperatura efectiva de Gliese 581 c, assumint una albedo (reflectivitat) com la de Venus (0,64), seria de -3 °C, i assumint una albedo similar a la de la Terra (0,296), llavors seria de 40 °C,[18][14] un límit de temperatures que en què l'aigua seria líquida a una atmosfera de pressió. Tanmateix, la temperatura efectiva i la temperatura de la superfície poden ser molt diferents a causa de l'efecte hivernacle de l'atmosfera: per exemple, Venus té una temperatura efectiva de 34,25 °C, però una temperatura superficial de 463,85 °C (principalment degut a una atmosfera formada en un 96,5 % per diòxid de carboni), una diferència d'uns 430 °C.[20] Estudis de l'habitabilitat (per exemple, aigua líquida per formes extremòfiles de vida)[21] conclouen que Gliese 581 c té molt probablement un efecte hivernacle descontrolat similar al de Venus; per això, és gairebé impossible que sigui habitable. Això no obstant, aquest efecte hivernacle descontrolat podria ser reduït amb la presència de suficients núvols reflectors a la part de dia del planeta.[22] Altrament, si la superfície estigués coberta de gel, tindria una albedo alta, i per tant podria reflectir tanta llum solar cap a l'espai que faria el planeta massa fred per ser habitable, encara que es creu que aquesta situació seria molt inestable excepte per albedos molt altes, superiors a 0,95 (és a dir, gel): si es desprengués molt diòxid de carboni per activitat volcànica, o si hi hagués molt vapor d'aigua a causa de l'escalfament en el punt subestel·lar es desencadenaria un efecte hivernacle descontrolat.[23]

Aigua líquida

[modifica]

Molt probablement Gliese 581 c està fora de la zona habitable.[13][24] No hi ha proves directes sobre la presència d'aigua, però probablement no està en estat líquid. Al futur, es podrien utilitzar tècniques com les que es van utilitzar al planeta extrasolar HD 209458 b per determinar la presència de vapor d'aigua a l'atmosfera del planeta, però només en l'estrany cas que el planeta transiti la seva estrella, cosa de la qual no se'n té constància que faci Gliese 581 c.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Xavier Bonfils «The HARPS search for southern extra-solar planets. XI. Super-Earths (5 and 8 M) in a 3-planet system» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 7-2007, pàg. 43–47. DOI: 10.1051/0004-6361:20077612.
  2. 2,0 2,1 2,2 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
  3. 3,0 3,1 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. «Planet GJ 581 c» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
  6. «The planetary system Gliese 581 hosts at least 6 planets.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
  7. 7,0 7,1 7,2 Than, Ker «Major Discovery: New Planet Could Harbor Water and Life». space.com, 24-04-2007 [Consulta: 29 abril 2007].
  8. Valencia et al. «Radius and Structure Models of the First Super-Earth Planet». The Astrophysical Journal, 656, 1, 2006, pàg. 545–551. DOI: 10.1086/509800.
  9. «Catalog of Nearby Exoplanets—Planets Table». A: . Exoplanets.org, 26-1-2008 [Consulta: 5 octubre 2008]. 
  10. Than, Ker «Planet Hunters Edge Closer to Their Holy Grail». space.com, 24-02-2007 [Consulta: 29 abril 2007].
  11. «Gliese 581: Extrasolar Planet Might Indeed Be Habitable». ScienceDaily, 14-12-2007 [Consulta: 27 juny 2009].
  12. 12,0 12,1 Selsis et al. «Habitable planets around the star Gl 581?». Astronomy and Astrophysics, 476, 3, 2007, pàg. 1373–1387. DOI: 10.1051/0004-6361:20078091.
  13. 13,0 13,1 13,2 von Bloh et al. «The Habitability of Super-Earths in Gliese 581». Astronomy and Astrophysics, 476, 3, 2007, pàg. 1365–1371. DOI: 10.1051/0004-6361:20077939 [Consulta: 20 agost 2008].
  14. 14,0 14,1 «New 'super-Earth' found in space». BBC News, 25-04-2007 [Consulta: 2007–04–25].
  15. van Leeuwen, F. «HIP 74995». Hipparcos, the New Reduction, 2007. [Consulta: 18 agost 2008].
  16. «The 100 Nearest Stars». RECONS. [Consulta: 10 maig 2007].
  17. «Boring Star May Mean Livelier Planet». Spaceref.com. Arxivat de l'original el 2012-05-26. [Consulta: 15 setembre 2008].
  18. 18,0 18,1 Udry et al. «The HARPS search for southern extra-solar planets, XI. Super-Earths (5 and 8 M) in a 3-planet system». Astronomy and Astrophysics, 469, 3, 2007, pàg. L43–L47. DOI: 10.1051/0004-6361:20077612.
  19. Bean, J. L.; Benedict, G. F.; Endl, M. «Metallicities of M Dwarf Planet Hosts from Spectral Synthesis». The Astrophysical Journal, 653, 1, 2006, pàg. L65–L68. DOI: 10.1086/510527 [Consulta: 4 febrer 2007].
  20. «Venus Fact Sheet». NASA. [Consulta: 20 setembre 2008].
  21. Selsis 5. "Gl 581 c molt probablement no és habitable"
  22. Selsis 3.1 "seria habitable només si núvols amb reflectivitat alta cobrissin l'hemisferi de dia."
  23. Selsis 3.1.2
  24. Selsis Abstract, 3. Figure 4.

Enllaços externs

[modifica]

Coordenades: Sky map 15h 19m 27,51s; −07° 43′ 19,4″