Vés al contingut

Global Geosites d'Espanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cova d'El Soplao (Herrerías, Cantàbria), al geosite UR004: «Jaciment de Zn-Pb de La Florida i Cova del Soplao» (context geològic «Mineralitzacions de Zn-Pb i Fe de l'Urgonià de la Conca Basc-Cantàbrica»).[1]

Els Global Geosites són llocs situats a Espanya, d'interès geològic internacional, proposats com a candidats a representar el patrimoni geològic de la Terra.[2] Estan seleccionats seguint els criteris del Projecte Global Geosites, coordinat per la Unió Internacional de Ciències Geològiques i la UNESCO per a la protecció del patrimoni geològic internacional.[3] L'interès de cada lloc pot estar relacionat amb aspectes tectònics, paleontològics, estratigràfics, metalogènics, petrològics, geoquímics o geomorfològics. L'inventari, a càrrec de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya en col·laboració amb la Societat Geològica d'Espanya, constava de 144 llocs de rellevància internacional, agrupats dins 21 contextos geològics, fins al 2013.[4][1][5]

Crani número 5 de la Sima de los Huesos (Ibeas de Juarros, Burgos), situada al geosite VP006: «Atapuerca» (context geològic «Jaciments de vertebrats del Pliocè-Plistocè espanyol»).[1]

Els geosites s'agrupaven el 2013 en vint-i-un contextos geològics:[5]

Història

[modifica]

L'Institut Geològic i Miner d'Espanya va començar el 1999 l'encàrrec de realitzar l'inventari dels Global Geosites espanyols, pel que va formar un equip multidisciplinari i va consultar 55 institucions espanyoles, que incloïen tots els departaments de geologia o mineria de les universitats espanyoles, així com a tots els centres de recerca i societats científiques relacionades amb les Ciències de la Terra.[2] D'aquestes consultes va sorgir el marc dels contextos geològics de rellevància internacional representats a Espanya.[2] Entre 2001 i 2007, un equip de 44 especialistes procedents de diferents institucions va seleccionar i va descriure els 144 llocs que millor representaven aquells contextos.[2] La Comissió de Patrimoni Geològic de la Societat Geològica d'Espanya i l'Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs d'Espanya van utilitzar la llista dels llavors 20 contextos geològics del projecte Global Geosites d'Espanya per a les seves al·legacions i esmenes a la Llei 42/2007 de «Patrimoni Natural i de la Biodiversitat», en la qual per primera vegada es contempla la protecció de la geodiversitat a Espanya.[2] La llista figura com annex VIII-2 de la citada Llei.[6] El desembre de 2013, després de tenir en compte les al·legacions presentades, es va fixar definitivament la llista de contextos geològics.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Instituto Geológico y Minero de España. «Lugares de interés geológico (Geosites) españoles», 2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Carcavilla, L.; García-Cortés, A. y Díaz-Martínez, E. (2008). The spanish global geosites project and its influence on recent legislation for the conservation of natural heritage. International Geological Congress. Oslo 2008.
  3. Geoheritage Task Group (2013) Geosites Proyect Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. Unió Internacional de Ciències Geològiques.
  4. Instituto Geológico de España Proyecto Global Geosites.
  5. 5,0 5,1 5,2 Instituto Geológico y Minero de España (2013). «Resolución sobre las propuestas de nuevos contextos geológicos españoles de relevancia internacional». Ministeri d'Economia i Competitivitat.
  6. B. O. E. (2007) «LEY 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad». B.O.E., 299:51275