Gloriosa superba
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 44393073 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Liliales |
| Família | Colchicaceae |
| Tribu | Colchiceae |
| Gènere | Gloriosa |
| Espècie | Gloriosa superba L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Gloriosa superba és una espècie de planta dins la família Colchicaceae. És una planta nativa d'Àfrica i Àsia però es cultiva arreu del món com planta ornamental. És medicinal, verinosa i una mala herba nociava.
A Espanya figura dins la llista de plantes de venda regulada.
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia perenne que té un rizoma carnós.[1] És enfiladissa amb circells i pot arribar a fer 4 m de llargada.[2] Les seves flors són vistoses i amb sis tèpals de 5 a 7,6 cm de llargada i de color generalment vermell. El fruit és una càpsula carnosa de 6 a 12 cm de llargada.
Toxicitat
[modifica]És una planta amb un verí capaç de matar un home o un altre animal si s'ingereix. S'ha usat per a cometre assassinats o per suïcidar-se. Com altres plantes de la seva família té un alt contingut en colquicina,que és un alcaloide tòxic.
Usos
[modifica]S'ha usat en la medicina tradicional en moltes cultures per a tractar moltes malalties com són la gota, infertilitat, ferides obertes i d'altres. També se'n serveix per fer verí de sageta.
És la flor nacional de Zimbàbue.[2][3][4][5][6]
Referències
[modifica]
- ↑ Gloriosa superba. Flora of China.
- ↑ 2,0 2,1 Gloriosa superba. Arxivat 2013-06-06 a Wayback Machine. World Checklist of Selected Plant Families. 2011. Royal Botanic Gardens, Kew.
- ↑ Mpofu, T. Zimbabwe's national flower faces extinction. The National. Abu Dhabi Media. February 26, 2010.
- ↑ Gloriosa superba. Flora of Zimbabwe.
- ↑ Winter, N. Glory lily vines are exotic and wonderful. Office of Agricultural Communications. Mississippi State University. July 13, 2006.
- ↑ Ade, R. and M. K. Rai. (2009). Review: Current advances in Gloriosa superba L. Biodiversitas 10(4) 210-14.