Glotopolítica

La glotopolítica és la subdisciplina de la sociolingüística fundada pels sociolingüistes francesos Jean-Baptiste Marcellesi i Louis Guespin, que van encunyar el terme en 1986, en el seu article «Pour la Glottopolitique» amb la finalitat d'englobar tots els fets de llenguatge en els quals l'acció de la societat pren la forma d'allò polític. La raó que aquests autors van evocar per justificar aquesta elecció és que té l'avantatge de neutralitzar, sense haver d'expressar-se respecte d'ella, l'oposició entre llengua i parla. Per a aquests autors, el terme glotopolítica permet designar «les diverses formes en què una societat actua sobre el llenguatge, sigui o no conscient d'això: tant sobre la llengua, quan per exemple una societat legisla respecte dels estatuts recíprocs de la llengua oficial i les llengües minoritàries; com sobre la parla, quan reprimeix un ús o altre; o sobre el discurs, quan l'escola decideix convertir en objecte d'avaluació la producció d'un determinat tipus de text». En la seva acceptació va intervenir la necessitat de trobar una designació acadèmica que legitimés institucionalment aquest camp d'estudi i que li permetés presentar-se amb els atributs d'una disciplina, atès que el concepte de política lingüística tendeix a ser interpretat més aviat com el domini d'un saber aplicat que com un camp de coneixement teòric.

Fonts

El fet de situar el llenguatge en un àmbit d'acció col·lectiva com és el de la política ha comportat, per exemple, que aspectes com el poder, l'autoritat i la legitimitat passin a ser categories centrals per a l'anàlisi glotopolítica; i que el llenguatge mateix, en tant que acció política, hagi estat definit com a fenomen ideològic–discursiu, és a dir, com a entitat dinàmica en constant relació dialógica amb el context. Per això, avui la glotopolítica s'entén més àmpliament com l'estudi de les intervencions a l'espai públic del llenguatge i de les ideologies lingüístiques que tals intervencions activen, associant-les amb posicions socials i indagant en les maneres en què participen en la instauració, reproducció o transformació d'entitats polítiques, relacions socials i estructures de poder, tant en l'àmbit local o nacional com en el regional o el planetari.

• Graciana Vázquez Villanueva: Breve diccionario de sociolingüística gallega: Ideologías lingüísticas y lenguas minorizadas, Buenos Aires, Fundación Xeito Novo, 2011.

Bibliografia

• Arnoux, Elvira Narvaja de (2000). «La Glotopolítica: transformaciones de un campo disciplinario». Lenguajes: teorías y prácticas (Buenos Aires: Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires, Secretaría de Educación): 95–109.
• Marcellesi, J.-B. (2003). «Glottopolitique : ma part de verité». Glottopol. Revue de sociolinguistique en ligne (Rouen: Université de Rouen) (1, gener).
• Blanco, Mercedes Isabel (2005). «Políticas lingüísticas, planificación idiomática, glotopolítica: trayecto por modelos de acción sobre las lenguas». Cuadernos del Sur. Letras (Bahía Blanca: Université de Rouen) (35-36). ISSN 1668-7426.
• Valle, José del (2005). «Glotopolítica, ideología y discurso: categorías para el estudio del estatus simbólico del español». La lengua, ¿patria común? Ideas e ideologías del español (Madrid/Frankfurt del Main: Vervuert/Iberoamericana): 14-29.
• Arnoux, Elvira Narvaja de (2008). «Ámbitos para el español: recorridos desde una perspectiva glotopolítica». Reverte. Revista de Estudos e Reflexões Tecnológicas da Faculdade de Tecnologia de Indaiatuba (6). ISSN 2236-1294.
• Arnoux, Elvira Narvaja de; Valle, José del (2010). «Las representaciones ideológicas del lenguaje: Discurso glotopolítico y panhispanismo». Spanish in Context (Àmsterdam/Filadèlfia: John Benjamins Publishing Company) (VII, 1): 124.

Enllaços externs

• Encuestas, discursos y estudios glotopolíticos. Arxivat 2018-04-01 a Wayback Machine. Graciana Vázquez Villanueva (comp.)