Glyptemys muhlenbergii
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 4967 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Testudines |
| Família | Emydidae |
| Gènere | Glyptemys |
| Espècie | Glyptemys muhlenbergii Schoepff, 1801 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
La tortuga de pantà (Glyptemys muhlenbergii) és una tortuga semiaquàtica de la família dels emídids (Emydidae) endèmica de l'est dels Estats Units. Primer va ser descrita científicament l'any 1801 després d'un estudi del segle xviii de Pennsilvània. La tortuga del pantà es troba a l'estat de Vermont, al nord, al sud de Geòrgia i a l'oest d'Ohio.
Característiques
[modifica]És la tortuga més petita d'Amèrica del Nord, d'uns 10 centímetres de llarg quan estan ben desenvolupades. Tot i que la tortuga de pantà és similar en aparença a les tortugues pintades o amb taques, el seu parent més proper és en realitat la tortuga de fusta, una mica més gran.
La tortugues adultes del pantà pesen 110 grams de mitjana. La seva pell i closca són normalment de color marró fosc, amb un punt distintiu de color taronja a cada costat del coll.
Història natural
[modifica]Són diürnes i passen la major part del seu temps enterrades en el fang i, durant els mesos d'hivern, en mode d'hibernació. La tortuga de pantà és omnívora, s'alimenta principalment de petits invertebrats.
Considerades com amenaçades a nivell federal, la tortuga de pantà es troba protegida per la Llei dels Estats Units d'Espècies Amenaçades. Les plantes invasores i el desenvolupament urbà han erradicat tant l'hàbitat de la tortuga de pantà que hi ha hagut una reducció substancial dels seus efectius. La demanda de la tortuga de pantà és elevada en el comerç del mercat negre d'animals domèstics, en part per les seves característiques de mida petita i única. Diversos projectes públics i privats han dut a terme un intent de revertir la disminució de la població de la tortuga de pantà.
La tortuga de pantà té una baixa taxa de reproducció, les femelles posen una niuada per any, amb una mitjana de tres ous cada un. Els joves tendeixen a créixer ràpidament, arribant a la maduresa sexual entre els 4 i els 10 anys. Les tortugues de pantà viuen una mitjana de 20 a 30 anys en estat salvatge. Des del 1973, el Zoològic del Bronx ha criat amb èxit les tortugues de pantà en captivitat.
Referències
[modifica]
- Bloomer, Tom J. [2010-08-30]. The Bog Turtle, Glyptemys muhlenbergii... A Natural History. Gainesville, Florida: LongWing Press, 2004. OCLC 57994322 [Consulta: 17 desembre 2008]. Arxivat 2008-09-07 a Wayback Machine.
- Ernst, C. H.; Lovich, J. E.. Turtles of the United States and Canada. 2a edició. The Johns Hopkins University Press, 2009, p. 263–271. ISBN 978-0-8018-9121-2.
- Palmer, William; Alvin L. Braswell. Reptiles of North Carolina. Chapel Hill, North Carolina: The University of North Carolina Press, 1995, p. 49–52. ISBN 0-8078-2158-6.
- Pittman, Shannon E.; Dorcas, Michael E. «Movements, Habitat Use, and Thermal Ecology of an Isolated Population of Bog Turtles (Glyptemys muhlenbergii)». Copeia. American Society of Ichthyologists and Herpetologists [Lawrence, KS], 2009, 4, 2009, pàg. 781–790. Arxivat de l'original el 2010-08-30. DOI: 10.1643/CE-08-140. ISSN: 0045-8511 [Consulta: 28 març 2010]. Arxivat 2012-08-28 a Wayback Machine.
- Rosenbaum, Peter A.; Robertson, Jeanne M. and Zamudio, Kelly R. «Unexpectedly low genetic divergences among populations of the threatened bog turtle (Glyptemys muhlenbergii)». Conservation Genetics. Springer Netherlands, 8, 2, 2007, pàg. 331–342. Arxivat de l'original el 2020-04-06. DOI: 10.1007/s10592-006-9172-3. ISSN: 1566-0621 [Consulta: 28 març 2010]. Arxivat 2020-04-06 a Wayback Machine.