Vés al contingut

Gneu Corneli Escipió Àsina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGneu Corneli Escipió Àsina
Nom original(la) Cn. Cornelius L.f.Cn.n. Scipio Asina Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
260 aC – 260 aC
Juntament amb: Gai Duïli
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómagistrat romà, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelis Escipions Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Escipió Àsina Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Corneli Escipió Barbat Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansLuci Corneli Escipió Modifica el valor a Wikidata

Gneu Corneli Escipió Àsina (en llatí: Gnaeus Cornelius Scipio Asina) va ser un magistrat romà. Era fill de cònsol del 298 aC Luci Corneli Escipió Barbat, i formava part de la gens Cornèlia, i de la família dels Escipions, d'origen patrici.

Ell mateix va ser elegit cònsol el 260 aC juntament amb Gai Duïl·li durant la Primera Guerra Púnica i se li va encarregar el comandament de la flota construïda feia poc pels romans. Va atacar les illes Lípares i allà va ser derrotat i fet presoner junt amb disset naus. Aquests fets presenten diverses variants segons els autors: Titus Livi, Eutropi, Zonaràs, i Poliè el Macedoni. Va recuperar més tard la llibertat quan Gai Atili Règul Serrà va ser cònsol, i va derrotar els cartaginesos a les illes. Escipió Àsina va ser cònsol per segona vegada l'any 254 aC amb Aulus Atili Calatí, i va passar a Sicília amb el seu col·lega, on va conquerir la important ciutat de Panorm, obtenint els honors del triomf.[1]

Referències

[modifica]
  1. «Cn. Cornelius Scipio Asina, the son of No. 5». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. vol.1. Boston: Walton and Maberly, 1848 (1873).