Gobiocichla ethelwynnae
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 182037  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Cichlidae |
| Gènere | Gobiocichla |
| Espècie | Gobiocichla ethelwynnae Roberts, 1982 |
.svg){kind=icon}
Gobiocichla ethelwynnae és una espècie de peix d'aigua dolça de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes. Va ser descrit per Tyson R. Roberts el 1982[1] que le va donar l'epítet ethelwynnae en honor de l'ictiòloga britànica Ethelwynn Trewavas (1900-1993).[2]
És un peix reofílic, que es troba prop de les riberes principalment en petites coves i pedres esquerdades, en aigües amb alta turbulència i velocitat. Es troba només en hàbitats rocosos amb poca sorra o grava. Presumiblement s’alimenta de plantes i altres organismes que creixen al substrat rocós.[3] S'alimenta d'algues mitjançant un moviment brusc molt particular del cap. Els adults poden assolir 6,7 cm de longitud total. Té entre 34 i 36 vèrtebres.[3] És una espècie de clima tropical.[4][3] Es troba a Àfrica: oest del Camerun.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Roberts, Tyson R «Gobiocichla ethelwynnae, a new species of goby-like cichlid fish from rapids in the Cross River, Cameroon». Proceedings Koninklijke Nederlandse Akademie der Wetenschappen (Biol. mad. Sci.), 85, 4, 1982, pàg. 575-587.
- ↑ Balon, Eugene K. Women in ichthyology: an anthology in honour of ET, Ro and Genie (en anglès). Dordrecht: Springer Països Baixos, 1994, p. 47. ISBN 978-94-011-0199-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sa-a, Pascualita; Musschoot, Tobias. «Gobiocichla ethelwynnae Roberts, 1982» (en anglès). Fishbase.
- ↑ Lamboj, A., 2004. The Cichlid Fishes of Western Africa. Birgit Schmettkamp Verlag, Bornheim. 255p.
- ↑ Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 2003. Cichlidae. p. 521-600. A: D. Paugy, C. Lévêque i G.G Teugels (eds.) The fresh and brackish water fishes of West Africa Volume 2. Coll. faune et flore tropicales 40. Institut de recherche de développement, París, Museu Nacional d'Història Natural, París i Musée Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, 815p.