Gundixapur
| ||||
| Tipus | ciutat antiga, jaciment arqueològic i bé cultural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Sapor I | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Iran | |||
| Província | província del Khuzestan | |||
| Xarestan | xarestan de Dezful | |||
| Capital de | ||||
| Geografia | ||||
| Altitud | 91 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Fundador | Sapor I | |||
| Creació | 271 | |||
Esdeveniment clau
| ||||
| Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
| Data | 16 setembre 1931 | |||
| Identificador | 46 | |||
Gundixapur (persa: گندیشاپور, Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.
Història
[modifica]Fou fundada el 271 pel rei Xapur I després de derrotar l'emperador romà Valerià I, potser en un antic emplaçament dels parts, i fou la seu de l'escola de medicina més antiga coneguda, que incloïa una biblioteca i una universitat. Les seves ruïnes es diuen avui Shahabad, i es troben a uns 14 km al sud-est de Dezful, a la província de Khuzestan, prop del riu Karun. Es diu que el profeta Mani hi fou empresonat i hi va morir, i que la pell del profeta fou penjada a una porta de la ciutat.
Va ser una de les majors ciutats del Khuzestan entre l'Iran i el Khvarvaran (nom sassànida de l'Iraq), i Xapur II la va erigir en capital. El 489 el centre científic i teològic dels nestorians a Edessa fou tancat per l'emperador romà d'Orient Zenó i es va traslladar a la que fou anomenada escola de Nisibis,[1] i després va passar a Gundixapur, on els erudits junt a filòsofs pagans desterrats d'Atenes per Justinià I el 529 van fer recerques importants en medicina, matemàtiques i astronomia.[2]
Sota Khusraw I Anuixirwan (531-579), el Cosroes I dels grecs, fou especialment coneguda com a centre de recerca mèdica i d'erudició en general. Khusraw I va donar refugi a filòsofs grecs, nestorians i assiris que fugien de les persecucions religioses romanes d'Orient. El rei va encarregar la traducció de texts siríacs i grecs al pahlavi i es van traduir nombroses obres de medicina, astronomia, astrologia, filosofia i altres. Alguns filòsofs no estaven contents a Pèrsia i van acabar retornant a Grècia. Cosroes també va enviar l'erudit Burzoe per convidar savis xinesos i indis a Gundixapur, que van traduir texts indis sobre els mateixos temes i texts xinesos sobre herbes medicinals i religió. Sembla que el mateix Burzoe va traduir el Panchatantra (Pañcatantra) del sànscrit al persa sota el nom de Kelile væ Demne. Al segle v s'hi van establir també nombrosos metges siríacs d'Urfa que era en aquest temps el centre de medicina principal.[3]
El 638 la ciutat fou ocupada pels musulmans dirigits per Abu-Mussa al-Aixarí, després de l'ocupació de Tustar. L'acadèmia va subsistir sota domini musulmà com a institut d'alt ensenyament fins que fou suplantat per l'institut establert a Bagdad: el 832 el califa al-Mamun va fundar la famosa Bayt al-Hikma, la Casa de la Saviesa, on es van imitar els mètodes de Gundixapur, d'on en procedien els dirigents.
Gundixapur fou encara la capital del safàrida Yaqub ibn al-Layth (vers 876) que hi va morir el 878. La seva importància va declinar i al segle x al-Muqaddassí la descriu com una ciutat en ruïnes.[4]
Fills il·lustres
[modifica]- Joan Mesué «el Vell» o Yuhanna ibn Massawayh (vers 737 - 855/857), metge àrab.
Referències
[modifica]- ↑ «University of Tehran Overview/Historical Events». Arxivat de l'original el 2011-02-03. [Consulta: 11 abril 2009].
- ↑ Donald Hill, Islamic Science and Engineering. 1993. Edinburgh Univ. Press. ISBN 0-7486-0455-3, p.4
- ↑ http://rnb.uin.googlepages.com/v22n2spring2005.pdf Arxivat 2008-10-02 a Wayback Machine.
- ↑ Le Strange, 1905, p. 238
Bibliografia
[modifica]- The Cambridge History of Iran, Vol 4, ISBN 0-521-20093-8
- Michael Dols, "The origins of the Islamic hospital: myth and reality": 1987, 61: 367-90; revisat 1987, 61: 661-62
- Cyril Elgood, A medical history of Persia, Cambridge University Press, 1951.
- Richard Nelson Frye, The Golden Age of Persia, Weidenfeld & Nicolson, 1993.
- Friedrun R. Hau, "Gondeschapur: eine Medizinschule aus dem 6. Jahrhundert n. Chr.," Gesnerus, XXXVI (1979), 98-115.
- Mansoureh Piyrnia. Salar Zanana Iran. 1995. Maryland: Mehran Iran Publishing.
- Donald Hill, Islamic Science and Engineering. 1993. Edinburgh Univ. Press. ISBN 0-7486-0455-3
- Grangers acusats de saquejar un lloc antic, The Guardian, 14 de novembre de 2005
- Grangers saquegen la històrica Jondishapur de fa 1700 anys, IranMania, 18 de juliol de 2007[Enllaç no actiu]
- A. Shapur Shahbazi, Lutz Richter-Bernburg, "GONDĒŠĀPUR" a Encyclopaedia Iranica