Gonnardita

Gonnardita
Fórmula química	(Na, Ca)₂(Si, Al)₅O10·3H₂O
Epònim	Ferdinand Gonnard (en)
Localitat tipus	La Chaux de Bergonne, Gignat, Saint-Germain-Lembron, Puy-de-Dôme, Auvergne, França
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.10
Dana	77.1.5.7
Heys	16.10.5
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 13,38Å; b = 13,38Å; c = 6,66Å;
Color	Blanc, groguenc a vermell-salmó
Duresa	4 a 5 (Mohs)
Lluïssor	Sedós
Color de la ratlla	Blanca
Densitat	2,33
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,514 nβ = 1,515 nγ = 1,520
Birefringència	δ = 0,006
Pleocroisme	Incolor
Angle 2V	mesurat: 52°, calculat: 50°
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Any d'aprovació	1896
Símbol	Gon
Referències

La gonnardita, també anomenada ranita o tetranatrolita, és un mineral de la classe dels tectosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de les zeolites -subgrup de la natrolita-. Va ser descoberta l'any 1896 a Gignat (França), sent nomenada en honor del mineralogista francès Ferdinand Gonnard.

Característiques

És un aluminosilicat de calci i sodi.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gonnardita pertany a «09.GA - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; Zeolites amb unitats T₅O₁₀ – Zeolites fibroses» juntament amb els següents minerals: mesolita, natrolita, paranatrolita, escolecita, thomsonita-Ca, thomsonita-Sr, edingtonita i kalborsita.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral secundari en roques ígnies de tipus basalt, emplenant cavitats d'aquestes amb les seves característiques petites esferes blanques. També pot trobar-se en tefrita de leucita i altres roques alterades.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: altres zeolites i calcita.

Referències

• Gonnardita, mindat.org.
• Gonnardita, webmineral.com.
• Manual de gonnardita, Mineral Data Publishing.