Gordei Levtxenko

Gordei Ivànovitx Levtxenko
(rus) Гордей Иванович Левченко
Biografia
Naixement	20 gener 1897 (Julià) ; Dubrivka (Ucraïna) (en)
Mort	9 juny 1981 (84 anys); Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Residència	Zviahel
Formació	escola parroquial
Activitat
Ocupació	militar
Activitat	1913-1960
Ocupador	Gromoboi (en) ; Petr Veliky (mul) ; Admiral Makarov (mul) ; Zabiyaka (en)
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Rus; Unió Soviètica
Branca militar	Marina Imperial Russa ; Marina Soviètica
Rang militar	Almirall
Comandant de (OBSOLET)	Flota del Bàltic
Conflicte	I Guerra Mundial, Guerra Civil Russa, II Guerra Mundial
Participà en
10 març 1939	18è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Premis
	Orde de Lenin (3) ; Orde de la Bandera Roja (4) ; Orde d'Uixakov (2) ; Orde de l'Estrella Roja (2)

Gordei Ivànovitx Levtxenko (1 de febrer de 1897, Dubrovka, Ucraïna – 9 de juny de 1981) va ser un comandant naval soviètic i almirall des de 1944.

Nascut a Ucraïna, llavors part de l'Imperi Rus, el 1897 s'uní a la Marina Imperial Russa el 1913, graduant-se a l'acadèmia d'artilleria de Kronstadt el 1916 i participà en la Primera Guerra Mundial. Durant els fets revolucionaris de 1917, va participar en l'assalt al Palau d'Hivern, lluitant contra les forces del general Judénitx comandant el creuer Aurora.

Levtxenko esdevingué membre del Partit Bolxevic el 1919. Durant la Guerra Civil participà en la supressió dels motins al Fort Krasnaia Gorka i a la Rebel·lió de Kronstadt. Va ser promogut a comandant de l'Aurora el 1922; i el 1932 comandà la Flotilla del Caspi. Des de 1933 comandà la divisió de cuirassats de la Flota del Bàltic i l'esquadró de destructors de la Flota del Mar Negre.

Des de 1937 va ser cap de l'Estat Major, el 1938 és destinat a la Flota del Bàltic, i des de 1939 va ser Vicecomissari del Poble de la Marina.

Durant la Gran Guerra Patriòtica participà en els combats d'Odessa, Nikolaiev i Sebastòpol, sent comandant de Crimea. Va ser detingut durant una purga el 1941, es declarà culpable del fracàs per un atac de pànic i sentenciat a 10 anys, però va ser alliberat el 31 de gener de 1942, encara que degradat al rang de capità de 1a. El 8 de juliol de 1942 dirigí el desembarcament de l'illa de Sommers, al golf de Finlàndia, tot i que resultà en un desastre, amb la pèrdua de 8 naus. Entre finals de 1942 i 1944 va ser comandant de la base de Leningrad, ajudant a portar subministraments a la ciutat durant el setge.

Va ser comandant de la Flota del Bàltic entre 1946 i 1953. i Viceministre de la Marina entre 1953 i 1960, sent promogut al rang d'Almirall. Entre 1956 i 1958 és subcomandant de la Marina per a l'entrenament Militar, i des de 1958 és Inspector General del Ministeri de Defensa.

Levtxenko va retirar-se al setembre de 1960. Les seves memòries, "Годы огневые" (Els anys ferotges) van aparèixer aquell mateix any.

En honor seu es va batejar el destructor classe Udaloi "Almirall Levtxenko.

Condecoracions