Gordon Farley
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 juny 1945 (79 anys) Pembury (Anglaterra) |
Activitat | |
Ocupació | pilot de trial, comerciant |
Esport | trial |
Obra | |
Obres destacables
| |
Lloc web | gfmotorcycles.co.uk |
Carrera esportiva | |
---|---|
Nacionalitat | Regne Unit |
Temporades | 1967 - 1974 |
Equips | Triumph, Greeves, Montesa, Suzuki |
Palmarès en trial | |
Podis en GP | 17 = 4x1r 2x2n 11x3r |
C. Britànic | 2 (1970 - 1971) |
Manx 2 Day | 1 (1968) |
Activitat professional | |
Negocis | Botiga Gordon Farley Motorcycles a Guildford |
Gordon Farley (Pembury, 11 de juny de 1945) és un històric pilot de trial anglès.[1] Durant la dècada del 1960 i començament de la de 1970 va ser un dels màxims aspirants al títol de campió d'Europa,[2] per bé que mai no el va aconseguir. Va assolir, però, el subcampionat europeu l'any 1970, així com 2 campionats britànics de trial (1970-1971), trencant així la ratxa d'onze títols estatals consecutius de Sammy Miller.[3]
Pilot molt espectacular, Gordon Farley (a qui es reconeixia de seguida per la seva eterna gorra de quadres blancs i negres) va ser el primer a aguantar-se sobre la moto aturada amb el manillar recte, fent equilibri.[4] Havia començat a practicar amb una Triumph Cub que es va comprar a 15 anys, abans de poder obtenir el carnet de conduir. Cap als 17, el 1962, va començar a dedicar-se seriosament al trial.[5] El 1974, després de diverses temporades com a principal pilot de Montesa, va fitxar per Suzuki i es va desplaçar al Japó[6] amb la missió de desenvolupar la nova motocicleta de trial d'aquesta marca, que veié la llum aquell mateix any amb la denominació RL 250 Exacta.[7]
En una ocasió, Sammy Miller va dir a la premsa que Farley no guanyaria mai els Sis Dies d'Escòcia de Trial degut al seu temperament.[4] Van ser unes declaracions que tingueren gran repercussió i finalment resultaren profètiques.
Palmarès
[modifica]Any | Motocicleta | Campionat d'Europa[8] |
Campionat britànic[9] |
---|---|---|---|
1966 | Triumph | - | 8è |
1967[a 1] | Triumph | 8è | 2n |
1968 | Greeves | 4t | 2n |
1969 | Montesa | 9è | 2n |
1970 | Montesa | 2n | 1r |
1971 | Montesa | 3r | 1r |
1972 | Montesa | 4t | 3r |
1973 | Montesa | 10è | ? |
1974 | Suzuki | 18è | ? |
Total títols | 0 | 2 |
- Notes
- ↑ Fins al 1967 el campionat s'anomenà "Challenge Henry Groutards" i a partir de 1968 va passar a anomenar-se Campionat d'Europa
Referències
[modifica]- ↑ «The winner... Farley Gordon» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 15 febrer 2011].
- ↑ Vignati, Alejandro. «Trial». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 39-40. ISBN 84-01-70016-7.
- ↑ Hulme, John. «Gordon British Champion Farley» (en anglès). pressreader.com. Classic Trial, 01-12-2020. [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Pi, Pere. «121. Gordon Farley, amb una Cota-25». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 173. ISBN 9788461590353.
- ↑ King, Max; Farley, Gordon; Andrews, Mick. «Prefacio». A: Motociclismo. Jinetes del trial (en castellà). Traducció: Manuel Vázquez. Barcelona: Plaza & Janés, 1974, p. 20. DL B 4523-1974. ISBN 84-01-80108-7.
- ↑ «Ha fallecido Graham Beamish» (en castellà). todotrial.com, 18-09-2006. [Consulta: 5 març 2010].
- ↑ «Bikes. Suzuki RL 250 Exacta» (en alemany). webermichl.at. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 5 març 2010].
- ↑ «World. Farley Gordon» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 5 març 2010].
- ↑ «Great Britain» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 6 agost 2020].