Gordon Willey
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 març 1913  Chariton (Iowa) |
| Mort | 28 abril 2002 (89 anys) Cambridge (Massachusetts) |
| Causa de mort | Atac de cor |
| Formació | Universitat d'Arizona |
| Es coneix per | Nova arqueologia |
| Activitat | |
| Ocupació | Arqueòleg |
| Ocupador | Universitat Harvard |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | William Léonard Fash (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Katharine W. Whaley |
| Premis | |
Viking Fund Medal (1953) | |
Gordon Randolph Willey (7 de març de 1913 – 28 d'abril de 2002) va ser un arqueòleg estatunidenc reconegut pels seus treballs en jaciments arqueològics de Mesoamèrica i Sud-amèrica, així com en el sud dels Estats Units d'Amèrica. Va ser un dels principals actors en l'arqueologia americana durant el segle XX i qualificat pels seus parells com el degà de l'arqueologia del Nou Món.[1]
Dades biogràfiques
[modifica]Va néixer el 1913 en el petit poblat de Chariton, a Iowa. Quan tenia dotze anys la seva família es va traslladar a Califòrnia i va completar la seva educació secundària a Long Beach.[1]
Willey va obtenir la seva llicenciatura i un màster de la Universitat d'Arizona, aquest últim el 1936. Es va especialitzar en antropologia. Els seus primers treballs com a arqueòleg els va realitzar a Macon (Geòrgia) treballant sota la supervisió d'Arthur R. Kelley.[1]
Durant el seu treball en Geòrgia, Willey, en col·laboració amb James A. Ford, va ajudar a desenvolupar un mètode estratigràfic per a ceràmica l'aplicació de la qual era nova a la zona on treballava. També es va exercir en el lloc històric de Kasita al Piedmont vora Fort Benning.[2]
El 1938, Willey va publicar un treball titulat Time Studies: Pottery and Trees in Georgia.[3] el contingut del qual va ser nou per als especialistes. Durant 1939, va treballar a Lamar prop de Macon i va aconseguir identificar relacions entre aquest jaciment arqueològic, la cultura de Swift Creek.[4] i els jaciments de Napier.
Més tard en el mateix any de 1939, va ingressar a la Universitat de Colúmbia per iniciar el seu doctorat. Va ser després d'obtenir tal grau universitari que es va incorporar com a antropòleg a la Smithsonian Institution de Washington DC, d'on va partir cap a la Universitat Harvard per exercir com a professor de temps complet.
Va participar en expedicions arqueològiques a Perú, Panamà, Nicaragua, Belize i Hondures.
Willey es va casar amb Katharine W. Whaley el 1939 i van tenir dues filles. Va morir d'insuficiència cardíaca a Cambridge, Massachusetts, a l'edat de 89 anys.[5]
Reconeixements
[modifica]Entre molts reconeixements que va rebre durant la seva carrera, a Willey li van atorgar el 1973 la Medalla d'Or de l'Institut Americà d'Arqueologia, en mèrit als seus assoliments en l'especialitat.[6] Va ser també reconegut com un teòric important de l'arqueológia del Nou Món, sobretot pels seus estudis sobre el model dels assentaments de les societats natives del continent americà.
Obres escollides
[modifica]- Archaeology of the Florida Gulf Coast, 1949
- Prehistoric Settlement Patterns in the Viru Valley, Peru, 1953.
- Method and Theory in American Archaeology (amb Philip Phillips), 1958
- A History of American Archaeology (with Jeremy Sabloff), 1980
Referències
[modifica]- Sabloff, Jeremy A. «Gordon Randolph Willey» (PDF online facsimile). Proceedings of the American Philosophical Society held at Philadelphia for promoting useful knowledge. APS [Philadelphia, Pennsylvania], 148, 3, setembre 2004, pàg. 406–410. Arxivat de l'original el 2006-02-25. ISSN: 0003-049X. OCLC: 200884163 [Consulta: 27 juliol 2014].
- Waring, Antonio J., Jr.. The Waring Papers: the collected works of Antonio J. Waring, Jr.. 1967a ed.. Athens, Georgia: University of Georgia Press, 1968. OCLC 8128645.
- Willey, Gordon R.. «Gordon Willey». A: Glyn Edmund Daniel and Christopher Chippindale (eds.). The Pastmasters: Eleven Modern Pioneers of Archaeology: V. Gordon Childe, Stuart Piggott, Charles Phillips, Christopher Hawkes, Seton Lloyd, Robert J. Braidwood, Gordon R. Willey, C.J. Becker, Sigfried J. De Laet, J. Desmond Clark, D.J. Mulvaney. Nova York: Thames & Hudson, 1989, p. 100–110. ISBN 0-500-05051-1. OCLC 19750309.
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sabloff 2004, p.406
- ↑ Willey, Gordon R., and William H. Sears. "The Kasita Site." Southern Indian Studies 4:2-18. 1952.
- ↑ Willey, Gordon R. "Time Studies: Pottery and Trees in Georgia." Proceedings of the Society for Georgia Archaeology 1(2):15-22. 1938.
- ↑ L'anomenada cultura de Swift Creek als Estats Units d'Amèrica
- ↑ «Renowned archaeologist Willey dies at 89». Harvard Gazette, 02-05-2002 [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ «Gold Medal Award for Distinguished Archaeological Achievement». Archaeological Institute of America. Arxivat de l'original el 2007-09-25.