Gorg Negre (Èvol)
Aparença
Tipus | Antic llac glacial | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
País | Catalunya del Nord | |||
Regió | Conflent | |||
Comarca | Oleta i Èvol | |||
| ||||
Efluent | Ribera d'Èvol | |||
Característiques | ||||
Altitud | 2.084,8 | |||
El Gorg Negre és un estany d'origen glacial, o gorg, del terme comunal d'Oleta i Èvol, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
És el més occidental dels "gorgs de Noedes" (els altres són dins del terme veí de Noedes). És[1] a l'extrem septentrional del terme comunal d'Oleta i Èvol.
Jacint Verdaguer canta el Gorg Negre, juntament amb el Gorg Blau i el Gorg Estelat, que són en terme de Noedes, en el cant XII del poema Canigó:
« | Adéu, los de Noedes, Estany Negre, Estany Blau i l'Estelat, |
» |
— Jacint Verdaguer, Canigó, Cant XII |
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «103 - Oleta i Èvol». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Oleta». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Descripció (francès)(castellà)