Gorges de Perelha
Tipus | canyó àrea protegida ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | França ![]() | |||
| ||||
Serralada | Pirineus ![]() | |||
Característiques | ||||
Superfície | 39,58 ha ![]() | |||
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | ![]() ![]() | |||
Història | ||||
Creació | 1991 ![]() | |||
Les gorges de Perelha són unes gorges situades al departament francès de l'Arieja, a la regió natural del País d'Olmes.
Estan excavades pel riu Doctoire, afluent de l'Erç Viu, i tallen la serra calcària de Plantaurel formant-hi un congost.
Geografia i Història
[modifica]![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Gorges_de_P%C3%A9reille_%281%29.jpg/323px-Gorges_de_P%C3%A9reille_%281%29.jpg)
Les gorges de Perelha s'estenen per menys de 2 km de longitud, seguint l'eix sud-nord que pren el Doctoire a la sortida del massís de Taba al sud, d'on prové.
Les gorges la comparteixen tres municipis: Perelha a l'est (marge dreta), Ròcafixada a l'oest (marge esquerra), i més marginalment, també a la riba esquerra, al nord-oest, Ilhat.
A les gorges de Perelha s'hi va desenvolupar la mineria de bauxita,[1] que va acollir els guerrillers de la resistència espanyola durant la Segona Guerra Mundial.[2] La mina de Perelha, que subministrava 1.000 tones anuals de mineral de bauxita, va ser explotada pel grup industrial francès Pechiney fins al 1969.
Protecció ambiental
[modifica]Les gorges la Perelha es beneficia des de l'any 1991 d'un decret prefectural de protecció del biòtop. L'espai protegit ocupa 39,58 ha repartides per les dues ribes del Doctoire.[3]
Fauna
[modifica]S'hi poden observar ducs eurasiàtics (Bubo bubo)[4] o falcons pelegrins (Falco peregrinus) i aufranys comuns (Neophron percnopterus), espècies que hi han establert la nidificació.[5] També hi viuen diverses espècies de ratpenats.[4]
-
Bubo bubo.
-
Falco peregrinus.
-
Neophron percnopterus.
Flora
[modifica]Hi ha diverses espècies de plantes adaptades a entorns àrids, com ara angelí pirinenc (Teucrium pyrenaicus) o la globularia nana (Globularia repens).[4]
-
Teucrium pyrenaicum.
-
Globularia repens.
Referències
[modifica]- ↑ «Évaluation des ressources minérales françaises ; les ressources en bauxite de la France» (en francès). infoterre.brgm.fr, 1975. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «Mine de Pereille» (en francès). Curiosites des Pyrénées, 14-11-2010. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «FR3800252 - GORGES DE PÉREILLE» (en francès). Inventaire national du patrimoine naturel. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Péreille : les gorges» (en francès). pyreneescathares-patrimoine.fr. [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ «Les Gorges de Péreille» (en francès). ariegepyrenees.com. [Consulta: 17 abril 2024].