Vés al contingut

Gorges de Perelha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretGorges de Perelha
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscanyó
àrea protegida Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFrança Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 55′ 55″ N, 1° 47′ 43″ E / 42.9319°N,1.7953°E / 42.9319; 1.7953
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície39,58 ha Modifica el valor a Wikidata
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 146993 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1991 Modifica el valor a Wikidata

Les gorges de Perelha són unes gorges situades al departament francès de l'Arieja, a la regió natural del País d'Olmes.

Estan excavades pel riu Doctoire, afluent de l'Erç Viu, i tallen la serra calcària de Plantaurel formant-hi un congost.

Geografia i Història

[modifica]
Les gorges de Perelha des de la seva entrada sud.

Les gorges de Perelha s'estenen per menys de 2 km de longitud, seguint l'eix sud-nord que pren el Doctoire a la sortida del massís de Taba al sud, d'on prové.

Les gorges la comparteixen tres municipis: Perelha a l'est (marge dreta), Ròcafixada a l'oest (marge esquerra), i més marginalment, també a la riba esquerra, al nord-oest, Ilhat.

A les gorges de Perelha s'hi va desenvolupar la mineria de bauxita,[1] que va acollir els guerrillers de la resistència espanyola durant la Segona Guerra Mundial.[2] La mina de Perelha, que subministrava 1.000 tones anuals de mineral de bauxita, va ser explotada pel grup industrial francès Pechiney fins al 1969.

Protecció ambiental

[modifica]

Les gorges la Perelha es beneficia des de l'any 1991 d'un decret prefectural de protecció del biòtop. L'espai protegit ocupa 39,58 ha repartides per les dues ribes del Doctoire.[3]

Fauna

[modifica]

S'hi poden observar ducs eurasiàtics (Bubo bubo)[4] o falcons pelegrins (Falco peregrinus) i aufranys comuns (Neophron percnopterus), espècies que hi han establert la nidificació.[5] També hi viuen diverses espècies de ratpenats.[4]

  • Bubo bubo.
    Bubo bubo.
  • Falco peregrinus.
    Falco peregrinus.
  • Neophron percnopterus.
    Neophron percnopterus.

Flora

[modifica]

Hi ha diverses espècies de plantes adaptades a entorns àrids, com ara angelí pirinenc (Teucrium pyrenaicus) o la globularia nana (Globularia repens).[4]

  • Teucrium pyrenaicum.
    Teucrium pyrenaicum.
  • Globularia repens.
    Globularia repens.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Évaluation des ressources minérales françaises ; les ressources en bauxite de la France» (en francès). infoterre.brgm.fr, 1975. [Consulta: 17 abril 2024].
  2. ↑ «Mine de Pereille» (en francès). Curiosites des Pyrénées, 14-11-2010. [Consulta: 17 abril 2024].
  3. ↑ «FR3800252 - GORGES DE PÉREILLE» (en francès). Inventaire national du patrimoine naturel. [Consulta: 17 abril 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Péreille : les gorges» (en francès). pyreneescathares-patrimoine.fr. [Consulta: 17 abril 2024].
  5. ↑ «Les Gorges de Péreille» (en francès). ariegepyrenees.com. [Consulta: 17 abril 2024].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gorges_de_Perelha&oldid=33959430»