Gos de muntanya dels Pirineus
 El Gran Pirineu és una de les races més grosses | |
| Generalitats | |
|---|---|
| Noms alternatius | Gran Pirineu Chien des Pyrénées Chien de Montagne des Pyrénées Gegant dels Pirineus |
| País d'origen | França/Espanya |
| Característiques físques | |
| Alçada | 70 cm, 80 cm, 65 cm i 75 cm  |
| Classificació i estàndard de la raça | |
| FCI | Grup 2 Secció 2.2 #137 |
| AKC | Working |
| ANKC | Group 6 (Utility) |
| CKC | Group 3 - Working Dogs |
| KC (UK) | Pastoral |
| NZKC | Utility |
| UKC | Gossos guardians |
| Codi de Catàleg | 137 (Federació Cinològica Internacional ) |
El gos de muntanya dels Pirineus, també conegut per Muntanya dels Pirineus i Gran Pirineu (en occità: paton), és una raça de gos grossa i majestuosa,[1][2] emprada tradicionalment per a la protecció del bestiar (gos pastor de guarda, gos ramader o ca de bestiar) a les pastures del Pirineu (especialment ovelles), i com a gos guardià. No s'ha de confondre amb el mastí del Pirineu, similar en nom i característiques, però que forma una raça totalment diferent.
Mida i característiques físiques
[modifica]Es considera un gos molós, per bé que de trets més estilitzats i no tan arrodonits com és habitual en aquest tipus. És una de les races de gos més grossos existents. Els mascles adults pesen entre 50 i 60 kg, i solen fer entre 70 i 80 cm d'alçada fins a la creu. Les femelles són una mica més petites, entre 40 i 50 kg de pes i de 65 a 75 cm d'alçada. El pelatge és molt gruixut, de color majoritàriament blanc amb taques grises o de color crema a cara, potes i de vegades el cos. Només un de cada quatre presenta un pelatge totalment blanc.
No sol superar els 10-11 anys de vida.
Una altra de les seves característiques diferenciadores és la presència de sis dits a les potes del darrere en comptes dels cinc habituals, tret suposadament cercat pels criadors originals per millorar la tracció en terrenys nevats.
Origen i història
[modifica]El Muntanya dels Pirineus és una de les races més antigues documentades, emprada al llarg de gairebé un mil·lenni pels pastors bascos, sobretot a la zona del sud de França, el vessant nord dels Pirineus, d'on va rebre el nom. Degut a la seva grandària i aspecte, va ser el gos oficial de la casa reial francesa fins a la seva desaparició arran de la Revolució Francesa.
Avui dia l'espècie ha superat amb escreix el seu àmbit geogràfic d'origen, i és especialment valorada a Austràlia i els Estats Units d'Amèrica com a gos pastor i guardià en grans extensions de praderia.
Referències
[modifica]- ↑ «Great Pyrenees» (en anglès). American Kennel Club. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2009. [Consulta: 24 desembre 2009].
- ↑ «Pyrenean Mountain Dog Breed Standard» (en anglès). the kennel club. Arxivat de l'original el 23 d’abril 2008. [Consulta: 24 desembre 2009].
