Vés al contingut

Raça de gos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta imatge mostra la diferència de mides, colors, pelatges, constitucions físiques entre algunes de les més de 300 races de gossos registrades.
Aquesta imatge d'un chihuahua i un gran danès mostra la gran diferència de mida entre diferents races de gos.

Una raça de gos o raça canina és un grup de gossos que tenen característiques molt similars o gairebé idèntiques en la seva aparença o comportament, o generalment en ambdós, sobretot perquè venen d'un sistema selecte d'avantpassats que tenien les mateixes característiques. Els gossos han estat criats selectivament per aconseguir característiques específiques durant milers d'anys. La selecció s'hauria centrat inicialment en la domesticació i en comportaments útils com ara habilitats per la caça. Més endavant, els gossos també foren seleccionats per obtenir morfologies atractives i distintives, donant com a resultat una gran varietat de tipus. Com a gos de treball el gos ha tingut moltes utilitats diferents com per exemple com a gos de caça, gos d'aigua, gos cobrador, gos llebrer, gos pastor, gos bover, gos policia, gos de trineu, etc. Donant lloc a formes molt diverses com per exemple el gos molós, el mastí, el dog, i com a animal de companyia creant grups de races com els spitz, bracs, terriers, retrievers, spaniels, schnauzers, pinschers, etc.

Moltes races tradicionals de gossos reconegudes per les principals associacions de registres canins es denominen "races pures". Només els individus dels quals els pares i avantpassats són de raça pura es consideren com a pertanyents a aquesta raça. Aquest concepte ha causat controvèrsia degut a la dificultat de regulació i a les possibles conseqüències genètiques d'una població limitada (endogàmia). S'han realitzat treballs recents per classificar les diferents races, amb resultats sorprenents respecte a les estimacions de l'edat de la raça i les seves interrelacions. La Federació Cinològica Internacional és l'organisme que s'encarrega de la regulació de les races canines, molt extenses i populars gràcies a les exposicions canines, les curses de llebrers, i més recentment, gràcies a esports com el schutzhund i l'agility.

Als gossos sense una raça definida se'ls coneix popularment amb el nom genèric de "petaner", als gossos que tenen com a mínim un pare de raça se'ls anomena "mestís de (nom de la raça)".

Genètica

[modifica]

Les races de gossos, gràcies als avenços actuals, han pogut ser analitzades a través de la genètica. Els marcadors genètics (microsatèl·lit i polimorfismes mononuclears) han estat analitzats i una mostra representativa de 85 races van ser col·locades en quatre grups, tenint com a criteri avantpassats comuns. El grup 1 es creu que és el més antic, fins i tot pel que fa a gossos d'Àfrica i d'Àsia. Els del grup 2 són del tipus mastins; el grup 3 són gossos de pasturatge, i el grup 4 gossos moderns de caça (en la seva majoria desenvolupats a Europa el segle xix com els terriers.)[1][2]

  • Nota: les relacions descobertes a través de la genètica poden no coincidir amb les classificacions històriques "oficials" de les races . La següent llista de races es basa en la investigació genètica, no en creences tradicionals sobre les races de gossos.
Grup 1 (llinatges antics)
Grup 2 (de tipus mastí)




Grup 3 (pasturatge)





Grup 4 (gossos moderns/de caça)



Altres races no incloses a la classificació (per ordre alfabètic):

Races canines espanyoles

[modifica]

Les races canines autòctones de l'Estat espanyol són les que figuren a continuació:[5] alà espanyol, llebrer espanyol, ca de bestiar (pastor mallorquí), ca de bou (presa mallorquí), ca de conills (coniller de Menorca), ca eivissenc (podenc eivissenc), ca mè mallorquí, ca rater mallorquí (ratoner mallorquí), gos rater valencià (ratoner valencià), gos ratoner andalús, pastor basc, pastor lleonès, gos d'atura català (pastor català), mastí dels Pirineus, mastí espanyol o mastí lleonès, pastor garafiano, perdiguer de Burgos, pachon navarrès, gos d'aigua espanyol, gos majorero, presa canari, podenc andalús, podenc canari, rastrejador espanyol, can de palleiro, Villano de Las Encartaciones, xarnego valencià.

Referències

[modifica]
  1. Els noms de les races han estat consultats a: http://www.termcat.cat/productes/documents/races.pdf Arxivat 2010-06-24 a Wayback Machine.
  2. La genètica i la forma de gossos Arxivat 2012-04-27 a Wayback Machine.. L'estudi de la nova seqüència del genoma caní mostra com petits canvis genètics poden crear enormes variacions dins d'una única espècie. Estudi d' Elaine A. Ostrander, publicat el setembre-octubre de 2007 a la web d' American Scientist (http://www.americanscientist.org). Data d'accés: 22 setembre 2008.
  3. La raça akita ha quedat sense referència a l'article de l'American Scientist esmentat abans sense cap explicació. Amb l'akita, el nombre de races és de 85. HEIDI G. PARKER (i altres): Estructura genètica del gos domèstic de pura raça. Revista Science, volum 304, pàgines 1160 a 1164, 21 maig 2004. Es pot consultar aquí Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.. Últim accés: 8 abril 2010
  4. Denominació en català que cal comprovar.
  5. BOE, 16 gener 2006, Secció 1, pag. 293. Es pot consultar aquí.

Enllaços externs

[modifica]