Gotthard Kettler
| |||
| Nom original | (de) Gotthard von Kettler  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 2 febrer 1517 Eggeringhausen Castle (Alemanya) (en)  | ||
| Mort | 17 maig 1587 (70 anys) Jelgava (Letònia) | ||
| Sepultura | Palau de Jelgava | ||
| Duc de Curlàndia i Semigàlia | |||
| 1561 – 1587 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Luteranisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc | ||
| Família | House of Kettler (en) | ||
| Cònjuge | Anna de Mecklemburg | ||
| Fills | Frederic Kettler Guillem Kettler de Curlàndia | ||
| Pares | Gotthard Kettler zu Melrich i Sibylle von Nesselrode | ||
| Germans | Wilhelm von Ketteler Johan Kettler zu Nesselradt | ||
 | |||
Llista
| |||
.jpg)
Gotthard von Kettler (2 de febrer de 1517 - 17 de maig de 1587) va ser el darrer Mestre de l'Orde Livonià i el primer Duc de Curlàndia i Semigàlia.[1][2]
Va néixer en el si d'una família westfaliana i era el novè fill del cavaller alemany Gotthard Kettler zu Melrich i la seva esposa Sophie de Nesselrode. El seu germà gran Guillem Kettler va ser bisbe de Münster entre 1553 i 1557.
El 1559 durant la Guerra de Livònia va esdevenir Mestre de l'Orde Teutònic a Livònia. Quan la confederació Livoniana va caure sota la pressió del tzar Ivan el Terrible es va convertir al Luteranisme i sota el Tractat de Vílnius va dissoldre l'Orde Livonià creant el Ducat de Curlàndia i Semigàlia com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània que aviat s'incorporaria en la Confederació de Polònia i Lituània.[3]
Va morir el 17 de maig de 1587 a Mitau, els seus hereus van governar Curlàndia fins al 1737.
Referències
[modifica]- ↑ «Gotthard Kettler». Ancestry.
- ↑ «Gotthard Kettler, 1561-1587».
- ↑ World and Its Peoples. Marshall Cavendish, setembre 2009, p. 1047–. ISBN 978-0-7614-7896-6 [Consulta: 13 agost 2012].
