Vés al contingut

Govern de Broqueville

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentGovern de Broqueville
TipusConsell de Ministres
govern a l'exili Modifica el valor a Wikidata
Vigència18 juny 1911 - 18 gener 1916 Modifica el valor a Wikidata
EstatBèlgica Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióBèlgica Modifica el valor a Wikidata
L'Immeuble Dufayel a Sainte-Adresse, on el govern belga es va instal·lar entre 1914 i 1918

El govern de Broqueville en l'exili es refereix a dos governs successius belgues, dirigits per Charles de Broqueville, que va servir com a govern en l'exili durant l'ocupació alemanya de Bèlgica en la Primera Guerra Mundial. Es va instal·lar a Le Havre, al nord de França després d'octubre de 1914.

El primer govern, conegut com el Primer govern de Broqueville, era un govern catòlic que es va triar el 1911 i va continuar fins a 1916, quan es va unir els socialistes i liberals per a formar el Segon govern de Broqueville que duraria fins a l'1 juny de 1918.

L'exili a Le Havre

[modifica]
2014 d'octubre, centenari de l'exili a Le Havre - Sainte-Adresse

A l'octubre de 1914, el govern belga es va traslladar a la ciutat costanera francesa de Le Havre. Es va establir en el gran Immeuble Dufayel (Edifici Dufayel), construït per l'home de negocis francès Georges Dufayel en 1911, situat al barri de Sainte-Adresse.

Tota la zona de Sainte-Adresse, que encara porta els colors nacionals de Bèlgica en el seu escut,[1] va ser arrendada a Bèlgica pel govern francès com un centre administratiu temporal mentre que la resta de Bèlgica estigués ocupada pels alemanys. L'àrea tenia una població emigrada belga considerable, i fins i tot utilitzava segells de correus belgues.

El rei Albert I va considerar que no era apropiat per a un rei a abandonar el seu propi país i per tant no es va unir al seu govern a Le Havre. En el seu lloc, va establir el seu personal a la ciutat flamenca de Veurne, just darrere del front d'IJzer, en l'última franja de territori belga desocupada.

Composició

[modifica]
Ministeri Nom Partit
Primer ministre i Ministre de Ferrocarrils, Correus i Telègrafs Charles de Broqueville Partit catòlic
Ministre d'Afers Exteriors Julien Davignon Partit catòlic
Ministre d'Interior Paul Berryer Partit catòlic
Ministre de les Arts i les Ciències Prosper Poullet Partit catòlic
Ministre de Justícia Henri Carton de Wiart Partit catòlic
Ministre d'Hisenda Michel Levie Partit catòlic
Ministre d'Indústria i Treball Armand Hubert Partit catòlic
Ministre d'Agricultura i Obres Públiques Aloys Vande Vyvere Partit catòlic
Ministre de la Guerra Joseph Hellebaut Partit catòlic
Ministre de les Colònies Jules Renkin Partit catòlic

Reordenaments

[modifica]

Mesures

[modifica]

La llei del 19 de maig de 1914 del ministre Prosper Poullet va introduir l'educació obligatòria.

Crítica

[modifica]

El poeta flamenc René de Clercq va publicar un poema anomenat «Aan Die Van Havere» (Per als de Le Havre) en 1916, en què va acusar al govern (els «Senyors de Le Havre»), d'haver oblidat la difícil situació de Flandes.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Dumoulin, Michel. L'Entrée dans le XXe Siècle, 1905–1918 (en francés). Bruseles: Le Cri édition, 2010 (Nouvelle Histoire de Belgique). ISBN 978-2-8710-6545-6.