Govern titella
Govern titella i règim titella és un estat independent de jure però de fet totalment dependent d'un poder extern i sotmès a les seves ordres.[1] Els estats titella tenen sobirania nominal, però una potència estrangera exerceix efectivament el control mitjançant mitjans com ara interessos financers, suport econòmic o militar.[2]
Els estats titella es distingeixen dels aliats, que trien les seves accions pel seu compte o d'acord amb els tractats als quals van signar voluntàriament. Els estats titella es veuen obligats a donar suport legal a les accions que ja ha fet una potència estrangera.
Característiques
[modifica]
Un estat titella preserva la parafernàlia externa de la independència (com ara un nom, una bandera, un himne, una constitució, codis de llei, lema i govern), però en realitat és un òrgan d'un altre estat que crea,[3] patrocina o controla d'una altra manera el govern de l'estat titella (el "govern titella"). El dret internacional no reconeix com a legítims els estats titella ocupats.[4]
Els estats titelles poden deixar de ser titelles mitjançant:
- la derrota militar de l'estat "dominant" (com a Europa i Àsia el 1945)
- absorció a l'estat dominant (com a principis de la Unió Soviètica), o
- assoliment de la independència mitjançant mètodes de construcció de l'estat (especialment mitjançant la descolonització)
Terminologia
[modifica]El terme és una metàfora que compara un estat o un govern amb un titella controlat per un titellaire amb cordes.[5] El primer ús registrat del terme "govern titella" és de 1884, en referència al Khedivate d'Egipte.[6]
A l'edat mitjana existien estats vassalls que es basaven en la delegació del govern d'un país d'un rei a homes nobles de rang inferior. Des de la pau de Westfàlia de 1648 va néixer el concepte de nació on la sobirania estava més connectada a la gent que habitava la terra que a la noblesa propietària de la terra.
Un concepte similar associat principalment a la història política anterior al segle xix és la Suzerania, el control dels afers exteriors d'un estat per un altre.
Exemples
[modifica]Segle XIX
[modifica]La República Batavia es va establir als Països Baixos sota la protecció revolucionària francesa.[7] A Europa de l'Est, França va establir un estat client polonès del Gran Ducat de Varsòvia.
A Itàlia, les repúbliques es van crear a finals del segle xviii i principis del XIX amb l'ajuda i l'estímul de la França napoleònica (vegeu també repúbliques clients franceses).
El 1836, els ciutadans nord-americans autoritzats a viure a l'estat mexicà de Texas es van revoltar contra el govern mexicà per establir una República de Texas recolzada pels EUA, un país que va existir menys de 10 anys (del 14 de maig de 1836 al 29 de desembre de 1845) abans. va ser annexada als Estats Units d'Amèrica. No obstant això, l'agost de 1837, Memucan Hunt, Jr., el ministre texà als Estats Units, va presentar la primera proposta oficial d'annexió a l'administració de Van Buren (els primers intents dirigits pels nord-americans de fer-se càrrec de Texas mexicà per filibusterisme es remunten a 1819 i per colons separatistes des de 1826).
El 1896 Gran Bretanya va establir un estat a Zanzíbar.
Principis del segle XX
[modifica]
Regne de Polònia (1917–1918): el 1915, les Potències Centrals van ocupar el Tsarat de Polònia i, un any més tard, l'Imperi Alemany i l'Austrohungarès van crear una monarquia polonesa per facilitar l'explotació dels territoris ocupats i la mobilització dels polonesos contra els russos.[8] El 1918, l'estat es va independitzar i va donar inici a la Segona República Polonesa.[9]
Regne de Lituània (1918): després de la derrota russa i les cessions territorials del 1918 amb el Tractat de Brest-Litovsk, els alemanys, el febrer de 1918, van crear el Regne de Lituània, però la seva durada va ser curta, ja que amb la derrota d'Alemanya durant la Primera Guerra Mundial, el regne es va independitzar.
Ducat de Curlàndia i Semigàlia: després d'ocupar Curlàndia i reclamar-ne control sobre els russos, el 8 de març de 1918, els alemanys van proclamar el nou estat.[10] El 22 de setembre d'aquell mateix any, l'estat va ser absorbit pel Ducat Bàltic Unit. Al finalitzar la Primera Guerra Mundial, el ducat va passar a ser part de Letònia.[11]
República de Donetsk - Krivoi Rog: l'estat, creat per Artiom Serguéiev,[12] era controlat per la República Soviètica Russa.[13] La capital de la república va ser derrocada pels alemanys, més endavant va tornar a ser reclamada per l'exèrcit roig i, finalment, Lenin va donar l'ordre de dissoldre l'estat.
Segona Guerra Mundial
[modifica]
Manxukuo (1932–1945): va ser establert per l'Imperi Japonès el març de 1932 sobre la zona de Manxúria i va estar sota l'ordre de Pu Yi, l'últim emperador de la Xina.[14] Després de la Segona Guerra Mundial, l'estat va ser ocupat per l'Exèrcit Soviètic i un any més tard, el territori va tornar a mans dels xinesos.[15]
Imperi del Vietnam: després de la caiguda de França i la creació del Règim de Vichy, els japonesos van donar un cop a Indoxina i van aconseguir el control del territori. El març de 1945, els japonesos van declarar l'Imperi del Vietnam i va estar sota les ordres de l'emperador Bảo Đại i el primer ministre Trần Trọng Kim.[16]
.svg){kind=small}
Segona República filipina: va ser un estat titella japonès establert el 14 d'octubre de 1943 i va ser dissolt el 17 'agost de 1945.[17][18] L'estat va estar liderat per J. P. Laurel.[18]
.svg){kind=small}
Actualment
[modifica]
Abkhàzia és un estat que la majoria dels països el consideren part de Geòrgia i també és considerat un estat titella de la Federació Russa.[19][20][21] Part de l'estat està finançat per Rússia i també utilitza el Ruble rus.[21][22]
Ossètia del Sud és un estat titella de Rússia que es va declarar independent, però que encara és considerat part de Geòrgia.[23][24] Eduard Kokoiti, l'ex-president d'Ossètia del Sud, va declarar la seva voluntat que el territori formés part de la Federació Russa a través de la reunificació amb Ossètia del Nord.[23]
Referències
[modifica]- ↑ Compare: Marek, Krystyna. Identity and Continuity of States in Public International Law. Library Droz, 1954, p. 178. ISBN 9782600040440. «[...] an allegedly independent, but 'actually' dependent, i.e. puppet State [...].»
- ↑ McNeely, Connie L. Constructing the Nation-state: International Organization and Prescriptive Action. Greenwood Publishing Group, 1995, p. 61. ISBN 978-0-313-29398-6 [Consulta: 13 setembre 2017]. «The term 'puppet state' is used to describe nominal sovereigns under effective foreign control...»
- ↑ Raič, David. Statehood and the Law of Self-Determination. Kluwer Law International, 2002, p. 81. ISBN 90-411-1890-X [Consulta: 13 setembre 2017]. «In most cases, puppet States are created by the occupant during occupation of a State, for the purpose of circumventing the former's international responsibility regarding the violation of the rights of the occupied State.»
- ↑ Lemkin, Raphaël. Axis Rule in Occupied Europe: Laws of Occupation, Analysis of Government, Proposals for Redress. The Lawbook Exchange, Ltd., 2008, p. 11. ISBN 978-1-58477-901-8 [Consulta: 30 juny 2019]. «La creació d'estats titella o de governs titella no els atorga cap estatus especial segons el dret internacional al territori ocupat. Per tant, els governs titella i els estats titella no tenen majors drets en el territori ocupat que el mateix ocupant. Les seves accions s'han de considerar com accions de l'ocupant i, per tant, subjectes a les limitacions del Reglament de l'Haia.»
- ↑ Shapiro, Stephen. Ultra Hush-hush. Annick Press, 2003, p. 38. ISBN 1-55037-778-7. «Puppet state: a country whose government is being controlled by the government of another country, much as a puppeteer controls the strings on a marionette»
- ↑ «puppet (n.)». [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ «Batavian Republic». Encyclopedia Britannica, 05-06-2023. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ Sprînceană, Alice Milena. «The Polish State during the Second Republic (1919 – 1938)», 07-03-2022. Arxivat de l'original el 2 febrer 2023. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ Materski, Wojciech «THE SECOND POLISH REPUBLIC IN SOVIET FOREIGN POLICY (1918-1939)» (en anglès). University of Illinois Press, 45, 3, 2000, pàg. 331-345 [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ O'Connor, 2003, p. 78.
- ↑ Hiden, 2002, p. 9.
- ↑ Sinelschikova, Yekaterina. «USSR’s first AEROWAGON - and the dark story behind it (PHOTOS + VIDEO)». Russia Beyond, 03-08-2021. Arxivat de l'original el 20 febrer 2023. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ Plokhii, Serhii. «Serhii Plokhii: Casus Belli: Did Lenin Create Modern Ukraine?». Harvard University, 27-02-2022. Arxivat de l'original el 19 juliol 2023. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ Saito, Shohei «Crossing Perspectives in “Manchukuo” Russian Eurasianism and Japanese Pan- Asianism» (en anglès). Jahrbücher für Geschichte Osteuropas, 65, 4, 2017, pàg. 597–623. DOI: 10.25162/jgo-2017-0022 [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ «Manxukuo. El gran imperi de Pu Yi». barcelona.cat. Arxivat de l'original el 4 agost 2023. [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ Chieu, Vu Ngu «The Other Side of the 1945 Vietnamese Revolution: The Empire of Viet-Nam (March–August 1945)» (en anglès). The Journal of Asian Studies, 45, 2, 2-1986, pàg. 293–328. DOI: 10.2307/2055845 [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ Vellut, J. L. «Foreign Relations of the Second Republic of the Philippines, 1943–1945» (en anglès). Journal of Southeast Asian History, 5, 1, 3-1964, pàg. 126–142. DOI: 10.1017/S0217781100002246 [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ 18,0 18,1 Ooi, 2004, p. 775–777.
- ↑ Francis, 2011, p. 92–97.
- ↑ Coffey, Luke. «Georgia and Russia: The occupation too many have forgotten». The Commentator, 01-06-2012. Arxivat de l'original el 25 febrer 2021. [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ 21,0 21,1 Dowling, Stephen. «Abkhazia declared independence from Georgia in the 1990s, but few countries have recognised this Soviet time warp on the shores of the Black Sea.». BBC, 31-05-2019. Arxivat de l'original el 23 setembre 2022. [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ Markedonov, Sergey «“Frozen conflicts" in Europe: The conflict in and over Abkhazia» (en anglès). Barbara Budrich Publishers, 2015, pàg. 71–106 [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ 23,0 23,1 McLaughlin, Daniel. «Russia insists it has no imperial ambitions for ex-Soviet neighbours» (en anglès). The Irish Times, 12-09-2008. Arxivat de l'original el 4 agost 2023. [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ Ponomarenko, Illia. «Before Ukraine, there was Georgia: How Russia recycles its 2008 playbook», 23-02-2022. Arxivat de l'original el 5 juny 2023. [Consulta: 4 agost 2023].
Bibliografia
[modifica]- Francis, Céline. Conflict resolution and status: the case of Georgia and Abkhazia (1989-2008) (en anglès). Brussels: Vubpress, 2011. ISBN 9789054878995 [Consulta: 4 agost 2023].
- Hiden, John. The Baltic States and Weimar Ostpolitik (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 978-0521893251 [Consulta: 4 agost 2023].
- O'Connor, Kevin. The History of the Baltic States (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2003. ISBN 978-0313323553 [Consulta: 4 agost 2023].
- Ooi, Keat Gin. Southeast Asia: a historical encyclopedia from Angkor Wat to East Timor (en anglès). Santa Barbara/Cal: ABC-Clio, 2004. ISBN 9781576077702 [Consulta: 4 agost 2023].