Graf (estructura de dades)
En ciències de la computació, un graf és un tipus abstracte de dades que implementa els conceptes matemàtics de graf no dirigit i graf dirigit.
Una estructura de dades de graf consisteix d'un conjunt finit (i possiblement alterable) de vèrtexs o nodes o punts, juntament amb un conjunt de parells no ordenats d'aquests vèrtexs, en el cas d'un graf no dirigit, o un conjunt de parells ordenats de vèrtexs, en el cas d'un graf dirigit. Aquests parells reben el nom d'arestes, arcs o línies en el cas d'un graf no dirigit, o fletxes, arestes dirigides, arcs dirigits o línies dirigides en el cas d'un graf dirigit. Els vèrtexs poden formar part del graf, o poden ser entitats externes representades per índexs enters o referències.
Una estructura de dades de graf també pot assignar a cada aresta un valor, com per exemple una etiqueta simbòlica o un atribut numèric (cost, capacitat, longitud, etc.).
Operacions
[modifica]Les operacions bàsiques sobre una estructura de dades de graf G inclouen:[1][2]
adjacent
(G, x, y): comprova si existeix una aresta des del vèrtex x cap al vèrtex y.veïns
(G, x): llista tots els vèrtexs y tals que existeix una aresta des del vèrtex x cap al vèrtex y.afegeix_vèrtex
(G, x): afegeix el vèrtex x, si encara no existeix.elimina_vèrtex
(G, x): elimina el vèrtex x, si existeix.afegeix_aresta
(G, x, y): afegeix l'aresta des del vèrtex x cap al vèrtex y, si encara no existeix.elimina_aresta
(G, x, y): elimina l'aresta des del vèrtex x cap al vèrtex y, si existeix.obté_valor_vèrtex
(G, x): recupera el valor associat al vèrtex x.estableix_valor_vèrtex
(G, x, v): modifica el valor associat al vèrtex x per tal que sigui v.
Les estructures que associen valors a les arestes també acostumen a incloure les següents operacions:[1][2]
obté_valor_aresta
(G, x, y): recupera el valor associat amb l'aresta (x, y).estableix_valor_aresta
(G, x, y, v): modifica el valor associat a l'aresta (x, y) per tal que sigui v.
Representacions
[modifica]A la pràctica, es poden utilitzar diferents estructures de dades per a la representació de grafs:
- Llista d'adjacència[3][4]
- Els vèrtexs s'emmagatzemen com a registres o objectes, i cada vèrtex emmagatzema una llista de vèrtexs adjacents. Aquesta estructura de dades permet l'emmagatzematge als vèrtexs d'informació addicional. Encara s'hi pot dipositar més informació, si les arestes també s'emmagatzemen com a objectes; en tal cas, cada vèrtex té la informació de quines arestes hi són incidents, i cada aresta té la informació de quins vèrtexs hi són incidents.
- Matriu d'adjacència[5][6]
- Matriu bidimensional, en la qual les files representen els vèrtexs origen i les columnes representen els vèrtexs destí. Cal emmagatzemar en una altra estructura la informació dels vèrtexs i de les arestes. Entre cada parell de vèrtexs només es pot emmagatzemar el cost d'una aresta.
- Matriu d'incidència[7]
- Una matriu bidimensional amb entrades booleanes, on les files representen els vèrtexs i les columnes representen les arestes. Les entrades indiquen si el vèrtex de la fila és incident a l'aresta de la columna.
La següent taula proporciona informació sobre el cost en temps de diverses operacions sobre grafs, on |V| és el nombre de vèrtexs i |E| és el nombre d'arestes. En les representacions matricials, les entrades contenen el cost de resseguir una aresta. S'assumeix que el cost per a les arestes que no estan presents és ∞.
Llista d'adjacència | Matriu d'adjacència | Matriu d'incidència | |
---|---|---|---|
Emmagatzemar graf | |||
Afegir vèrtex | |||
Afegir aresta | |||
Eliminar vèrtex | |||
Eliminar aresta | |||
Consulta: els vèrtexs x i y són adjacents? (suposant que es coneixen les seves posicions d'emmagatzematge) | |||
Observacions | Lent per eliminar vèrtexs i arestes, perquè necessita trobar tots els vèrtexs o arestes | Lent per afegir o eliminar vèrtexs, perquè cal redimensionar/copiar la matriu | Lent per afegir o eliminar vèrtexs i arestes, perquè cal redimensionar/copiar la matriu |
Les llistes d'adjacència representen de forma eficient els grafs dispersos. Si el graf és dens, és més eficient utilitzar una matriu d'adjacència, és a dir, quan el nombre d'arestes |E| és proper al quadrat del nombre de vèrtexs, |V|²; també s'utilitzen matrius d'adjacència si es necessita verificar ràpidament si existeix una aresta que connecta dos vèrtexs.[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Goodrich & Tamassia 2015, p. 360, Secció 13.1.2: Operations on graphs
- ↑ 2,0 2,1 Mehlhorn, K.; Näher, S. «Chapter 6: Graphs and their data structures». A: LEDA: A platform for combinatorial and geometric computing. Cambridge University Press, 1999, p. 240–282.
- ↑ Cormen et al., 2001, p. 528–529.
- ↑ Goodrich i Tamassia, 2015, p. 361-362.
- ↑ Cormen et al., 2001, p. 529–530.
- ↑ Goodrich i Tamassia, 2015, p. 363.
- ↑ Cormen et al. 2001, p. 531, Exercise 22.1-7
- ↑ Cormen et al. 2001, p. 527–531, Section 22.1: Representations of graphs
- ↑ Goodrich & Tamassia 2015, pàg. 355–364, Section 13.1: Graph terminology and representations
Bibliografia
[modifica]- Cormen, Thomas H.; Leiserson, Charles E.; Rivest, Ronald L.; Stein, Clifford. Introduction to Algorithms. 2a edició. MIT Press and McGraw-Hill, 2001. ISBN 0-262-03293-7.
- Goodrich, Michael T.; Tamassia, Roberto. Algorithm Design and Applications. Wiley, 2015.
Vegeu també
[modifica]- Recorregut de grafs per a diferents estratègies per a recórrer un graf
- Base de dades orientada a grafs per a persistència de grafs
- Reescriptura de grafs per a transformacions de grafa basades en regles
Enllaços externs
[modifica]- Boost Graph Library: llibreria de grafs en C++
- Networkx: llibreria de grafs en Python Arxivat 2013-03-10 a Wayback Machine.
- Tutorial sobre grafs (per Jebril FILALI) Arxivat 2015-04-19 a Wayback Machine.