Gralla becvermella
Pyrrhocorax pyrrhocorax  | |
|---|---|
 Pyrrhocorax pyrrhocorax pyrrhocorax | |
| Dades | |
| Pes | 312 g 263 g |
| Envergadura | 82 cm |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 17 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22705916 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Corvidae |
| Gènere | Pyrrhocorax |
| Espècie | Pyrrhocorax pyrrhocorax Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.[1]
Morfologia
[modifica]- Fa uns 40 cm de llargària.
- És de color negre, només les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge.
- Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec és de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).
Subespècies
[modifica]- Pyrrhocorax pyrrhocorax pyrrhocorax
- Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus
- Pyrrhocorax pyrrhocorax barbarus
- Pyrrhocorax pyrrhocorax baileyi
- Pyrrhocorax pyrrhocorax docilis
- Pyrrhocorax pyrrhocorax himalayanus
- Pyrrhocorax pyrrhocorax centralis
- Pyrrhocorax pyrrhocorax brachypus
- Pyrrhocorax pyrrhocorax primigenius (extinta)
Reproducció
[modifica]Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.[2]
Alimentació
[modifica]Menja cucs, insectes, aràcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins.
Amenaces naturals
[modifica]Els seus depredadors més habituals com a adult són el falcó pelegrí, l'àliga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a ésser devorat pel corb. És parasitat pel cucut reial.
Hàbitat
[modifica]Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caràcter altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.
Distribució geogràfica
[modifica]
N'hi ha vuit subespècies que viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, Àfrica del Nord, Etiòpia, Àsia central, Índia i la Xina. Als Pirineus pugen durant l'estiu però, fonamentalment, viuen al Prepirineu. Així mateix, també és present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de la província de Tarragona.
Era molt popular a Cornoalla –hi figura a l'escut i la llegenda l'associava amb l'ànima del rei Artús– però la destrucció progressiva del seu hàbitat va provocar-ne l'ocàs des del XVIII fins que va desaparèixer completament a mitjan segle xx. Des dels anys 1980, The National Trust que administra la reserva natural de la península del Lizard va llançar un projecte per tornar a introduir la pastura tradicional i la gestió del sotabosc, sobretot per recrear el biòtop de moltes plantes rares. Fins que el 2001 les primeres gralles van tornar per quedar-s'hi i formar una població estable.[3]
Costums
[modifica]És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats.
Referències
[modifica]- ↑ «Gralla becvermella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 102. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ «The return of the Cornish chough» (en anglès). The National Trust. [Consulta: 2 desembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]- «Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)». Servidor d'informamció ornitològica de Catalunya (SIOC). Associació Institut Català d'Ornitologia.
- «Fotografies i enregistraments sonors de la gralla de bec vermell» (en anglès). Birdlife Finland.
- «Descripció i hàbitat» (en francès).
