Gaig nord-americà

Gaig nord-americà

Cyanocitta cristata
Cyanocitta cristata cristata
Dades
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22705611
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Corvidae
Gènere	Cyanocitta
Espècie	Cyanocitta cristata (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Protònim	Corvus cristatus
Distribució
* Groc: Zona de cria Verda: Tot l'any Blau: Zona d' hivernada.

La gaig nord-americà (Cyanocitta cristata) és un còrvid nord-americà.

Morfologia

El seu plomatge és predominantment blau de mig cos per a dalt, del cap a la cua. Té una cresta pronunciada. El color canvia a negre, celeste i amb llistes blanques en les rèmiges i les cabals. Per sota és blanc, amb un collaret negre al voltant del coll i els costats del cap i la cara blanca.

Com en altres aus blavenques, la coloració de la gralla blava no deriva de pigments, sinó que és el resultat de la refracció de la llum deguda a l'estructura interna de les plomes; si s'aixafa una de les plomes la coloració blava desapareix, perquè l'estructura ha estat destruïda. Això es diu coloració estructural.

El cant s'assembla a altres còrvids perquè és molt variat, però el so més comú n'és la veu d'alarma, que és un crit sorollós, gairebé com el d'una gavina. També emeten un agut iaie-iaie la freqüència del qual augmenta a mesura que l'au es veu més excitada.

Distribució

Ocupa gran part de l'est d'Amèrica del Nord des de Terranova fins a Florida: arriba pel sud-oest fins a Texas i a Colorado pel nord-oest de la seva distribució. Es troba sobretot en boscos mixts, incloent-hi el faig americà i diverses espècies de roure, però també és visible en parcs i jardins d'algunes ciutats. A l'oest de les Rocoses és reemplaçat pel gaig de Steller.

Encara que aquest ocell roman en general tot l'any a la seva àrea de distribució, algunes poblacions del nord migren a la part sud de la distribució a l'hivern. Migren de dia.