Gramàtica de l'interlingua

La gramàtica de l'idioma interlingua és una gramàtica anglorromanç simplificada. És més simple que la gramàtica anglesa o la gramàtica de les llengües romanços, germàniques i eslaves.

Article

L'article definit és sempre "le", i l'article indefinit és sempre "un". No hi ha concordança amb el nom al qual qualifica (no canvia per plural o per gènere).

article definit	article indefinit
le patre (sing.), le patres (pl.)	un patre.
le infante (sing.), le infantes (pl.)	un infante
le amica (sing.), le amicas (pl.)	un amica.

Nom

La gran majoria dels noms acaben en una de les vocals "-o" (fructo), "-a" (pagina - "pàgina"), "-e" (libertate - "llibertat"). "-o" ocorre sovint. Quan la terminació "-o" ocorre en una paraula que designa un ésser masculí, el corresponent femení pot ser representat per la mateixa paraula amb la terminació substituïda per "-a". El plural es forma per l'addició de "-s". Si el nom té final en consonant, l'addició és "-es".

singular	plural
fructo	fructos
tempore	tempores
planta	plantas
generation	generationes

Adjectius

La gran majoria dels adjectius acaben en la vocal "-e" (delicate - "delicat", parve - "petit"), o en una de les consonants -l, -n, -r, -c (natural, equal - "igual", american - "americà", parell, cyclic - "cíclic"). Adjectius posats immediatament a prop un nom segueixen el nom (normal i el més freqüent). L'adjectiu no té inflexió o concordança adjectival. (Le parve femina es belle. Parve feminas es belle.) Els graus de comparació d'adjectius són expressats pels adverbis plus i minus.

adjectiu	comparatiu	superlatiu
grande	plus grande	le plus grande
bon	minus bon	le minus bon

Verbs

Els verbs en interlingua tenen conjugació per pronom personal obligatori. Totes les formes del verb per a tots els pronoms: "io, tu, illo, nos, vos, illos" són idèntiques. Els verbs en interlingua acaben amb "-r" en infinitiu, i acaben amb "-a", "-e", o "-i" en present, i el participi es forma amb la terminació "-te".

Pronom	Infinitiu	Present	Passat	Futur	Condicional
io, tu, illo nos, vos, illos	crear	crea	creava	creara	crearea
io, tu, illo nos, vos, illos (formes compostes)	crear	crea	ha create	va crear	velle crear

La intenció és que l'idioma interlingua sigui, essencialment, el "mitj" de totes les llengües d'origen europeu.

Enllaços externs

• Gramàtica en la pàgina de la UMI
• (italià) Aspetti fondamentali della grammatica dell’interlingua (por Paolo Castellina).