Vés al contingut

Gramàtica de l'interlingua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La gramàtica de l'idioma interlingua és una gramàtica anglorromanç simplificada. És més simple que la gramàtica anglesa o la gramàtica de les llengües romanços, germàniques i eslaves.[1]

Article

[modifica]

L'article definit és sempre "le", i l'article indefinit és sempre "un". No hi ha concordança amb el nom al qual qualifica (no canvia per plural o per gènere).

article definit article indefinit
le patre (sing.), le patres (pl.) un patre.
le infante (sing.), le infantes (pl.) un infante
le amica (sing.), le amicas (pl.) un amica.

La gran majoria dels noms acaben en una de les vocals "-o" (fructo), "-a" (pagina - "pàgina"), "-e" (libertate - "llibertat"). "-o" ocorre sovint. Quan la terminació "-o" ocorre en una paraula que designa un ésser masculí, el corresponent femení pot ser representat per la mateixa paraula amb la terminació substituïda per "-a". El plural es forma per l'addició de "-s". Si el nom té final en consonant, l'addició és "-es".

singular plural
fructo fructos
tempore tempores
planta plantas
generation generationes

Adjectius

[modifica]

La gran majoria dels adjectius acaben en la vocal "-e" (delicate - "delicat", parve - "petit"), o en una de les consonants -l, -n, -r, -c (natural, equal - "igual", american - "americà", parell, cyclic - "cíclic"). Adjectius posats immediatament a prop un nom segueixen el nom (normal i el més freqüent). L'adjectiu no té inflexió o concordança adjectival. (Le parve femina es belle. Parve feminas es belle.) Els graus de comparació d'adjectius són expressats pels adverbis plus i minus.

adjectiu comparatiu superlatiu
grande plus grande le plus grande
bon minus bon le minus bon

Verbs

[modifica]

Els verbs en interlingua tenen conjugació per pronom personal obligatori. Totes les formes del verb per a tots els pronoms: "io, tu, illo, nos, vos, illos" són idèntiques. Els verbs en interlingua acaben amb "-r" en infinitiu, i acaben amb "-a", "-e", o "-i" en present, i el participi es forma amb la terminació "-te".

Pronom Infinitiu Present Passat Futur Condicional
io, tu, illo
nos, vos, illos
crear crea creava creara crearea
io, tu, illo
nos, vos, illos
(formes compostes)
crear crea ha create va crear velle crear

La intenció és que l'idioma interlingua sigui, essencialment, el "mitj" de totes les llengües d'origen europeu.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Gramàtica en la pàgina de la UMI
  • (italià) Aspetti fondamentali della grammatica dell’interlingua (por Paolo Castellina).